l’agulla, les banyistes i el “tempus fugit”

4 comentaris

Acabo d’adonar-me’n ( no vull dir ara mateix ) que fins fa ben poc l’expressió “tempus fugit” no la podia aplicar massa sovint a la meva vida perquè “tempus fugit” significa el temps s’escapa, fuig, vola…. i no és precisament el que em passava ! a mi, molts dies el temps se’m feia etern però per atzars de la vida, una serie de situacions i de coincidències la cosa ha canviat. Tot va començar un vespre d’estiu de l’any passat que sortint de sopar ( no recordo d’on) vam trencar per uns carrerons d’aquests que amaguen restaurantets i botigues un tant especials i el que a uns els va fer aturar els vins i xocolates que hi havia a l’aparador …a mi em va petrificar davant aquella “finestra a la imaginació”  un trosset de platja amb unes senyores amb moltes corbes ( de les perilloses ) i unes senyoretes “estiloses” lluint bronzo i banyadors i el més sorprenent és que eren fetes de roba. Em van recordar les meves “angeletes de Nadal” i “la senyora dels pits grossos” que formen part de la meva mini colecció de nines de roba, em sembla que els hi  dedicaré un post un dia d’aquests. Però tornant a l’aparador, em van agradar tant ,que hagués trencat el vidre per “mangar-les”, jo no havia vist unes nines tan xulíssimes i al mateix temps tan originals i el més curiós és que hi havia una petita targeta on posava que estaven cedides per una escola de patchwork. Em va faltar temps per averiguar on era aquest lloc on feien aquestes meravelles amb roba i encara em va faltar menys poc temps per veure que els meus horaris laborals m’impedien poder apuntar-me a les classes, així que un cop més, em quedava sense poder fer una cosa que em venia molt de gust. Aquí va acabar el primer episodi. Uns mesos més tard, en un altre lloc i amb una altra gent, un odiós aparell controlador digital  va passar a ser el meu ídol ( i el dels meus companys també ) i la clau per poder accedir a tenir algunes hores més lliures ( la història sencera no ve al cas ) , concretament 3 matins al mes, fi del segon episodi. Tercer episodi: en aquells dies vam coincidir amb uns amics, ella, la noia dels cabells rovellats i la dolçor personificada ja feia un temps que feia classes de patchwork i no sé com va sortir el tema + casualitats de la vida…. la seva professora és la que havia fet aquelles genials banyistes Ohhhhhh. Em va animar i em va faltar temps per trucar-hi. Al cap de 2 dies, deixava les meves recent iniciades classes d’anglès ( sense dir el motiu al professor primera perquè em feia vergonya dir que me n’anava a fer classes de fil i agulla i segona no fos cas que li agafés una depre de veure que algú prefereix cosir trossets de roba a aprendre anglès ) així és com començava la meva història amb les agulles, els fils i trossets de roba…i l’aparició cada dimarts al matí del tempus fugit a la meva vida !!!

Segons el que sento les estones de fil i agulla , la meva definició per a TEMPUS FUGIT seria de “temps que vola com els núvols, com les fulles a la tardor els dies de vent, com els estels de colors de kite-surf “o “perdre la noció del temps conscient i satisfactòriament”

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

4 thoughts on “l’agulla, les banyistes i el “tempus fugit”

  1. Sóc de l´opinió que més val fer alguna cosa que t´agradi i que et voli el temps, a fer altre cosa que sembla que està millor vista i que et passin les hores sense veure el final. El que et passa a tú amb la roba em passa a mi amb la cuina, i les estones que hi puc dedicar, que son menys de les que m´agradaria, sóc feliç com un anís. Espero poguer veure una d´aquestes nines acabades!

    • Hola Pacaya !
      per mi, la cuina i la rebosteria ,concretament ,la “galeteria” és una de les meves passions descobertes recentment….ja aniré penjant cosetes !!! i sí..s´ha d’intentar tenir molts moments de felicitat anisada !!

  2. Oh la la!!! Quan tinguem una miqueta més de nivell, ens apuntem un dissabte a fer un monogràfic de Tildas, d’acord? Així podrem compartir aquest temps d’oci que tant ens omple a totes dues…

    • Hola Woman in red !!!
      ja vaig preguntar per les TILDAS però es fan amb màquina de cosir…com portes el tema tu ? a mi la màquina de cosir em fa pànic jajajaja…. però la veritat és que un temps més de rodatge manual i ens hi posem !!! 1 petó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s