5 comentaris

Sant Jordi s’acosta … fem un punt de llibre ?

Ahir a la tarda tenia classe de patchwork i només vaig agafar el bloc que estic fent per preguntar uns dubtes que tenia. Per sorpresa nostra, a l’arribar, la profe ens va ensenyar uns punts de llibres que estava fent per Sant Jordi i la Coia es va engrescar tant que ens va fer agafar ganes a la resta. Així que ahir va ser la primera vegada en un any de classe que totes vam fer el mateix. Ho vaig trobar molt divertit perquè totes feiem el mateix i curiós perquè fent el mateix, els resultats van ser molt diferents ( llàstima no haver fet fotos ). Ara que hi penso, l’ampolla de cava acompanyada de croissants que va portar la Berta per celebrar el seu aniversari potser també hi van ajudar a que encara ens engresquéssim més !! La majoria vam triar el punt de llibre amb casetes, tot i que n’hi havia un amb una rosa molt bonic, es veu que som més “camperoles” que tradicionals.

Com que no portava teles de les que tinc, en vaig agafar 3 de noves, molt diferents a les que normalment utilitzo ( serà que ja estic una mica empatxada ? ), així que vaig agafar una de fons taronja i topos blancs, uns quadrets verds i un estampat fucsia amb ocells, m’encanten, la resta van ser trossos que em va donar la profe.

A classe no vam tenir temps d’acabar-lo però les ganes de veure’n el resultat final em van fer sopar ràpid per posar-m’hi.

Ara, ja estic pensant de fer-ne algun més per regalar, les robes noves em van semblar molt xules i és realment fàcil de fer !!


Deixa un comentari

“Un granizado de café con nata” i el meu paladar literari

Sí, sí, síííííí !!! Ahir vaig acabar el llibre, ha sigut com una relació d’amor-odi que finalment ha acabat després de tres llargs mesos i mig. Amb aquest llibre ha aflorat una altra de les meves manies literàries … m’agradi o no, no puc deixar un llibre sense acabar, l’he de llegir tot, encara que hi ha moments que més que llegir, és passar pàgina perquè la mateixa, la podria llegir 50 vegades i no em facis dir què hi posa. Sóc rara oi ? o massoca ? Bé, una mica de les 2 coses, però de vegades, aquesta perseverància pot comportar una grata sorpresa.

 Vaig per parts ( que sóc de fàcil enredamenta en les explicacions ), “Un granizado de café con nata” és d’una escriptora napolitana que es diu Alessandra Lavagnino, curiosament és parasitòloga, especialista en insectes transmisors d’enfermetats. Jo no la coneixia, però quan vaig anar a la llibreria a la recerca d’un nou llibre i després de donar molts tombs i que la inspiració no em venia, vaig veure un llibre amb unes papallones, mosca i abella que em van cridar l’atenció. El títol estava bé, i quan vaig llegir l’argument, em vaig dir: és aquest !!!  

 L’Agata Avolio, una dona de classe alta i vida privilegiada, després de patir un accident perd la capacitat de mentir. Fins aquí, tot correcte i com ha de ser però… què passa quan la protagonista, és siciliana, dona i a sobre, la Màfia forma part del seu entorn ? Doncs que ja l’hem liat !!! Amb un argument com aquest, només tenia ganes d’arribar a casa i començar-lo a llegir. A mida que anava llegint, cada cop se’m feia més feixuc, la manera d’escriure de l’autora, se’m feia molt lent, molt descriptiu, massa. Fins i tot, un dia, vaig llegir-li uns quants paràgrafs a l'”enredo “, volia veure què em deia, la seva contesta va ser: “no m’estranya que faci tants dies que l’arrossegues” !!  Bé, em vaig quedar com a tranquil.la, ja no era jo sola que pensava que era un pal i va ser llavors que vaig posar-me a buscar opinions per internet, a veure si és que havia comprat un plom de llibre …. Resultat: depressió !! Resulta que els comentaris que vaig trobar el deixaven de fàbula, t’agafaven ganes de llegir-lo i jo, l’estava odiant, per acabar de rematar el tema, un dels comentaris deia alguna cosa similar a que era per gent amb paladar literari o que qui tenia paladar literari el sabria assaborir.  Després d’això, vaig tancar el portàtil i vaig estar uns dies sense agafar el llibre, fins que la meva consciència em va recordar que no puc deixar un llibre a mig llegir i això encara em feia posar més nerviosa. Així doncs, vaig tornar a agafar-lo i després d’una etapa de passar pàgines, finalment va arribar un dia que vaig adonar-me que estava una mica enganxada, volia saber què li passaria a aquella pobra dona, em feia pensar coses … com viuen les dones que pertanyen a la societat regida per la Màfia ? El silenci és el seu aliat ? a canvi de ? Benestar familiar ? seguretat ? Poder adquisitiu ? paga la pena dir la veritat ? … A l’Agata, la seva consciència després de l’accident,  no li permet el dubte, la veritat és l’única opció, però el sentiment de culpa i les conseqüències afectaran a qui l’envolta i s’estima.

