Hi havia una vegada un far vermell …

4 comentaris

Aquesta setmana ja es respira olor d’estiu, ja es veuen els estiuejants pels carrers del meu poble  i és curiós, però tot té una olor diferent …

Hi havia una vegada un far vermell …

El dimecres al vespre, quan encara hi havia claror de dia ( m’agrada moltíssim que el dia allargui tant ) l’enredo i jo vam anar a estirar les cames a la platja, vam fer uns quants quilometrets veient com anava caient el dia, pel costat del mar, creuant-nos amb corredors, ciclistes, patinadors, enamorats, “guiris” jubilats ( els meus ídols ) … i la fins ara única olor de mar, em va venir acompanyada d’olor d’herbes aromàtiques, dels primers turistes, dels sopars que es preparen als apartaments de primera línia, de l’olor de l’after-sun, de la dolçor dels gelats, del xiringuito dels frankfurts… Ara encara és un luxe caminar, però ja va de poc, quan arriba la fornada grossa de turistes la cosa canvia !

Com que el dia s’anava acomiadant a poc a poc i les cames estaven bé, l’enredo em va animar a continuar una mica més … ” per que no arribem fins al far vermell ? ” em va semblar una idea genial perquè tot i veure’l tan sovint, feia anys que no hi anava i em van venir tants records de quan era petita … quantes hores hi vaig arribar a passar.  El far vermell és el que està al port on hi ha amarrades totes les barques de pesca i on mentres jugàvem veiem com arribaven les barques al port, com feinejaven els pescadors dalt de la barca i sentíem aquella olor brutal de mar. Suposo que per això m’agrada tant la olor, pels records, i bé, científicament sembla ser que és per un gas, el dimetil sulfur, que desprenen els mil.lions de bacteris, microorganismes i fitoplancton que habiten al mar i que són els responsables del benestar i plaer que ens produeix el sentir aquesta olor. Hi ha gent que no suporta la olor tan forta ( no ho entenc perquè per mi és un dels petits plaers de la vida ). Em va fer molta gràcia anar-hi, hi ha uns bancs on poder sentar-s’hi i a part d’uns quants que estaven ocupats per parelles en plan mega-romàntic, hi vam trobar un grup de gent  amb càmeres fotogràfiques, estaven fent fotos, la llum era molt xula, tot i que les fotos que vam fer nosaltres van ser amb el mòbil ; ) des d’allí vam veure ….

el port des del far vermell

I així, d’aquesta manera tan bonica vam veure com s’acabava el dia  !!!

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

4 thoughts on “Hi havia una vegada un far vermell …

  1. Ohhh, quina historia tan bonica…quantes sensacions que ens has transportat…a mi també m’encanta l’olor de mar intensa, només que no tinc la sort de sentir-la cada dia! Disfruteu-la!!!

  2. ohhhhhh, que m’enrecordo de quan era petita!! tot i que ara per poc que pugui, un cop a la setmana hi fem un tomet…fins el xiringuito dels frankfurts!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s