Me n’he adonat de que aquí, en aquests moments d’evasió i divagació mental personals no em costa gens ser sincera i amb això no vull dir que no ho sigui però deixem-ho en que a la vida “real” sóc més políticament correcta o almenys això intento. Això ho explico com a introducció al que em va passar fa uns quants dies…
Vaig rebre un missatge de la meva ” amiga gourmenderies” en que m’explicava que l’havien convidat a un sopar de gastro-blocaires de la nostra zona i em va dir si hi volia anar amb ella, sense ni pensar-m’ho un segon i amb el cop calent li vaig dir que sí !!! Després, quan la cosa es va anar refredant, la sang em va començar a circular i em va arribar al cervell, vaig veure que jo no sóc pas una gastro-blocaire, llavors vaig començar a pensar que per a què m’enredo d’aquesta manera, què hi pintava jo allà al mig ? Em va començar a agafar vergonya, a tenir por al desconegut, la meva vena anti-social va aflorar… en vistes que el meu cap començava a donar massa tombs, vaig decidir no pensar-hi i que ja hi pensaria quan arribés el dia.
El dia va arribar, el passat divendres dia 9, a les 9 havia de passar a recollir a la “gourmenderies” i cap a la cita a cegues, sí, sí, vaig pensar que era una mica com una cita a cegues, d’aquestes de les pel.lícules. Em fa vergonya dir-ho però no sabia què posar-me, la gent aniria elegant, “casual”, sport, d’anar per casa, vintage … ?????? Al final vaig optar per posar-me “casual” i còmoda ( com vaig sempre, vaja ), va ser un divendres plujós i si havia de sortir corrents millor anar còmoda, no ? Quan m’estava arreglant la mandra em va envaïr d’una manera abismal… amb lo bé que estaria quedant-me a casa sentint la pluja, menjant una pizza de verduretes i mirant una pel.lícula amb l’Enredo. Un cop més vaig pensar que jo sola em poso en uns fregats … vés a saber què em trobaria, qui hi hauria, seria un rotllo, seria gent avorrida o d’aquells que parlen i parlen i no t’aporten res ?
El gel es va trencar prenent una cerveseta abans d’anar a sopar mentre fèiem temps per a que es fes l’hora i acabés d’arribar tothom. La sensació era estranya però com que no hi vam ser massa estona i ja ens vam dirigir al restaurant doncs la sensació es va anar esvaïnt mentre xerràvem amb persones totalment estranyes i amb qui compartiríem un sopar !! Un cop al restaurant, ens vam assentar en una taula llarga ja preparada, en un costat tenia a la meva “gourmenderies” i a l’altra la “tinta cirera“, una persona interessantíssima i molt divertida, el seu bloc tampoc és de cuina propiament, així que em vaig sentir una mica refugiada amb ella. Al davant hi tenia les farmacèutiques del “Fórmules culinàries” i la veritat és que va ser un sopar que poc a poc es va anar convertint en distès, divertit, d’anar descobrint que tens afinitats amb persones totalment desconegudes i que no saps perquè t’hi sents a gust i entre plat i plat anaven sorgint converses sobre noms originals, conills, com es poden fer unes bones croquetes i que no et quedin seques, llibres, lectura en francès… i riure, molt riure i parlar, molt parlar… quan el sopar ja tocava a la seva fi, les ” ideadores” del sopar, la “Cuina violeta” i la “No tot són postres” ens van explicar com va sorgir la idea de fer la trobada i ens van proposar que expliquéssim perquè escrivíem un bloc… va ser molt xulo, divertit i curiós saber els motius que ens porten a cadascú a escriure un bloc. La veritat és que la tertúlia va estar molt bé i a mi se’m va fer curta, em va agradar escoltar la història de cadascú i la gran experiència i passió que senten davant els fogons i la satisfacció de saber que algú altre cuini els seus plats.
Sigui per evadir-nos, per acostar-nos a les noves tecnologies, per compartir aficions, per omplir buits, per deixar plasmats coneixements … sigui quin sigui el motiu que ens porta a cadascú a escriure un bloc és el de menys, el que compta és el que et fa sentir.
Sincerament diré que vaig anar a un sopar que em feia mandra, molta mandra però també diré sincerament que va ser tota una experiència que em va deixar un molt bon regust i que m’ha aportat conèixer gent que si m’hagués quedat a casa, m’hagués perdut !!! Me n’alegro d’haver vençut la meva mandra i d’haver acudit a la quasi “cita a cegues” culinària perquè he conegut gent fantàstica i m’ho vaig passar genial !! Gràcies per deixar-me compartir la vostra primera trobada gastro-blocaire….
Nani de La cuina violeta … una de les ideadores i que ens va obsequiar amb una bosseta de farina de garrofes
Dolça de No tot són postres … l’altra ideadora del fantàstic sopar
Anna i Cristina de Fórmules culinàries … les farmacèutiques culinàries
Bet de Els fruits saborosos … va tenir el detall de regalar-nos un potet de la melmelada que fa, a mi em va tocar de tomàquet !!
Gemma de El plaer de cuinar
Mercè i cori de Cotó de sucre …una va ser la cuinera del sopar i l’altra ens va enamorar amb el seu pastís per postres i ens van regalar una galeta moooolt xula !!
Olga de La cuina de l’ Olga … cuina amb thermomix i té receptes genials !
l’Agustí i la Remei de Cangrejo grande … publiquen diversos cops a la setmana
Manel i Teresa de Irreductibles.cat … publiquen una recepta diària
Mar de El que no mata engreixa
Marta de Pa de nous
Sara de Tinta cirera … el seu blog té uns escrits molt bonics
i la meva estimada Glòria de Gourmenderies … gràcies per enredar-me a anar-hi !!

fantàstic pastís de postre i per sopar… pica-pica !! la paperina estava plena de delicioses aletes de pollastre

Aquesta entrada m’hagués agradat fer-la fa una setmana però un petit incident ja resolt amb el meu ull m’ha fet fer-ho uns quants dies més tard.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...