la seducció dels llibres i “la escuela de ingredientes esenciales”

3 comentaris

La escuela de ingredientes esencialesDoncs, sí, ahir mentre dinava sola a la cuina i l’ “enredo” estudiava per l’últim examen i per no pertorbar el silenci  que regnava a casa per a que no és desconcentrés … vaig acabar la meva quarta lectura d’aquest any …. “La escuela de ingredientes esenciales”.

A primers de juny vaig anar a la llibreria de sempre per triar una nova novel.la i quan vaig veure la tapa del llibre no em vaig poder resistir, és tan mona la foto amb els cupcakes  amb els cuquets de sucre de colors per sobre i l’espàtula de silicona de color turquesa a conjunt amb el bol…. i què me’n dieu del nom de l’escriptora : Erica Bauermeister … trobo que és molt estilós. Ahir parlava amb la meva companya de feina i em deia que tu no tries els llibres, ells et trien a tu, no saps com, però és axí com succeeix, i aquest em va triar als 5 minuts de ser a la llibreria.

Ha sigut de lectura ràpida, la lletra grossa hi ha ajudat, la tapa és tova però la trobo molt xula i és premonició del que hi trobaràs al llegir-lo: romanticisme culinari, indrets bucòlics i històries d’un ventall de 8 personatges bastant previsibles, però ho perdones, perque són històries tendres, ben explicades, tant, que és fàcil submergir-te en les seves vides i en els  llocs, fins i tot, en algun moment t’hi veus reflexat. Potser no  és un gran llibre, de tota manera, qui sóc jo per decidir-ho ? però el maridatge entre personatge i recepta està molt ben trobat. Si em quedo amb alguna cosa, és amb que és possible que la vida de cadascun de nosaltres pertany a una recepta de cuina, ara falta trobar quina és la meva…  pensant-hi, podria dir que és el coulant de xocolata, crec que pels ingredients i pel procés d’el.laboració … hi continuaré pensant, potser algun dia  n’escriuré un post, temps al temps !!

El dimarts, en vista que ja em quedava poc temps dins les vides dels alumnes de l’escola de cuina, vaig tornar a la llibreria per veure quin llibre “s’enamoraria” de mi i per sorpresa meva i després de qüasi 3/4 d’hora de mirar, rellegir i agafar, he de dir que no vaig seduïr cap llibre ! Vaig marxar super frustada perque normalment marxo amb ganes de comprar-me’n 3 o 4.Per sort, una bona amiga me’n va recomanar un i buscant-lo per internet vaig anar engrescant-me perque un aura de seducció em va envoltar, ja tinc uns quants títols a la llista.Per tant, un cop més, un llibre m’haurà triat a mi.

L'”enredo”m’acaba de portar un paquetet bastant gruixut…. ohhhhh és “El jardín olvidado” de la Kate Morton !!

bona revetlla …..

This gallery contains 1 photo.

Shakespeare And Company i les meves manies amb els llibres

3 comentaris

Sempre m’ha agradat llegir, de petita llegia contes, després van venir el “TBO”, les “Jana”, els llibres d’ “El club de los cinco”, la temporada dels misteriosos assassinats de l’ Agatha Christie… mai he llegit grans obres ni clàssics de la literatura, potser no era el moment o potser no m’agradaven les tapes, no ho sé. El que sí sé, és que aquesta afició ha tingut anades i tornades al llarg de la meva vida, a l’adolescència la vaig abandonar… tenia altres feines i mal de caps, va tornar amb els viatges en tren setmanals quan vaig anar a estudiar a BCN i després va tornar a marxar…. per finalment, tornar fa uns cinc anys. La literatura va tornar a la meva vida per ajudar-me a evadir del que m’estava passant en aquell moment, era l’únic moment que deixava de banda la meva  vida per endinsar-me en la dels altres… va ser una teràpia genial…. desde llavors, cada vegada m’he anat enganxant més a les històries sobre el paper i ara són una part indispensable en la meva vida. Fins i tot, me n’he acabat adonant que amb els llibres sóc terriblement maniàtica: sempre compro a la mateixa llibreria, m’agrada anar-hi sola i agafar-me el meu temps, si no porto cap títol a la ment, els meus ulls miren les tapes i si m’atrauen pels colors, dibuixos o foto, llavors vé el títol i després l’argument, si la cosa va bé, llavors miro el tipus de lletra, m’agrada que no sigui ni massa gran ni massa petita i finalment si les tapes són dures, tot i que moltes vegades els compro de tapa tova. Un cop a casa, sempre poso el nom de la llibreria si me’l compro jo o l’ocasió en , com que l’he rebut com pot ser regal de reis, aniversari o sant i la persona que me l’ha regalat, després,  el mes i l’any, tot això a llàpis i  a la segona pàgina, a la part superior dreta. És clar, amb aquests criteris tan estudiats i professionals  alguna vegada la cago però al menys, les tapes són xulíssimes !! Amb tot aquest procediment tan laboriós i romàntic em costa concebre la lectura d’un llibre en una pantalleta per tant, és fàcil entendre que sóc “anti e-Book”, el plaer de tocar el paper, passar pàgina…. en una classe de literatura catalana a la facultat, el professor, ens va fer comprar una edició d’ “el poema de la rosa als llavis ” del Salvat Papasseit en que per passar pàgina, havies de tallar el paper, que era del gruixut, per poder anar llegint, ell ens ho va presentar com desvirgar el llibre, em va encantar aquesta experiència……això és l’autèntic romanticisme de la literatura, no ?

En el meu darrer viatge a París a l’abril d’aquest any, vaig tornar a anar de nou a un dels meus llocs preferits a la ciutat de les llums … a la llibreria “Shakespeare and company”, ho vaig descobrir per la guia que vaig comprar de París  la  llàstima és que hi vagin molts turistes , però és clar, jo també feia de “guiri”.  Una estoneta allí, mirant les parets cobertes de llibres, amb piles i piles de llibres a terra, a sobre de taules i amb molts raconets on deixar caure el teu cos per agafar un llibre, et fan volar i al mateix temps, et fa agafar ganes de prendre un racó d’aquell lloc dins la maleta, no em podria imaginar una biblioteca millor!!   Llegir et fa sentir lliure per pensar i imaginar. Així que d’un lloc tan especial, trec el nom del racó del meu blog on aniré parlant de les meves lectures, potser alguna us pot atraure, ara que potser després de saber els meus criteris de selecció… no us en fiareu !! Per cert, ni se us acudeixi demanar-me’n cap, NO DEIXO LLIBRES !!! i jo tampoc en demano, me’ls compro o me’ls regalen, que és un dels regals que més feliç em fa.

This gallery contains 2 photos