La casa de Riverton = aparcament temporal de la lectura

11 comentaris

La casa de Riverton me’l van regalar per Nadal i no ha estat fins ara que me l’he llegit. És el primer  llibre d’una escriptora australiana, la Kate Morton, que posteriorment va escriure ” El jardín olvidado” ( llibre del que ja en vaig fer un post) i que més tard va escriure el seu tercer llibre: “Las horas distantes”. Així que ara he llegit el seu primer llibre, no són cap saga, per tant l’ordre dels factors no altera el producte !

La casa de Riverton m’ha recordat molt a la sèrie aquella que es deia “A dalt i abaix”, en que retratava la convivència en una mansió dels senyors a la part de dalt de la casa i la del servei a la part de baix, una mateixa vivenda però dos mons diferents. Doncs la novel.la reflexa el mateix cas però la protagonista és una de les noies del servei que als 98 anys i amb l’excusa d’una pel.lícula que s’està rodant sobre el cas que s’hi va produir, la fa reviure tota la història, una història que s’havia obligat a oblidar però que ara, finalment, ha arribat el moment de parlar-ne clarament.

La novel.la transcorre en dos temps, un que ens narra la història que comença just abans de la 1ª Guerra Mundial i que va alternant amb l’any 1999, moment en que la Grace Bradley es troba i que decideix gravar en una cinta la veritat del què va passar en aquella casa i en aquella festa on suposadament un jove escriptor es treu la vida. Les germanes Hartford en són testimonis i després d’allò ja no es tornen a parlar mai més.

És una novel.la molt descriptiva cosa que fa alentir la lectura però jo no sé si és que sóc “massoca” però ja m’ha agradat perquè m’he anat fent la pel.lícula dels llocs, dels personatges, de l’aire que s’hi respirava… a mi és que aquestes sèries d’època m’havien agradat i em semblen curioses les vides que tenien. A través dels personatges, l’autora ens deixa veure com pensava i com vivia la gent de l’època, com van  viure la guerra els que es van quedar a casa, com van tornar els que hi van anar, el punt de lleialtat del servei, la vida de cara l’aparador dels senyors de la casa, les ànsies de modernitat i de veure món de la filla gran, les ànsies de figurar i formar part de la classe alta de la filla petita, passions, desenganys… A mida que vas llegint, t’hi vas endinsant  i cada cop t’hi endinses més i més i sobretot, a la segona meitat del llibre on sembla que les coses comencen a entrellaçar-se i pots anar lligant fils, tot i que el final, a mi m’acaba sorprenent. Penso que l’autora és molt hàbil en aquesta qüestió, és molt subtil de la manera que deix fluir la història i com aconsegueix captar el teu interès per finalment sorprendre’t. El misteri que envolta al succés cada cop es fa més present i el final és esplèndid.

A mi m’ha agradat força el llibre, no em desagrada com escriu la Kate Morton i no descarto comprar el seu tercer llibre però més endavant, d’aquí un temps, potser un dia d’aquells que vaig a la llibreria i cap llibre em sedueix. Ara tinc ganes del tercer del John Verdon,  ja tinc ganes de retrobar-me amb el estimadíssim Dave Gurney però hauré d’esperar a reis, estic embolicada estudiant una mica i després de tant de temps de no fer-ho, tinc les neurones estudiantils bastant adormides  i  crec que deixaré la lectura per unes setmanes, això si puc aguantar, és clar !!!

Feliç nit de diumenge plujosa, tormentosa, llampegosa i sense tele (hem tingut un incident amb l’antena i m’estic perdent al Mas al Salvados )

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

11 thoughts on “La casa de Riverton = aparcament temporal de la lectura

  1. Hola Rosa!
    Què estudíes?
    Jo també ho hauria d’estar fent… Però em costa massa…

  2. Justament he acabat de llegir, seguits i per aquest ordre, El jardín olvidado i Las horas distantes!
    M’ha agradat més el primer. La primera part del segon l’he trobat una mica massa lenta fins a entrar de ple en el nucli central del llibre. Però pensant-ho bé, potser aquesta era la intenció de l’autora: fer que el lector s’impacienti per a saber com … El perquè i qui, ens indueix a pensar, gairebé des de bon principi, que ja el sabem.
    Els recomano tots dos.
    Ara me n’aniré a La casa de Riverton, que l’ambient i el tema m’atrauen força.
    Una abraçada

    • Si Amèlia, crec que aquesta dona ens vol impacientar i ho aconsegueix eh ? els finals cobreixen les expectatives. Ja em diràs què et sembla La casa de Riverton, jo de moment he canviat la lectura pels idiomes ; )
      1 petó

  3. Hola!!! Jo m’he llegit els tres, i potser el més fluixet és “les hores llunyanes”… encara que també està foça bé, però comparant amb els altres dos… De tota manera, és una lectura recomanable!!!

  4. Aquest sí que el tinc a la llista! Per Sant Jordi li vaig regalar a la meva mare “El jardín olvidado” i tinc ganes de començar-lo! però és que tinc una llista……….
    Ànims amb els idiomes ;))
    Fins aviat! Una abraçada!

    • Danke Marta !!
      T’agradarà “El jardín olvidado” ja ho veuràs, tenen un punt de misteri/intriga que està molt bé. I ja veus que som dones de llistes: llistes de lectura, llistes de cosir, llistes de knitting, llistes de crochet, llistes de …. jajajaja !!
      1 petó

  5. Només he llegit El jardin olvidado de la Kate Morton i em va agradar moltíssim. Ara m’has fet venir ganes de llegir el seu primer llibre! Si ho faig, ja t’ho explicaré!

  6. Vaja quina portada, m’apunto el llibre, tot i que ara tinc molta feina, petons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s