Patchwork als Alps

2 comentaris

 No podia començar de millor manera aquesta nova entrada que penjant la foto del top acabat del que serà el meu quilt d’iniciació  !! Aquesta foto sempre serà mooooolt especial per mi perquè entre els fils han quedat molts bons moments ( alguns d’ells a la muntanya ). Quan vaig fer la maleta per marxar als Alps de vacances, vaig prendre la meva bossa de patchwork perque em feia gràcia acabar-lo allí. Les últimes puntades les vaig fer a la bonica habitació beige de casa de la Pascaline, a la tumbona del jardí amb els peus descalços a la gespa i assentada al sofà de la Pascaline mentres ella feia el sopar: unes delicioses “pommes de terre amb fromage comte ” fetes al forn i embotits d’allí, que són bastant diferents dels nostres, i el millor de tot … amb vistes a” les agulles de midi”. Depenent del dia tenen un aspecte o un altre : sol radiant que les il.lumina i les fa amables o poc a poc es tapen amb uns núvols que cada cop  baixen més i formen una espècie d’embocall a les muntanyes tapant-les i deixant un paisatge increïblement misteriós !  Estic molt satisfeta de com ha quedat el meu “top” i ara, quan me’l miro, penso amb els Alps; el vermell és un color molt d’allí, així com els cors d’algunes de les robes. Els cors són molt presents en la decoració de les cases alpines i per acabar-ho d’arrodonir vaig comprar uns botons a “La Compagnie des Aiguilles“, 93, rue du commerce a Sallanches  ( m’hi va portar la Pascaline a passar la tarda ) i el del cor vermell el vull cosir a la porta del bloc de la caseta, quedarà genial !!!!En aquesta botiga hi vam acabar fent tertulia amb altres clientes i una noieta que em feia de traductora ( no tinc massa idea de francès  i es va oferir a traduir-me )  i el més bo de tot, és que mentres la feiem petar, vaig rebre un missatge de l’ “enredo” que estava fent la CCC ( motiu principal del viatge )  i vaig acabar enviant-li un missatge d’ànims de part de tots els que érem a la botiga jejejeje. Han sigut unes vacances genials i hem desconnectat tantíssim …. hem estat en llocs molt bonics, amb vistes de somni i amb retrobaments amb amics inesperats , fent fondues amb bona companyia, menjant les millor patates fregides de la meva vida fins a dia d’avui, servides dins un pot de vidre, superant la meva por a estar tancada en uns telecabines que semblaven ous i pujant alçades de vèrtic, fent excursions imprevistes amb vaques com a companyia, travessar els llarguíssims 11 km del túnel del Montblanc ( almenys a mi m’ho va semblar ), les tertulies amb els italians, els de Luxemburg i la Pascaline a l’hora d’esmorzar, l’espera de la pizza assentats en una terrasseta de Les Houches  prenent una cerveseta i escoltant música en “live” , assentar-nos a mirar com es movien els núvols per poder veure el Montblanc …. bé, es que no acabaria. De fet, ja estem pensant en tornar-hi l’any que vé per veure a la Pascaline, a les muntanyes, a l’aigua …  a ser100 % feliços.

Una petita mostra:

This gallery contains 19 photos

les lectures d’estiu part II i ….. “Sé el que estàs pensant”

2 comentaris

El diumenge va ser el meu últim dia de vacances i què vaig fer ? molt fàcil, simple i de gran plaer per finiquitar les dues setmanes de vacances …. dormir i llegir!!                  Curiosament, aquests dies estava pensant que han sigut de les vacances que menys he llegit (fa un parell d’anys vaig llegir-me 3 llibres durant les 2 setmanes de vacances estiuenques)  i tot i que vaig prendre el llibre dins  la maleta, poc vaig llegir, però això ja ho explicaré en un proper post. Després d’arribar del viatget als Alps, va tocar una setmana per casa, anant a la platja, fent soparets amb els amics…. i llegint !! i com més llegia més m’anava enganxant a … ” Sé el que estàs pensant”, un thriller escrit per en John Verdon, un escriptor tardiu, molt tardiu ( té 68 anys) americà que amb aquest títol tan suggerent  i una tapa del llibre tan premonitòria del contingut, ha fet que durant uns dies hagi estat submergida totalment en la vida d’en Dave Gurney, un policia jubilat de Nova York que es veu implicat emocionalment en un cas que t’enganxa des del primer moment, una carta on demana a qui la rep que pensi un número, seguidament un cop amb el número a la ment que obri un segon sobre on resulta que hi ha escrit el número que havia pensat…. No, no continuaré perquè amb això sol, estic segura que una història que comença així, ja ha entrat a formar part de la vostra curiositat, almenys és el que em va passar a mi. La història dels números i el fet que algú pot saber el que estàs pensant, l´he trobat fascinant.  La manera com escriu m’ha encantat, és molt descriptiu tant dels llocs com desl estats d’ànim o dels pensaments.sé el que estàs pensant En Verdon és capaç de fer-te sentir el fred de la tardor que deixa pas a l’hivern, l’olor del cafè que fa la Madeleine a la cuina de casa, et fa sentir l’esgotament mental del protagonista,  el pots veure com s’adorm a la butaca o dins el cotxe, sents amb ràbia però amb curiositat com el telèfon sona just en els moments d’intents de comunicació entre ells, sents el plaer a través dels ulls de la seva dona Madeleine per la bellesa de les petites coses de la vida, sents l’angoixa de vells fantasmes del passat que formen part de les seves noves vides, sents la seva sol.litud, sents els seus pensaments, les seves pors, …. he de confessar que els personatges d’en Gurney i de la seva dona Madeleine, m’han captivat, no és una relació tormentosa, és una relació de distanciament, de vides paral.leles que sembla que s’hagin de trobar de nou però sempre acaba passant alguna cosa que els aparta. La història dels números em sembla que està molt ben trobada i com ho sap enllaçar tot a l’últim moment fa que et sembli que ha fet màgia, perquè tot plegat és impossible, impensable, indesxifrable ( almenys per a la meva ment ). L’única part negativa l´he trobat en el punt de retrobament amb l’assassí, ha sigut l’única part que no m´ha sorprès perquè, no me les dono de llesta, però el final ja s’intueix abans del desenllaç, és una mica més del mateix en aquests casos però tampoc fa que resti punts a la història perque el clímax que aconsegueix, per mi, és brutal !!!!!                                                        Crec que  el personatge m’ha encandilat i confesso que li he arribat a posar cara , em recorda a un actor i director americà bastant granadet però no en diré  el nom, me’l guardo per a mi, així com uns quants paràgrafs que me’ls he rellegit perque m’han semblat especials i molt propers . No puc deixar de recomanar-lo i és ben fàcil imaginar  quin llibre em compraré demà quan vagi a la llibreria…. ja ha sortit la segona part d’una trilogia de la que ” Sé el que estàs pensant ” n’és la primera part.

Acabaré aquest post amb un …… ” llarga vida per a en Verdon ” ho vaig llegir en un article  ( no recordo de qui ni a on )  que parlava d’aquest escriptor tan madur i novell al mateix temps, i sí, és cert, que Déu, qui sigui o el que sigui, ens el conservi durant molts anys aquest home !!!

This gallery contains 1 photo.