Deixa un comentari

No obris els ulls i…. continua el meu enamorament

ufffff …. ja fa molts dies que m’he acabat el llibre però m’han passat tantes coses que no he tingut temps, bé, més aviat, no he tingut ganes d’escriure, així que ara que tinc temps, aprofito per comentar el segon llibre del John Verdon, “No obris els ulls” on continuem amb el protagonista Dave Gurney, la seva dona Madeleine i amb les seves lluites internes i un nou cas. Aquest cop, la història parteix d’una acaudalada mare que passats uns mesos de l’assassinat de la seva filla en unes circumstàncies molt escabroses busca l’ajuda d’en Dave, el meu estimat Dave,  el cas està apunt de tancar-se perquè la investigació ha quedat en punt mort i vol saber qui va assassinar la seva filla costi el que costi. Els ingredients són: una núvia que apareix morta a la caseta del jardiner, amb el cos assegut en una cadira  i el seu cap a sobre de la taula mirant el cos, el núvi i convidats són als jardins gaudint de la festa, ningú no ha vist res, ningú no ha sentit res, no saben res i unes càmeres han gravat l’enllaç i tampoc han gravat res, un jardiner hispà misteriosament desaparegut, un marit psiquiatra, un centre per ninfòmanes de families adinerades…. prometedor eh ??? Un cop més, la trama i els girs que en Verdon hi dóna són molt bons, la història i els esdeveniments t’enganxen però….. aquí apareix el famós “PERÒ”, hi ha alguna cosa al final de la història que a mi, personalment, no m’acaba d’agradar, em sembla un final com a molt precipitat i que no treu prou suc de la gran trama que ha anat teixint al llarg del llibre. Bé, aquesta és la sensació que he tingut jo, també he de dir, que no estava al 100 % i no ha sigut un llibre que m’he llegit de “tirón” però el que sí que ha persistit és el meu enamorament pel personatge del Dave Gurney i els seus atormentats pensaments i cavil.lacions , no puc dir que “segundas partes nunca fueron buenas” perquè estic esperant amb impaciència que el sr. Verdon acabi d’escriure el tercer llibre per tornar-me a endinsar en les seves històries i les seves magnífiques descripcions !! M’ha semblat genial la història tan enrevessada de decapitació, sexe, poder, diners … que t’atrapa i et fascina fins el final.Un cop més…. ” llarga vida per a en Verdon”.