L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra … el millor de l’estiu !!

14 comentaris

Oficialment ja som a la tardor però sensorialment ningú ho diria, encara suem, fa un sol espatarrant, els mosquits tigre em continuen picant … Qui em coneix sap que l’estiu no és la meva estació predilecta, Odio els aires condicionats així que … odio baixar del cotxe amb la samarreta enganxada a l ‘esquena, que em suï el cap ( a mi em passa ), no poder dormir de calor, tenir totes les persianes baixades de casa, però també odio que la inspiració culinaria se m’evapori, només menjaria gelats ( i és clar, el que se´n diu aprimar, no aprimen) tot em fa mandra, en definitiva, no sóc jo !! Aquest estiu no hem marxat de vacances i la veritat és que tampoc ho he trobat a faltar però el que sí que vam fer va ser el que nosaltres en diem les anti-vacances, és a dir, fer vacances des de casa. Tenim la sort de viure al costat del mar per tant, va ser fàcil fer entrepans, agafar el kit i cap a la “beach”, tenim una platja on hi va relativament poca gent, és a dir, d’aquelles que quan plantes la ” sombrilla” no tens els peus dels veïns a la cara, ni tampoc segueixes la conversa dels que tens al costat “rajant” d’algú. Aquest any hi vam anar cap a final d’estiu a aquesta platja secreta que tenim l’Enredo i jo i durant uns dies va ser la nostra rutina fer carmanyola o entrepans, carregar-ho tot al cotxe i cap a la platja. La platja em relaxa molt, moltíssim i des de petita que ja en tinc consciència d’aquest relaxament però ha sigut de gran que m’he aficionat a llegir-hi. Només em cal un llibre, la meva tumbona, la “sombrilla” i la mini nevereta amb aigua fresca i … les persones més a prop, que estiguin a 200 metres !! Llavors, puc dir que estic en un dels moments més plaents de la meva vida. Que bonic és llegir al costat del mar, si no ho heu provat mai, feu-ho, però sobretot, no ho feu amb gent escandalosa a prop, l’efecte plaer no apareixerà. A hores d’ara, ja sabeu que tinc “algunes” manies i una d’elles és que no suporto estar amuntegada a la platja, per tant, després d’uns quants anys d’experiència platjera, he arribat a la conclusió de que els millors veïns són els “guiris”. Per un general, són molt tranquils i uns grans lectors i com que no domino el seu idioma, no segueixo les seves converses i no em distreuen. Aquests dies de platja intensiva van coincidir amb la lectura que em va regalar l’Enredo fa uns mesos …

El llibre tenia plaça reservada dins la bossa de la platja !!

“L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” del Jonas Jonasson. Després del fracàs i la decepció de “La llibreria de les noves oportunitats ” aquest llibre va fer que l’estiu canviés !! Només sabia que era un llibre divertit i fresc i ara ho puc confirmar al 200%. L’argument pot semblar una mica “passat de rosca”, un avi de 100 anys,el dia que fa l’aniversari decideix escapar-se per la finestra i els deixa a tots plantats. A partir d’aquest moment, en comptes d’acabar de passar els seus últims dies tranquil a la residència, resulta que la seva vida torna a entrar en una espiral sorprenent de successos perquè resulta que aquest formidable avi, a mida que va avançant la nova aventura als 100 anys, ens va intercal.lant la història de la seva modesta però sorprenent vida. A diferència d’altres llibres en que potser explico més detalls de la història, aquí no ho faré perquè us el recomano tant que no vull desvetllar cap sorpresa de les que depara el llibre. Només diré que al llarg de la seva vida coneix a personatges com Churchill, Franco, Stalin, Mao… , a través d’aquestes coneixences  que fa l’avi, fareu un viatge per la història d’una manera molt amena i divertida. I al mateix temps anireu veient què li passa després de saltar per la finestra. Els personatges són divertidíssims, elefant inclòs ! i a mida que van passant coses cada cop es van sumant més personatges que al final, tots junts, ens hauran donat una història increïble però bonica. Us confesso que la seva lectura em va arrencar més d’una i de dues riallades sonores, de les que qui tens al costat et mira preguntant-se què fa tanta gràcia. Fins i tot, l’Enredo que no és de llegir novel.la, se’l volia llegir però com que els fragments que em feien molta gràcia els hi llegia amb veu alta, al final, com que van ser tants, ja no li cal llegir.

L’Allan Karlsson em va robar el cor, em recorda al meu avi de 96 anys que com la majoria de la seva edat van anar a la guerra però a diferència de molts avis que no en volen parlar o que n’expliquen les penúries que va suposar, el meu avi, sempre ens ha explicat ” la guerra” amb un somriure a la boca, com una història, com la història de l’Allan però sense viatjar per tot el món  i sense conèixer a tants dirigents ni influint en el desenvolupament de la història d’una manera tan directa i invuluntària com fa l’ Allan. Al meu avi li anava explicant trossets del llibre i us puc assegurar que a ell també li va arrencar somriures i fins hi tot, els ulls se li van entelar, suposo que li devien de venir records.

Tots els llibres t’acaben aportant alguna cosa, algun sentiment, algun desitg … a mi, m’ha aportat la magnífica i desinteressada manera de ser de l’Allan, un personatge simple, gens rebuscat, natural, desinteressat, sense por, amic dels seus amics, sense grans aspiracions  i que sorteja els entrebancs de la vida de manera envejable. Sí, ja sé que és una novel.la, no és real però m’agradaria ser una mica com l’Allan, només una miqueta,  perquè sent com ell, la vida només pot ser amable.

