12 comentaris

“La llibreria de les noves oportunitats” i el meu romanticisme que es veu que s’esfuma !!!

Per Sant Jordi, em vaig autoregalar un llibre com cada any. Aquest any em vaig comprar ” La llibreria de les noves oportunitats” de la Anjali Banerjee. Em vaig guiar per la conversa que vaig sentir “dissimuladament” entre la llibretera i una clienta, ja feia massa estona que donava tombs, hi havia massa gent i m’estava atabalant. La seva explicació em va semblar tan bucòlica que vaig pensar que me l’havia de comprar, a més la tapa em va semblar bonica: muntanyetes de llibres i una noia arropida dormint-hi a sobre, com a fons, una paret d’un color blau-verdós i el títol escrit amb unes lletres grogues que hi queda molt xulo. Posada a donar la meva opinió de la portada, l’únic que no m’agrada i que segur que deu tenir alguna explicació, és que la noia porta un vestit d’un verd molt afavoridor per les morenes però …. aquí arriba el “però”, porta unes mitges fines de color negre … amb una carrera no, una AUTOPISTA !! i és que cada cop que agafo el llibre, els ulls se me’n van  a l’autopista i mira que hi dono tombs però no li trobo el sentit que pot tenir, si és que en té. Trobo que trenca la dolçor de la fantàstica portada ; (

La llibreria de les noves oportunitats

Però vaig al tema, L’Anjali és una escriptora que va néixer a l’ Índia però es va criar a Canadà, per més tard  anar a viure a Califòrnia. La seva àvia era novel.lista i suposo que això va ajudar al fet de que als 7 anys escrivís el seu primer conte. Ha escrit algunes novel.les per a nens i un parell per a adults. La història es centra a l’illa de Shelter, petita i plujosa i és on va a parar la Jasmine per tal de fer-se càrrec de la llibreria de la seva tieta Ruma, la qual se n’ha d’anar a l’Índia per tal de curar el seu cor “cansat”. La Jasmine s’està refent d’una separació fruit de les infidelitats del seu marit i viu amb la pressió de preparar una presentació per captar un client a la feina que té a Los Angeles i així, assegurar-se el seu futur econòmic.
La seva arribada a l’illa serà una nova oportunitat per a ella. La Jasmine vol donar nous aires a la vella, polsosa i desordenada llibreria, només  repleta de clàssics. El que la Jasmine no sap és que la llibreria té vida pròpia i aviat sentirà veus que no sap d’on venen ni de qui són. Aprendrà a estimar aquesta vella i misteriosa llibreria i els seus habitants, així com a interpretar amb ajuda d’ells, les peticions literàries dels seus peculiars clients. Tot això em va semblar súper bucòlic: un desamor, un començar de nou, una llibreria en una casa victoriana en una illa plujosa i petita, veïns peculiars … i quines ganes que tenia d’una novel.leta així !! El problema, per mi, ha estat que tot, absolutament TOT, és previsible, no tens cap sorpresa i el que comença com a bucòlic i un tant romàntic ( no només romàntic en el sentit amorós ) se m’ha acabat convertint en un “apastelament” passat de voltes. Només arribar a l’illa s’enamora, la seva germana li dóna la notícia de que es casa i vol que l’ajudi a preparar la boda ( tomaaaaa detall de la germana que es passa pel forro que la Jasmine està recent separada i amb el cor trencat ), el seu cap que es presenta a l’illa per ajudar-la a preparar la presentació de la feina ( fa un viatge llarguíssim per estar-s´hi 5 minuts a la llibreria ), el seu enamorament amb un personatge que ja veus venir com acabarà … podria continuar però no vull desvetllar més coses. La història és boniqueta però trobo que la mateixa escriptora l’espatlla, tot és massa perfecte al final, tot se sol.luciona, tot acaba bé. Ja està bé tant d’optimisme però la manera com narra el desenllaç… potser massa infantil (  hi té a veure el fet d’haver començat escrivint contes ? ). Aquí és on m’he començat a preguntar si és que m’estic quedant sense romanticisme o si l’hi he de dir a l'”enredo” que hem de fer les maletes inmediatament i marxar a l’illa de Shelter perquè allí la vida és de color de rosa. L’únic que no tinc clar, és si tenen massa muntanyes allí, perquè sinó, no hi voldrà anar.

