25 comentaris

Ara sí que hi ha algú que vol que arribi l’hivern …

És el que té anar xafardejant blocs, comences a veure unes agulles gruixudes que et flipen, unes llanes increïbles i et comences a engrescar i llavors en vols aprendre perquè has decidit que vols fer … BUFANDES !!

Al “Fet amb” en tenen unes de molt maques i gruixudes que ja feia dies que me les mirava i quan em van ensenyar un coll fet amb aquestes llanes, llavors vaig veure que no podia arribar l’hivern sense tenir-ne una !! Així doncs, vaig començar amb el punt del dret i el punt del revés amb unes agulles del 12 i una llana gruixudeta molt xula.  Crec que feia temps que no em concentrava tant per fer una cosa, em sembla que se li diu punt elàstic perquè vas alternant punt del dret i punt del revés i com que sóc una mica despistada, m’hi he de fixar molt. Suposo que és qüestió de pràctica .

punt del dret, punt del revés, punt del dret, punt del revés, punt del dret, punt del revés ….

A mida que la cosa anava creixent l’Enredo em va començar a dir que allò era una bufanda per a ell no ? total, que el que havia de ser el meu primer coll ha acabat sent la meva primera bufanda !!

què us sembla ? M’encanta el color de la llana, és grisa amb xispes de color blavós i li queda de fàbula a l’Enredo

Per donar-li, se’m va ocórrer embolicar-la i un cop fet el paquet  vaig recordar que tenia uns washi-tape per estrenar i mireu …..

Al final el vaig deixar al rebedor per a que el trobés només entrar ….

Trobo que va quedar divertit el paquet, les lletres van quedar una mica primitives però m’agraden, potser no s’aprecia bé el color del washi-tape però és blanc i ratlles vermelles. A l’Enredo li va agradar moltíssim tant el paquetet com la bufanda, així que ara ja té ganes de que arribi el fred per lluïr-la !!

Us deixo amb una foto del “making-off ” per a que vegeu l’estilàs que tinc agafant les agulles jejeje …

I en primícia… les meves primeres puntades !!!

Ara ja he començat la meva segona intentona de fer un coll, segur que ho serà perquè ja té destinatària … com em relaxa fer mitja després de sopar …

Bon dimecres !!!

Anuncis


10 comentaris

Estrenem les mini-cocottes amb èxit …

Dies enrere vam ser a Barcelona i un amic ens va portar a una botiga que no recordo com es deia però tenien moooooltes cocottes petitetes i de molts colors ….Les mini-cocottes són la versió petita i en ceràmica de les tradicionals cocottes de ferro colat de la casa “Le Creuset”. Són molt resistents, no es ratllen, aguanten temperatures de fins a 260º Cº al forn i -18 Cº al congelador, es pot cuinar tant al forn com al microones, es poden posar al rentavaixelles i mantenen perfectament la calor i el fred… vaja, una delícia, a més, les fan de tants colors que te les quedaries totes. Després de dubtar durant una estona, vam triar la “blau caribbean” i la “lila Cassis”, és que els colors són moníssims !! Bé, també vam comprar un llibre de receptes per fer  amb les moníssimes-mini-cocottes, és clar, els de les botigues ja van amb vista i els posen allí juntets i nosaltres vam picar, però ja hem començat a amortitzar la compra !

Avui, després d’una setmana de lluïr les moníssimes-mini-cocottes a la vitrina del menjador, les he tret per fer l’estrena. La recepta que he triat ha estat un èxit i us asseguro que és d’aquelles que tornaré a repetir perquè queda un plat molt vistós de presentació i és molt fàcil. Si el feu per a un sopar amb amics, triomfareu com la coca-cola !!

“Mini-pastís” de pollastre amb verduretes ( chicken pot pie )

ingredients per a 4 persones:

2 pits de pollastre

80 gr. de mantega

sal i pebre negre

2 pastanagues

100 gr. de ceba tendra

50 cl. de brou d’au

25 gr. de farina

10 cl. de crema de llet ( llet evaporada ideal )

100 gr. de pèsols

1 culleradeta de julivert picat fresc ( jo l’he utilitzat del sec )

1 rotlle de massa de pasta de full

2 rovells d’ou batuts amb unes gotetes de llet

el.laboració:

Precalentar el forn a 180 Cº.

En una safata de forn, posar un full de paper vegetal i a sobre els pits de pollastre previament sal-pebrats i untats amb 10 gr. de mantega a punt de pomada. I els posem al forn durant 20 minuts. Un cop passats els 20 minuts, tallar a trossets, jo ho he fet a tires i després a quadradets perque les mini-cocottes són petitones.

Mentres tenim els pits de pollastre al forn, pelem les pastanagues i les tallem a dauets., també podem tallar la ceba tendra a trossos ( jo no els he fet massa petits ) i fem bullir el brou d’au. Com que es necessita molt poca quantitat de brou i encara no fa prou fresca, no en tenia de fet per mi i he bullit aigua i hi he tirat mitja pastilla d’avecrem.