Us regalo un parell de fotos dels meus acessoris “platjeros” … sense comentaris cruels eh ?

La nevereta “cool” que tenim

La “sombri-taula”, acabo de perdre el poc glamour que tinc però és tan pràctica …

Si no fós perquè ja tinc el primer encostipat de la temporada, amb el temps que està fent … demà me’n anava a la platja !
Bon cap de setmana … assaboriu-lo !!
Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

14 thoughts on “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra … el millor de l’estiu !!

  1. Com t’envejo, perque a mi també m’agrada anar a la platja a relaxar-me pero amb dos nens es totalment imposible. Esperaré a que es facin grans per poder anar a llegir a la platja

  2. A mi tampoc no m’agrada l’estiu, no aguanto la calor. Només vaig a la platja abans de l’estiu, quan la gent encara és a 200 metres i no poden constatar massa bé el meu color de ciri trencat…
    La llàstima és que jo no hi puc llegir perquè soc molt mal soferta i m’enlluerna el sol. Però és igual, sentir la remor de l’aigua ja m’està bé. Per cert que ahir hi vàrem anar i hi vaig trobar un gran canvi en el personal estavellat al sol: tret de comptades excepcions, jo era la més joveneta (62 fetets). Ah, i de “musculitos”, res de res, no cal pas que correu, nenes!!!
    Una abraçada

    • Ja,ja,ja Amèlia !! que guay descobrir que hi ha més gent que son una mica anti-estiu com jo … si això és com fer teràpia de grup eh ? I jo, digue’m rara però no sóc massa de “musculitos” així que ja m’està bé que estiguin desats fins l’any que vé !!
      1 petó bonica

  3. Ja ja ja, com m’agrada llegir-te, m’ho passo pipa! tinc aquest llibre a la tauleta fent cua amb el que m’haig de començar ara: La maternitat d’Elda (crec)….
    Una abraçada!

  4. Hola Rosa, està molt be el teu blog. Una mica de tot.
    Aquest estiu també he llegit el llibre de l’avi … Per mi està be, però no el tornaria a llegir. Per sort hi ha gustos per tot.
    Petons !!!

    • Hola Mª Alba !! això diuen .. per a gustos els colors jejeje. A mi em va agradar perquè el vaig trobar divertit i amè. Em venia de gust un llibre així, sense patiments ni grans històries, tot plegat és un absurd però molt divertit.
      Per cert, ja m’he apuntat al Sal, ara vaig a veure si localitzo el llibre i material !!
      Molts petons … ens anem llegint

  5. Quines ganes que m’has fet venir de llegir el llibre! Totes les que havia perdut després de buscar el llibre per Sant Jordi i no trobar-lo en tot Vic! Quina bogeria no? Però veig que valdrà la pena llegir-lo. Els teus trastets platgers em semblen d’allò més interessants, no havia vist mai una “sombrilla” amb taula inclosa!!! Genial no??? No veig perquè no ha de ser glamourós, jejeje! i aquest necesser tan xuli que veig per aquí??? Un petonet guapa!

    • A mi em va passar el mateix, per Sant Jordi no el vaig trobar en català i l’Enredo me’l va regalar. Espero que t’agradi i riguis tant com jo. És una mica absurda la història però és taaaan divertida !! Lo de la taula és una accessori que s’acopla a la “sombrilla” i és cutre de nassos però va molt bé . I si, hi ha un necesser que és el meu primer necesser i aviat te’l presentaré en un altre post.
      1 altre petonàs !!!
      Per cert, que vagi molt bé la fira d’aquest cap de setmana, m’hagués agradat venir però no v¡crec que pugui, així que estaré pendent la setmana que vé per veure quines coses tan boniques has fet.

  6. Trobo que ets una professional platjera amb tot aquest kit!
    Tinc el llibre pendent de lectura, i no conec a ningu que no en parli genialitats!

    • Mglòria, em fa vergonya confessar-ho però si que som una mica professionals dels kits “platjeros”.
      El gaudiràs molt el llibre, ja m’ho diràs quan t’el llegeixis.
      1 petó

  7. Genial l’entrada, com totes les que fas!!!
    Aquest llibre el tinc pendent des que me’l vas recomanar en un comentari que vas deixar-me en el blog, i després de llegir aquesta entrada en tinc més ganes de llegir-lo!!!
    Quina passada el kit de platja!! Per l’any queve, si trobo aquesta sombrilla-tauleta, me la compro! Deu anar la mar de bé!!!! Per cer, m’agrada molt el necesser que està just a sibre ;)!!
    Ja tens pensat o començat el següent llibre???
    Una abraçada!!

    • Marta, la tauleta no va amb la sombrilla, és un accessori independent, jo el vaig trobar al súper deu fer un parell d’anys i vaig pensar que pel que valia … si no el feiem servir, ja tenia l’enterro pagat !!! I la veritat és que els dies que ens hi quedem a dinar va genial perquè així ja no hi ha perill de que se’t posi la sorra al menjar : )
      Si te’l llegeixes, ja et dic jo que riuràs perquè jo no sóc de riure fàcil i em va divertir molt. I bé, de fet, ja m’he acabat eel llibre que vaig llegir després… però et deixo amb la intriga fins la setmana vinent !!
      1 petó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s