El llibre està dedicat als llibreters, potser el fet de no ser llibretera fa que no m’hagi arribat al cor, potser és la meva pèrdua de romanticisme, potser la calor de l’estiu que altera el meu metabolisme i m’ha cremat la sensibilitat  o …. no acabaria mai !! el que sí he de confessar és que per un moment em van agafar ganes de tenir una llibreria com la de la novel.la però és clar, on visc, no hi ha cap mansió victoriana, ni els esperits dels escriptors clàssics s’hi passejen, ni els clients són tan guays ni peculiars, així que la cosa està una mica complicada! Però entenc que per a un llibreter potser el fet de llegir que s´hi feien  lectures de contes per a nens, trobades literàries setmanals amb els  clients ( això m’agradaria a mi) i ajudar a ser feliços als clients amb els seus consells, pot fer-los gràcia perquè imagino que s’hi identificaran.

Us deixo amb una frase del llibre que em va agradar … ” gaudeix dels moments mentre en tinguis ” ( pag.61)  I amb aquesta frase  vaig a sentar-me al sofà, al costat de l'”enredo”, a veure una pel.liculeta d’aquestes de diumenge al vespre i  encendré unes espelmetes … a veure, si per casualitat, el meu romanticisme torna.

Bona nit de diumenge !!!


14 comentaris

El reciclatge ha arribat als texans !!

Tinc la tendència a “reventar” els texans per dos llocs, o pel  cul o pels genolls. Dient això, deu semblar que encara vaig a l’escola però no és el cas. Sempre els compro més aviat estrets i ,tot i que de vegades són un pèl elàstics, no sé què faig que sempre arriba un dia que quan m’acotxo, noto un “crec” que em deixa el genoll al descobert, això en el millor dels casos, perquè pitjor és quan el “crec” el noto al cul !!

Estic convençuda que la culpa la té el rentat a la pedra aquest que els hi fan, que fa que quan els estrenes ja sembla que estan usats . Així que amb el temps, he anat fent recopil.lació de pantalons que m’encanten però que no em puc posar, i em fa una ràbia ….

Fa uns mesos, la profe de patchwork ens va proposar de portar pantalons que tinguéssim a casa  i que no féssim servir per tal de fer-nos un bolso. Primer vaig pensar, o millor dit, em vaig imaginar, un bolso texà una mica horrorós i passat de moda, no sé perquè em va venir una imatge tan horrorosa, així que no m’ho vaig agafar amb gaire ganes, però a mida que la cosa anava agafant forma, em vaig anar motivant. Per una vegada, podia aprofitar una mica més els texans que tan m’agraden i que “revento” tan i tan bé !!

Primer els vaig descosir i amb ajuda de la profe els vaig anar fent. El triangle que es veu a la part del darrera, la que correspon al cul, és un afegit que vam haver de posar perque al ser estrets i baixos de cintura, no quedava bé, feia una arruga com bufada ( m’explico una mica malament però no sé descriure l’efecte ) i per donar més amplitud per eliminar la bossa que feia a la part del cul, vam aprofitar roba dels camalls dels texans. Amb una roba de quadres més aviat grans, de vichy vermells i cru, i que vaig comprar a Sitges, vaig fer un afegit que surt per la cintura del pantaló i que trobo que queda molt xulo. Per al folre interior vaig comprar una roba vermella amb topets petitets.
Abans de posar el folre, vaig cosir unes cintes molt xules que vaig comprar al Fil D’or, a les butxaques dels pantalons i hi vaig aplicar uns cors amb festó acompanyats d’uns botons de nacre de color vermell, lila i un en color blanc trencat i en forma de cor.
Això va ser tota la “decoració” que hi vaig posar, jo ja en tenia prou, sóc poc folclòrica !! Llavors vaig cosir el folre i després de donar tombs i tombs a com fer les anses, vaig decantar-me per comprar unes cintes per fer d’ansa. Un cop més, vaig comprovar que tenim poc assortiment pel terme, així que no vaig tenir massa on triar. I per acabar de rematar el tema, em van ensenyar a fer una flor de roba, que vaig cosir en una de les anses. El resultat és aquest ….

M’ha costat acabar-lo però el resultat paga la pena oi ??


9 comentaris

El efecto Star Lux i una conversa un tant peculiar

Aquest any els Reis em van portar un parell de llibres,  els van triar ells i jo no en tenia ni idea de quins serien, només la forma del paquet em va fer pensar en que m’havien portat llibres … yujuuuuu ! Un dels dos va ser un llibre de tapa vermella, una mica kitsch però d’aquelles que ja se t’insinuen i et comencen a atraure, el següent pas, va ser llegir l’argument i … oh !!! això pinta moooolt bé, tercer pas, l’autor és el registrador mercantil de Tarragona, o sigui que si tenia algun dubte podia anar allí i preguntar-li ( jejejeje, és broma, em moriria de vergonya ).

