“Un granizado de café con nata” i el meu paladar literari

Deixa un comentari

Sí, sí, síííííí !!! Ahir vaig acabar el llibre, ha sigut com una relació d’amor-odi que finalment ha acabat després de tres llargs mesos i mig. Amb aquest llibre ha aflorat una altra de les meves manies literàries … m’agradi o no, no puc deixar un llibre sense acabar, l’he de llegir tot, encara que hi ha moments que més que llegir, és passar pàgina perquè la mateixa, la podria llegir 50 vegades i no em facis dir què hi posa. Sóc rara oi ? o massoca ? Bé, una mica de les 2 coses, però de vegades, aquesta perseverància pot comportar una grata sorpresa.

 Vaig per parts ( que sóc de fàcil enredamenta en les explicacions ), “Un granizado de café con nata” és d’una escriptora napolitana que es diu Alessandra Lavagnino, curiosament és parasitòloga, especialista en insectes transmisors d’enfermetats. Jo no la coneixia, però quan vaig anar a la llibreria a la recerca d’un nou llibre i després de donar molts tombs i que la inspiració no em venia, vaig veure un llibre amb unes papallones, mosca i abella que em van cridar l’atenció. El títol estava bé, i quan vaig llegir l’argument, em vaig dir: és aquest !!!  

 L’Agata Avolio, una dona de classe alta i vida privilegiada, després de patir un accident perd la capacitat de mentir. Fins aquí, tot correcte i com ha de ser però… què passa quan la protagonista, és siciliana, dona i a sobre, la Màfia forma part del seu entorn ? Doncs que ja l’hem liat !!! Amb un argument com aquest, només tenia ganes d’arribar a casa i començar-lo a llegir. A mida que anava llegint, cada cop se’m feia més feixuc, la manera d’escriure de l’autora, se’m feia molt lent, molt descriptiu, massa. Fins i tot, un dia, vaig llegir-li uns quants paràgrafs a l'”enredo “, volia veure què em deia, la seva contesta va ser: “no m’estranya que faci tants dies que l’arrossegues” !!  Bé, em vaig quedar com a tranquil.la, ja no era jo sola que pensava que era un pal i va ser llavors que vaig posar-me a buscar opinions per internet, a veure si és que havia comprat un plom de llibre …. Resultat: depressió !! Resulta que els comentaris que vaig trobar el deixaven de fàbula, t’agafaven ganes de llegir-lo i jo, l’estava odiant, per acabar de rematar el tema, un dels comentaris deia alguna cosa similar a que era per gent amb paladar literari o que qui tenia paladar literari el sabria assaborir.  Després d’això, vaig tancar el portàtil i vaig estar uns dies sense agafar el llibre, fins que la meva consciència em va recordar que no puc deixar un llibre a mig llegir i això encara em feia posar més nerviosa. Així doncs, vaig tornar a agafar-lo i després d’una etapa de passar pàgines, finalment va arribar un dia que vaig adonar-me que estava una mica enganxada, volia saber què li passaria a aquella pobra dona, em feia pensar coses … com viuen les dones que pertanyen a la societat regida per la Màfia ? El silenci és el seu aliat ? a canvi de ? Benestar familiar ? seguretat ? Poder adquisitiu ? paga la pena dir la veritat ? … A l’Agata, la seva consciència després de l’accident,  no li permet el dubte, la veritat és l’única opció, però el sentiment de culpa i les conseqüències afectaran a qui l’envolta i s’estima.

L’argument diu que és una obra estranya, sí que ho és, també diu que està entre la fàbula i la novel.la policíaca, té raó. La intriga apareix, per mi, bastant cap al final del llibre. Des del primer moment, l’argument em va semblar boníssim, va ser el que em va enamorar però penso que m’hagués agradat que hagués estat escrit d’una altra manera, tanta tranquil.litat a l’hora d’explicar, a mi em va sobrepassar, però per una vegada estic contenta de tenir la gran mania de no deixar un llibre inacabat perquè aquest llibre m’ha aportat coses i no m’ha deixat indiferent.

Sobre el meu paladar literari, puc dir que a hores d’ara, encara no sé si en tinc i la veritat és que tampoc em preocupa. Les coses m’agraden o no m’agraden, m’arriben al cor o no m’arriben, m’emocionen o no m’emocionen, ho digui algú o no. M’agrada expressar la meva particular opinió a partir de les sensacions que visc  durant el procés d’elecció i lectura d’un llibre, la resta, la deixo per qui en sap més i millor ! Mentre tant, vaig a recuperar-me d’aquesta relació, odi-amor, sí,en aquest ordre, al final me l’he arribat a estimar !!!

Advertisements

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s