“La llibreria de les noves oportunitats” i el meu romanticisme que es veu que s’esfuma !!!

12 comentaris

Per Sant Jordi, em vaig autoregalar un llibre com cada any. Aquest any em vaig comprar ” La llibreria de les noves oportunitats” de la Anjali Banerjee. Em vaig guiar per la conversa que vaig sentir “dissimuladament” entre la llibretera i una clienta, ja feia massa estona que donava tombs, hi havia massa gent i m’estava atabalant. La seva explicació em va semblar tan bucòlica que vaig pensar que me l’havia de comprar, a més la tapa em va semblar bonica: muntanyetes de llibres i una noia arropida dormint-hi a sobre, com a fons, una paret d’un color blau-verdós i el títol escrit amb unes lletres grogues que hi queda molt xulo. Posada a donar la meva opinió de la portada, l’únic que no m’agrada i que segur que deu tenir alguna explicació, és que la noia porta un vestit d’un verd molt afavoridor per les morenes però …. aquí arriba el “però”, porta unes mitges fines de color negre … amb una carrera no, una AUTOPISTA !! i és que cada cop que agafo el llibre, els ulls se me’n van  a l’autopista i mira que hi dono tombs però no li trobo el sentit que pot tenir, si és que en té. Trobo que trenca la dolçor de la fantàstica portada ; (

La llibreria de les noves oportunitats

Però vaig al tema, L’Anjali és una escriptora que va néixer a l’ Índia però es va criar a Canadà, per més tard  anar a viure a Califòrnia. La seva àvia era novel.lista i suposo que això va ajudar al fet de que als 7 anys escrivís el seu primer conte. Ha escrit algunes novel.les per a nens i un parell per a adults. La història es centra a l’illa de Shelter, petita i plujosa i és on va a parar la Jasmine per tal de fer-se càrrec de la llibreria de la seva tieta Ruma, la qual se n’ha d’anar a l’Índia per tal de curar el seu cor “cansat”. La Jasmine s’està refent d’una separació fruit de les infidelitats del seu marit i viu amb la pressió de preparar una presentació per captar un client a la feina que té a Los Angeles i així, assegurar-se el seu futur econòmic.
La seva arribada a l’illa serà una nova oportunitat per a ella. La Jasmine vol donar nous aires a la vella, polsosa i desordenada llibreria, només  repleta de clàssics. El que la Jasmine no sap és que la llibreria té vida pròpia i aviat sentirà veus que no sap d’on venen ni de qui són. Aprendrà a estimar aquesta vella i misteriosa llibreria i els seus habitants, així com a interpretar amb ajuda d’ells, les peticions literàries dels seus peculiars clients. Tot això em va semblar súper bucòlic: un desamor, un començar de nou, una llibreria en una casa victoriana en una illa plujosa i petita, veïns peculiars … i quines ganes que tenia d’una novel.leta així !! El problema, per mi, ha estat que tot, absolutament TOT, és previsible, no tens cap sorpresa i el que comença com a bucòlic i un tant romàntic ( no només romàntic en el sentit amorós ) se m’ha acabat convertint en un “apastelament” passat de voltes. Només arribar a l’illa s’enamora, la seva germana li dóna la notícia de que es casa i vol que l’ajudi a preparar la boda ( tomaaaaa detall de la germana que es passa pel forro que la Jasmine està recent separada i amb el cor trencat ), el seu cap que es presenta a l’illa per ajudar-la a preparar la presentació de la feina ( fa un viatge llarguíssim per estar-s´hi 5 minuts a la llibreria ), el seu enamorament amb un personatge que ja veus venir com acabarà … podria continuar però no vull desvetllar més coses. La història és boniqueta però trobo que la mateixa escriptora l’espatlla, tot és massa perfecte al final, tot se sol.luciona, tot acaba bé. Ja està bé tant d’optimisme però la manera com narra el desenllaç… potser massa infantil (  hi té a veure el fet d’haver començat escrivint contes ? ). Aquí és on m’he començat a preguntar si és que m’estic quedant sense romanticisme o si l’hi he de dir a l'”enredo” que hem de fer les maletes inmediatament i marxar a l’illa de Shelter perquè allí la vida és de color de rosa. L’únic que no tinc clar, és si tenen massa muntanyes allí, perquè sinó, no hi voldrà anar.

El llibre està dedicat als llibreters, potser el fet de no ser llibretera fa que no m’hagi arribat al cor, potser és la meva pèrdua de romanticisme, potser la calor de l’estiu que altera el meu metabolisme i m’ha cremat la sensibilitat  o …. no acabaria mai !! el que sí he de confessar és que per un moment em van agafar ganes de tenir una llibreria com la de la novel.la però és clar, on visc, no hi ha cap mansió victoriana, ni els esperits dels escriptors clàssics s’hi passejen, ni els clients són tan guays ni peculiars, així que la cosa està una mica complicada! Però entenc que per a un llibreter potser el fet de llegir que s´hi feien  lectures de contes per a nens, trobades literàries setmanals amb els  clients ( això m’agradaria a mi) i ajudar a ser feliços als clients amb els seus consells, pot fer-los gràcia perquè imagino que s’hi identificaran.

Us deixo amb una frase del llibre que em va agradar … ” gaudeix dels moments mentre en tinguis ” ( pag.61)  I amb aquesta frase  vaig a sentar-me al sofà, al costat de l'”enredo”, a veure una pel.liculeta d’aquestes de diumenge al vespre i  encendré unes espelmetes … a veure, si per casualitat, el meu romanticisme torna.

Bona nit de diumenge !!!

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

12 thoughts on ““La llibreria de les noves oportunitats” i el meu romanticisme que es veu que s’esfuma !!!

  1. Ahhhhh tnat de bo torni!!! La realitat de vegades ens aplasta. I de vegades tambe, els escriptors confonen la pastelositat amb el romanticisme!!!
    I jo…. Jo millor aquest no me’l compro, que diria que no estic d’humor per aquesta lectura.
    Bona nit de diumenge!!

  2. ” gaudeix dels moments mentre en tinguis ”

  3. Com m’agrada llegir les teves entrades 🙂 potser el llibre no me’l llegiré; tot i que quan he començat a llegir el post he pensat “té bona pinta!” i, a mida que he anat avançant amb el que deies, m’he anat desencantant. Però em quedo amb la frase que has citat!!

    “gaudeix dels moments mentre en tinguis”

    Segur que la tarda de diumenge et va fer trobar el romanticisme per una estona…oi???

    Fins aviat!

  4. Jo també me l’he llegit, no fa gaire, i també em va decepcionar. La meva impressió era que era simple, sense cap mena de profunditat, dit de forma brusca: una rucada de llibre!!! Jo no cal que em plantegi o no si em queda romanticisme… però penso que que el romanticisme aquí tampoc hi era!!

  5. M’agrada com t’expliques! M’agrada escoltar-te, i ara com ara t’estas convertint en el meu referent literari i potser em reenganxi a la lectura! Per si no ho saps a la biblioteca de Riudoms s’ha iniciat un club de lectura.

    • No em facis massa cas Mglòria que ja veus que de tant en tant la “cago” i ja veus que les meves “crítiques” són un tant peculiars ; )
      M’hauré d’informar d’això del club de lectura, sempre m’ha cridat l’atenció !! gràcies

  6. Te molt bona pinta!! l’inclouré a la meva llista de pendents!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s