Després, la recepta diu que en una cocotte gran, jo com que de cocotte gran no en tinc, ho he fet en una cassola petita d’acer inoxidable … posar la resta de la mantega ( jo he passat de la mantega i ho he fet amb un raig d’oli d’oliva ) i sofregir la ceba de 10 a 15 minuts a foc mig fins que agafin color transparent.  Afegir la farina i coure uns 2 minuts a foc suau sense parar de remenar i afegir el brou ben calent. Deixar coure a foc lent durant 1 minut sense deixar de remenar fins que la salsa vagi espessint i perdi el gust de farina. Ara és el moment de tirar la nata líquida, la sal, pebre negre, els trossets de pollastre, els daus de pastanaga, els pèsols, el julivert i barrejar bé.

Repartir la preparació dins de cada cocotte.

Tallar 4 cercles de pasta de full una mica més grans que el diàmetre de les moníssimes-mini-cocottes. Untar la vora superior per la part de fora amb el rovell de l’ou per tal de que quan hi posem la pasta de full a sobre la presionem pels costats i així ens queda segellada  la mini-cocotte. La pasta de full fa de tapa, per a que m’entengueu. Llavors amb un pinzell pintem la superfície de cada cercle amb la resta de rovell ( jo això m’he oblidat de fer-ho i també m’ha quedat bé ) i se li fa una mica de dibuix, per exemple, forma d’espiral. Això del dibuix a mi no m’ha quedat massa definit, a la propera ho de perfeccionar.

I posar les cocottes dins el forn i fornejar durant 40 minuts fins que la pasta de full agafi bon color,  jo he deixat els 40 minuts i ha quedat perfecte de cocció ( no tinc turbo)

Servir molt calent i amb cura de no cremar-nos… Bon profit !!!

Si us hi fixeu, veureu  per on he untat el  rovell d’ou, jo he untat una mica més avall de la part superior perquè els cercles de pasta de full els he fet una mica grans.

Aquí podeu veure que he fet els cercles una mica massa grans i els cercles que hi he marcat ( es poden fer altres dibuixos ). Un cop cuit no m’ha quedat gens marcat el dibuix, potser és millor que la massa de la pasta de full sigui una miqueta més gruixuda i així es pot marcar millor el dibuix.

Recent sortides del forn … la olor és boníssima !!! aneu amb compte perque cremen molt i les ganes de tastar-ho ens poden jugar una mala passada ; )

tat-txan … treieu la “tapa” i sorpresa !!! És un plat amb presència o no ? podeu sorprendre als convidats o no ? jo crec que si !!

Suggerències personals ….

Jo, en comptes de nata líquida, molts cops utilitzo llet evaporada i m’agrada molt perque li dóna el toc cremós però amb menys greixos.

Ara que em miro les fotos estic pensant que els dibuixos s’han de fer posant tiretes a sobre del cercle que serveix de tapa i se’ls hi dóna la forma que vulguis, de vegades, les llums m’abandonen i em tornen massa tard jejejeje

I, evidentment, segur que també heu pensat que s’hi poden posar altres verduretes, les que més us agradin i els que sou vegetarians/es ho feu sense pollastre i llestos !!

Ah ! i si no teniu les moníssimes-mini-cocottes, ho podeu fer amb qualsevol recipient que pugui anar al forn, això sí la gràcia trobo que és fer la tapa de pasta de full, ja veureu que quan la treieu, surt fum !!

Recepta del llibre “Le Creuset mini-cocottes” de la  Lissa Streeter i Loïc Nicoloso, Les éditions culinaire

Ara sí… que vagi de gust i feliç diumenge de setembre


16 comentaris

Quan una ampolla d’aigua deixa de ser avorrida …

A l’excursió que vam fer  fa uns mesos al Tela marinera amb la meva estimadíssima amiga d’aventures “costurils”, entre d’altres coses, vam comprar uns kits per fer unes fundes per les avorrides ampolles d’aigua. Em va semblar una idea molt original i bonica perquè quan pares taula i hi poses coses boniques, de sobte veus una ampolla de plàstic una mica lletja (tot s´ha de dir) amb una etiqueta de plàstic amb dibuixos de muntanyes nevades (com no), en tons blaus, és clar, és el color de l’aigua no ? i una tipografia poc “requetebonica” i que no pega ni amb cola amb lo bonica que has posat la taula!! I és clar, una altra alternativa seria passar l’aigua a una altra ampolla de vidre més xula però quan fa calor i veus molta aigua, a mi em fa mandra anar passant aigua d’un lloc a l’altre i què caram, quan vaig veure la funda, hi vaig veure una bona sol.lució amb unes robes molt boniques i que trobo que fan primavera-estiu !! Les robes són les que anaven al kit però les vaig trobar ideals i amb les estovalles que tenim per a la taula de fora vaig pensar que hi quedaria genial… Ho he cosit a màquina i com que cuso de dimarts en dimarts… si em descuido, ho estrenem a la tardor!!

La trobo tan bonica que ara bec molta més aigua, tot el dia vaig amb l’ampolla a la mà. Fins hi tot, se m’ha acudit que en podria fer una per quan arribi Nadal, amb robes nadalenques podria quedar molt xula també, tot són idees.

Feliç començament de setembre !!

Per cert, veritat que hi queda bé amb les estovalles ?