El efecto Star Lux i una conversa un tant peculiar

9 comentaris

Aquest any els Reis em van portar un parell de llibres,  els van triar ells i jo no en tenia ni idea de quins serien, només la forma del paquet em va fer pensar en que m’havien portat llibres … yujuuuuu ! Un dels dos va ser un llibre de tapa vermella, una mica kitsch però d’aquelles que ja se t’insinuen i et comencen a atraure, el següent pas, va ser llegir l’argument i … oh !!! això pinta moooolt bé, tercer pas, l’autor és el registrador mercantil de Tarragona, o sigui que si tenia algun dubte podia anar allí i preguntar-li ( jejejeje, és broma, em moriria de vergonya ).

el efecto Star Lux

La història ens explica que dos amics es reuneixen a la sala d’autòpsies, un és el Germán Casanova, patòleg que ha de practicar l’autòpsia i l’altre el seu millor amic, Tino Polo, el cos del qual, després de suicidar-se al campanar de l’església de Vinaròs, l’hi haurà de practicar l’autòpsia. És una conversa entre dos amics, a mida que va obrint i disseccionant el seu cos, anem coneixent la seva història que comença de petits i que acaba en aquella sala i en aquella situació. El que podria ser un drama, no ho és per la ironia i l’humor negre amb que l’autor ens explica els fets, més d’un somriure apareix a la teva expressió mentre el llegeixes i fets durs de la vida mateixa fa que els digereixis subtilment.

No m’ha semblat un llibre de lectura fàcil, mentre el Germán va practicant l’autòpsia va saltant d’uns fets a uns altres, en diferents espais de temps, llocs i personatges, i de vegades em sentia descolocada, però tot i això, només tenia ganes de continuar llegint, cada cop tenia més necessitat de saber què els havia portat allí. Per mi, no ha estat un llibre previsible però tampoc m’ho plantejava mentre el llegia, tan sols llegia i deixava passar les pàgines per endinsar-m’hi.

Ara que el digereixo i hi he estat pensant, si algú em pregunta què n’he tret d’aquesta lectura, puc dir que és una història d’amistat, d’aquelles de debò, de les que el pas del temps i les circumstàncies penoses de la vida, no la poden desfer. Amistat malgrat la diferència social, el Germán és el fill sense pare d’una adinerada familia i amos de la fàbrica del poble i el Tino és un fill de pescadors, submarinista que no conceb la vida sense el mar, però també hi ha forts llaços d’amistat amb el cosí del Tino, el Tito, la Rumore i una serie de personatges que van apareixent, transvestits, prostitutes de l’Est, fills de papà, segurates de discoteca, les mares dels dos cosins, una ginecòloga vídua però amb l’esperit del seu difunt marit rondant-la… tot plegat una mica absurd però que a mida que van apareixent, van configurant aquesta història d’amistat i  també d’amor, un amor passional i destructiu entre el Tino i l’Esmeralda ( la tia bona de torn que darrera aquesta imatge s’amaga algú amb secrets  perquè en aquesta història l’amor també és protagonista. M’ha sorprès l’autor i penso que és d’aquells llibres que potser amb el temps, en faré una altra lectura.

I per acabar, em permeto aconsellar-lo a qui tingui curiositat  per saber com és una conversa amb un mort, a qui vulgui riure amb un negoci inverosímil, a qui vulgui saber d’una història d’amor tormentosa, a qui vulgui conèixer més sobre les autòpsies i a com morir, a qui sigui d’un poble de pescadors i vulgui recordar la pròpia infantesa, a qui vulgui sentir la olor de mar, a qui vulgui baixar a les profunditats del mediterrani i de la seva pròpia ànima.

Descansi en pau ( Tino Polo )

P.d – Un cop més, un cop acabat el llibre, m’he quedat buida. Això em passa quan els personatges m’absorbeixen i em fan patir, ric amb ells , de vegades també ploro una miqueta o a llàgrima viva,tant, que després em costa respirar perque se’m tapa el nas. És com si fos la seva veïna durant unes setmanes, de vegades mesos i quan tanco el llibre i em quedo sense ells, els enyoro ! Així que com que sentia els símptomes d’enyoramenta, m’he saltat el dol i ja he començat a endinsar-me en la vida d’un altre personatge, aviso, aquest serà “pastelón”, dels que prometen jejejeje !!

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

9 thoughts on “El efecto Star Lux i una conversa un tant peculiar

  1. M’apunto el títol del llibre per a futures lectures…tot i que crec que em tirarà més el que comences ara, aquest més “pastelon” que dius tu ;)! Estaré atenta per saber quin és!!!
    Fins aviat!!

    • Marta, no és un indispensable a la llista de lectures però està bé, el meu criteri literari no sé si és massa fiable : pensa que sóc de les que poden triar un llibre perque m’ha agradat la tapa !!!
      1 petó

  2. A mi em passa el mateix, quan acabo un llibre que m’ha agradat molt, em quedo així com tu, i normalment el següent llibre no m’agrada tant, i em quedo com frustada!! El problema de treballar en una biblioteca és aquest, tens tots els llibres al teu abast, i no cal que siguis tan selectiva a l’hora de comprar, o sigui que et llegeixes qualsevol cosa, i te n’adones de la moltíssima porqueria que es publica d’una anys cap aquí… Això o és que jo m’he tornat més selectiva, no ho tinc clar!!!

    • Sílvia, ja veig que d’ara en endavant t’hauré de demanar opinió quan no sàpiga què llegir, en comptes de triar un llibre per la portada o pel títol !!
      Jo penso que a mida que va passant el temps, anem tenint les idees més clares del què busquem i a la nostra manera, ens tornem selectius !!
      1 petó bonica

  3. A mi també em passa… I em fas recordar que fa massa temps que no llegeixo de debó… Ara tot són llibres de cuina i fotografia : (
    Petonets preciosa!

    • Ai Glòria …. doncs aprofita l’estiu per endinsar-te en la història que et pot oferir una novel.la … segur que després tornaràs amb més ganes per agafar aquests fantàstics llibres teus de cuina i fotografia !! Llegir a la platja, a última hora de la tarda, és un un plaer infinit !!
      1 petó x tu !!

  4. M’apunto el títol del llibre per a futures lectures…tot i que crec que em tirarà més el que comences ara, aquest més “pastelon” que dius tu ! Estaré atenta per saber quin és!!!
    Fins aviat!!

  5. Hola, con tú permiso me he permitido compartir en el Facebook de El efecto Star lux esta reseña y si tienes alguna duda (tercer pas, l’autor és el registrador mercantil de Tarragona, o sigui que si tenia algun dubte podia anar allí i preguntar-li -jejejeje, és broma, em moriria de vergonya), pòr favor no dudes en preguntarme. Gracias por la reseña, JB.

    • Ha sido toda una sorpresa recibir tu comentario y claro que no me importa que lo hayas compartido.He de confesar que se ha convertido en un pequeño placer personal escribir lo que me transmiten mis lecturas y tu comentario ha sido un premio !!
      Gracias a ti por escribir el libro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s