el efecto Star Lux

La història ens explica que dos amics es reuneixen a la sala d’autòpsies, un és el Germán Casanova, patòleg que ha de practicar l’autòpsia i l’altre el seu millor amic, Tino Polo, el cos del qual, després de suicidar-se al campanar de l’església de Vinaròs, l’hi haurà de practicar l’autòpsia. És una conversa entre dos amics, a mida que va obrint i disseccionant el seu cos, anem coneixent la seva història que comença de petits i que acaba en aquella sala i en aquella situació. El que podria ser un drama, no ho és per la ironia i l’humor negre amb que l’autor ens explica els fets, més d’un somriure apareix a la teva expressió mentre el llegeixes i fets durs de la vida mateixa fa que els digereixis subtilment.

No m’ha semblat un llibre de lectura fàcil, mentre el Germán va practicant l’autòpsia va saltant d’uns fets a uns altres, en diferents espais de temps, llocs i personatges, i de vegades em sentia descolocada, però tot i això, només tenia ganes de continuar llegint, cada cop tenia més necessitat de saber què els havia portat allí. Per mi, no ha estat un llibre previsible però tampoc m’ho plantejava mentre el llegia, tan sols llegia i deixava passar les pàgines per endinsar-m’hi.

Ara que el digereixo i hi he estat pensant, si algú em pregunta què n’he tret d’aquesta lectura, puc dir que és una història d’amistat, d’aquelles de debò, de les que el pas del temps i les circumstàncies penoses de la vida, no la poden desfer. Amistat malgrat la diferència social, el Germán és el fill sense pare d’una adinerada familia i amos de la fàbrica del poble i el Tino és un fill de pescadors, submarinista que no conceb la vida sense el mar, però també hi ha forts llaços d’amistat amb el cosí del Tino, el Tito, la Rumore i una serie de personatges que van apareixent, transvestits, prostitutes de l’Est, fills de papà, segurates de discoteca, les mares dels dos cosins, una ginecòloga vídua però amb l’esperit del seu difunt marit rondant-la… tot plegat una mica absurd però que a mida que van apareixent, van configurant aquesta història d’amistat i  també d’amor, un amor passional i destructiu entre el Tino i l’Esmeralda ( la tia bona de torn que darrera aquesta imatge s’amaga algú amb secrets  perquè en aquesta història l’amor també és protagonista. M’ha sorprès l’autor i penso que és d’aquells llibres que potser amb el temps, en faré una altra lectura.

I per acabar, em permeto aconsellar-lo a qui tingui curiositat  per saber com és una conversa amb un mort, a qui vulgui riure amb un negoci inverosímil, a qui vulgui saber d’una història d’amor tormentosa, a qui vulgui conèixer més sobre les autòpsies i a com morir, a qui sigui d’un poble de pescadors i vulgui recordar la pròpia infantesa, a qui vulgui sentir la olor de mar, a qui vulgui baixar a les profunditats del mediterrani i de la seva pròpia ànima.

Descansi en pau ( Tino Polo )

P.d – Un cop més, un cop acabat el llibre, m’he quedat buida. Això em passa quan els personatges m’absorbeixen i em fan patir, ric amb ells , de vegades també ploro una miqueta o a llàgrima viva,tant, que després em costa respirar perque se’m tapa el nas. És com si fos la seva veïna durant unes setmanes, de vegades mesos i quan tanco el llibre i em quedo sense ells, els enyoro ! Així que com que sentia els símptomes d’enyoramenta, m’he saltat el dol i ja he començat a endinsar-me en la vida d’un altre personatge, aviso, aquest serà “pastelón”, dels que prometen jejejeje !!


20 comentaris

Barcelona, un examen i robes japoneses = dia rodó

Ahir vam anar  a la big city, l’enredo tenia l’examen final de certificació del màster que ha estat fent aquest any i em va demanar si em venia de gust acompanyar-lo ( sóc la seva “moral supporter” oficial ) i és clar, no m’hi vaig poder negar !! Mentres ell faria l’examen… jo aniria  a veure cosetes d’aquelles que m’agraden jejeje….

El  vespre abans  vaig estar buscant adreces de botigues de patchwork a Bcn però em vaig desesperar perquè em quedaven lluny del centre i no em volia passar el matí agafant metros amunt i avall, així que vaig decidir que improvitzaria segons com m’inspirés !!