L’argument diu que és una obra estranya, sí que ho és, també diu que està entre la fàbula i la novel.la policíaca, té raó. La intriga apareix, per mi, bastant cap al final del llibre. Des del primer moment, l’argument em va semblar boníssim, va ser el que em va enamorar però penso que m’hagués agradat que hagués estat escrit d’una altra manera, tanta tranquil.litat a l’hora d’explicar, a mi em va sobrepassar, però per una vegada estic contenta de tenir la gran mania de no deixar un llibre inacabat perquè aquest llibre m’ha aportat coses i no m’ha deixat indiferent.

Sobre el meu paladar literari, puc dir que a hores d’ara, encara no sé si en tinc i la veritat és que tampoc em preocupa. Les coses m’agraden o no m’agraden, m’arriben al cor o no m’arriben, m’emocionen o no m’emocionen, ho digui algú o no. M’agrada expressar la meva particular opinió a partir de les sensacions que visc  durant el procés d’elecció i lectura d’un llibre, la resta, la deixo per qui en sap més i millor ! Mentre tant, vaig a recuperar-me d’aquesta relació, odi-amor, sí,en aquest ordre, al final me l’he arribat a estimar !!!


4 comentaris

Sopar amb brainstorming de postres i 2 sorpreses, una… l’ Scandinavian Stitches !!!

Ahir vam anar a sopar a casa d’uns molt bons amics, d’aquells amics que quan et conviden, t’agrada molt perquè saps que t’ho passaràs de conya !! Vam anar-hi molt puntuals, tant com per poder veure al seu “farcellet” abans de que els fes quedar malament, i que s’adormís super ràpida !! Així que el “farcellet-solet” ens va deixar gaudir d’un fantàstic pa amb tomaca.

bonic i personalitzat a més no poder eh ???

Abans de portar el “farcellet-solet” a dormir, em van sorprendre amb un paquet de paper craft groc, llaç verd i un pick xulíssim fet per la meva amiga de futures fatigues “costurils”.

el llibre ja és meu !!!

 Vaig quedar sorpresa de totes totes perquè no m’ho esperava, el meu aniversari va ser fa qüasi 2 setmanes !! Vaig obrir el paquet i sorpresa … el llibre “Scandinavian Stitches” de la Kajsa Wikman, crec que vaig saltar i cridar més que les noies de l’anunci de Heineken, aquell que  quan veuen el vestidor de la seva amiga es posen a xisclar de l’emoció, i enveja , és clar. Sabia que  anava al darrera d’aquest llibre i després d’una mica de periple el va aconseguir, ohhhhhh ella si que és un sol ( i la seva mitja taronja també eh ?? Aquí hi ha sol per tots ; ) )

idees per fer coses estiuenques

La Kajsa Wikman és una artista escandinava que gràcies als seus fills ha orientat la seva creativitat a fer uns fantàstics “sewing books” on comparteix les seves idees i  on trobes tots els patrons dels projectes que fa, a part, et dona consells des de la seva propia experiència. El llibre que m’han regalat és en anglès i sense tenir-ne un gran nivell, l’he començat a llegir i el puc seguir bastant bé, la resta ho soluciona el “google translate” i ja està, problema resolt. És curiós trobar els patrons , ja a l’inrevés, perquè puguis calcar-los sense cap tipus de problema, sense haver de fer invents i no acabis fent l’aplicació a l’inrevés.

el pick sembla tret d'aquí

El gran handicap, que apareix de nou a la meva vida “costuril”,  és que ella cus amb màquina !! Ufff …. tot això són senyals, oi ??  sí, crec que sí !!

dibuixos tan simples com bonics

Després de sopar, quan ja vam entrar en la fase del vi de gel, les xocolates i les gominoles sueques, va venir la “brainstorming” però no sé si va ser perquè no portava la llibreta per anar apuntant o la “rajamenta” de que som víctimes el 50 % del quartet que érem a la taula … la cosa va quedar a l’aire … com sempre ; ) però no ens desesperem, al pròxim sopar portaré la llibreta per apuntar les idees i el boli, tal com diu la Kajsa !! A veure si se’ns “empega” alguna cosa de la nostra recent amiga escandinava !!

gominola sueca 100% natural però portava molt pica-pica

El títol de l’entrada d’avui és:  “Sopar amb brainstorming de postres i 2 sorpreses, una… l’ Scandinavian Stitches !!!” , he parlat de tot el que diu el títol, però només he parlat d’una de les dues sorpreses que vaig tenir ahir, i és que a la tarda, que vaig enredar a l’ “enredo” per acompanyar-me a comprar uns texans, doncs resulta que a la botiga on me’ls vaig comprar hi tenien una bossa que em va agradar molt i que mentre era a l’emprovador barallant-me amb les vores… me’l va comprar !!! OHHHHHHHHHH … la qüestió és que la Heidi, o sigui, jo mateixa ( perquè moltes vegades sembla que baixi de la muntanya ), no me’n vaig adonar de que al cotxe hi havia una bossa de més,  la de la botiga dels texans i després d’esgarrifar-me i dir-li que no havia d’haver agafat la bossa perquè m’havien de fer la vora, la vaig agafar per tornar de nou a la botiga i …

una "mica" british no ??

És que de vegades, els regals d’aniversari, a casa nostra arriben amb retard, però arriben i llavors la sorpresa, encara és més bonica !! Gràcies “enredo”, tu també ets un solet, el meu solet !!