Al matí ens vam llevar a una hora d’aquelles que els carrers encara no estan posats i a les 9 i poc ja erem a la city. Al tren ens vam trobar un conegut de l’enredo que ens va fer un viatge molt distret i amè, ha sigut una d’aquelles persones que són molt interessants de conèixer. A Sants em vaig acomiadar de l’enredo amb un: que tinguis “súper-sort” i jo vaig baixar  a Passeig de Gràcia. Com que per obres surts al carrer Aragó, vaig veure que em quedava una miqueta més a prop d’un dels meus objectius … Oyambre al carrer Roger de Llúria, 92. La botiga és maquíssima i molt gran, només entrar hi ha tot de llanes, agulles i demés coses per fer punt i hi tenen 3 taules amb cadires molt xules, que no sé si són per fer punt o les tenen només per decorar.  A mida que t’endinses en la botiga, et vas trobant amb tot de robes per fer patchwork, llibres, cintes, botons… totes les coses imaginables que pots necessitar i més i moltes taules moooolt llargues on suposo que deuen donar classe ( com que era primera hora no hi havia ningú, només senyores comprant )

El raconet de les llanes a Oyambre

Després de mirar i mirar no en vaig comprar cap perque buscava alguna roba especial i molt diferent. Temps enrera vam anar al Tela Marinera amb la meva amiga de somnis “costurils”, el seu “farcellet” i el seu Sant espòs, acompanyar-nos i aguantar tot un dia només parlant de robes, betes, fils i màquines de cosir, li han otorgat automàticament aquest títol. Allí entre altres coses, vaig comprar un kit per fer una “cosa” per l’enredo i resulta que les robes que vaig triar el seu dia, ara no m’acabaven de convèncer  per fer la “cosa”. Així doncs, amb la idea de trobar una roba divertida vaig anar cap a Dona al carrer Provença 256-258. És com una biblioteca de robes, les parets estan cobertes per estanteries plenes de robes però tot i haver-n’hi tantes, tampoc vaig trobar el que buscava.

i més parets amb milers de robes …

Quan ja anava a sortir de la botiga, l’enredo em va trucar dient que ja havia acabat i que ja teia els resultats ( és el que té la modernor d’ara, tot és molt ràpid ) APROVAT !!! Estava tan contenta que no tocava vores !!

Per celebrar-ho ens vam quedar a dinar per Passeig de Gràcia, crasso error, però el primer plat i els postres van estar la mar de bé !!

brownie 0 % calories jejejeje !!

Mentres dinàvem, jo anava donant-li tombs a les robes … i gràcies a instagram i als contactes que hi pots fer ( he de confessar aquí i ara, que m’hi estic enganxant d’allò més ) una handmade girl que em cau d’allò més bé i que fa unes fotos genials … és la que em va sol.lucionar el gran problema del dia….  “Vés a Nunoya ( carrer de la Palla, 6 ) allí trobaràs robes japoneses”. Encara correm ara cap a la Plaça del Pi, abans de que ens tanquessin i amb el dinar que ens pujava i baixava ( és que ens estem tornant molt europeus  en quant a horaris i a la 1 ja estàvem sentats a taula). Només entrar ja vaig veuret que aquella SI era la botiga que buscava !! El millor de tot és que ja que anava amb l’enredo al costat i veuria les robes que comprava… vaig decidir passar-li la pilota:  ” mira , de totes les robes que veus aquí, tria la que més t’agradi però no puc dir-te si et faré uns calçotets, unes aplicacions a les samarretes tècniques de córrer o una bandera per posar a la bicicleta, serà una sorpresa !!” Jajajajaja …. L’experiència va ser genial ,súper divertit veure’l mirant ,buscant i dient ” ohhhhh aquesta, sisissi, noooooo, aquesta altra, aquesta si que m’agrada…” però la cosa va ser força ràpida, s’ha de tenir en compte que és home i que són més simples, pràctics i decidits que nosaltres!!  Aquesta va ser la roba que va triar …..

roba japonesa Lego

Em va encantar, és molt divertida l i quan vegi per a què és … encara riurà més, la tria va ser genial per al que vull fer, jo no l’hagués triat millor!! Ni s’ho imagina i jo tampoc puc escriure-ho perquè és el primer que llegeix els meus posts !! En poc més d’ 1 mes la gran sorpresa es desvetllarà. Quan hi penso ric sola ; )

Mentrestant, jo vaig escollir aquestes… encara no sé què en faré però de segur que ben aviat trobaré alguna cosa per fer !!

robes japoneses … com m’agraden !!

aquesta em té enamorada … crec que faré una funda per al portàtil !!

és que no puc deixar de mirar-me-les !!

I per acabar d’arrodonir el dia …. visita a Gadgets & Cuina

motllos de les meves passions: cosir i la rebosteria !

Va ser un dia genial !! que passeu un bon dijous !!!