23 comentaris

Benvinguts a casa !!!

Ara ja podem rebre així de boniquíssimament a casa nostra perquè ja he acabat el primer kit que tenia a la panera dels pendents. El vaig començar fa uns mesos. La part de les aplicacions, va ser la part fàcil, això de fer festó m’agrada molt però quan va arribar el moment de fer les floretes … va passar un temps fins que no vaig anar a comprar els fils i, tot i que la senyora de la botiga em va explicar com fer-ho,  em va passar que quan vaig arribar a casa ja no sabia com posar-m’hi. En resum: ho vaig tornar a aparcar !! I no ha estat fins ara que finalment he decidit  començar a acabar les coses inacabades…

Benvinguts a casa !!!!

Vaig fer els brodadets de les flors amb punt de nus, la gespa amb punt de tija i les fulles amb punt de “bouclette” ( brodadores expertes, corregiu-me si ho tinc malentès !! ). La veritat és que m’ho he passat molt bé fent-ho, tot i que em costava treballar perquè en alguns llocs s’hi ajunta bastant gruix de robes però amb paciència, me n’he sortit, oi ? I el que també m’ha fet gràcia de fer ha estat fer la meva “mini” primera incursió en l’encoixinat, mai ho havia fet i aquí realment no hi ha pràcticament res, tan sols el voltant de les casetes i l’enmarcat que hi he fet a tot el voltant amb fil vermellós. Originàriament, el kit t’indica  per fer un coixinet però em va agradar més fer-ho amb buata i que quedés més pla, al anar penjat darrera la porta trobo que queda i llueix millor.

toc, toc … qui hi ha ?

moltes flors a les finestres per ser que arriba l’hivern

i en aquesta casa …les flors s’enfilen per la porta

és curiós l’efecte de floretes que s’aconsegueix amb el punt de nus

els trossets de roba ja anaven dins el kit i tenen un aire com a rústic veritat ?

És una llàstima no poder-ho posar a la part de fora de la porta  però com que dóna directament al carrer em sembla que no duraria gaire, em sap greu però ja em van robar una caseta de fusta per ocells molt bonica i em va fer una ràbia !!!

Ja m’ha vingut al cap fer-ne un per donar la benvinguda a l’estiu amb casetes de platja o…. millor que primer acabi el que tinc !

quin carrer més bonic eh ?

M’ha costat però al final me n’he sortit … i m’agrada molt com ha quedat ( ara me n’adono que sempre dic que  m’agrada molt tot el que faig quan ho veig acabat jejejeje … sóc una mica “Juan Palomo” yo me lo guiso, yo me lo como) . Així que ja sabeu què és i per a qui és … ara espero poder desvetllar-vos ben aviat què acaben sent tants cors… de moment ningú ho ha encertat plenament ( crec ) però no aneu desencaminades !!

Feliç començament de setmana !!!

Anuncis


17 comentaris

dies de brodats i de cors, mooooolts cors !!!

Aquest any vaig anar a la Fira de Sitges amb la meva mare de “partenaire”, era la meva primera vegada i em vaig “flipar” una mica comprant kits per cosir coses, hi havia taaaantes coses boniques…. Quan vaig arribar a casa, vaig obrir els kits tota emocionada i me’ls vaig mirar a consciència, mirant els trossets de roba, les explicacions, em vaig tornar a mirar les explicacions, una altra vegada me les vaig tornar a  llegir, un altre cop llegir i mirar els dibuixets… i tal com els vaig obrir, els vaig tornar a tancar … m’havia tornat una “mica” boja, em semblava tot com a molt complicat  de cosir. I va ser així com els vaig deixar dins d’una panera molt mona que es va convertir en el cau de les meves compres compulsives. Van passar els dies, les setmanes i uns quants mesos fins que vaig decidir tornar a mirar dins el “Cau” dels pendents i devia de ser un dia que em sentia optimista perquè vaig començar a obrir els sobres que contenien els kits… i finalment sembla que 2 dels kits comencen a agafar forma, bé, de fet els hi falta molt poquet per a que tinguin forma del tot…., un serà un regal, l’altre és per a casa nostra… us podeu imaginar què serà ?

aquest és el primer kit… i els primers petits “brodats” que faig !!!

Kit nº 2 … cors, mooooolts cors !!!

Us ha servit com a pista per endevinar què estic fent ? Si us fa mandra pensar… no us perdeu el meu pròxim post !!!!

Feliç divendres i encara més feliç cap de setmana electoral !!!!


23 comentaris

I amb mandra … vaig acabar anant a un “sopar-experiència”

Me n’he adonat de que aquí, en aquests moments d’evasió i divagació mental personals no em costa gens ser sincera i amb això no vull dir que no ho sigui però deixem-ho en que a la vida “real” sóc més políticament correcta o almenys això intento. Això ho explico com a introducció al que em va passar fa uns quants dies…

Vaig rebre un missatge de la meva ” amiga gourmenderies” en que m’explicava que l’havien convidat a un sopar de gastro-blocaires de la nostra zona i em va dir si hi volia anar amb ella, sense ni pensar-m’ho un segon i amb el cop calent li vaig dir que sí !!! Després, quan la cosa es va anar refredant, la sang em va començar a circular i em va arribar al cervell, vaig veure que jo no sóc pas una gastro-blocaire,  llavors vaig començar a pensar que per a què m’enredo d’aquesta manera, què hi pintava jo allà al mig ? Em va començar a agafar vergonya, a tenir por al desconegut, la meva vena anti-social va aflorar… en vistes que el meu cap començava a donar massa tombs, vaig decidir no pensar-hi i que ja hi pensaria quan arribés el dia.

El dia va arribar, el passat divendres dia 9, a les 9 havia de passar a recollir a la “gourmenderies” i cap a la cita a cegues, sí, sí, vaig pensar que era una mica com una cita a cegues, d’aquestes de les pel.lícules. Em fa vergonya dir-ho però no sabia què posar-me, la gent aniria elegant, “casual”, sport, d’anar per casa, vintage … ?????? Al final vaig optar per posar-me “casual” i còmoda ( com vaig sempre, vaja ), va ser un divendres plujós i si havia de sortir corrents millor anar còmoda, no ? Quan m’estava arreglant la mandra em va envaïr d’una manera abismal… amb lo bé que estaria quedant-me a casa sentint la pluja, menjant una pizza de verduretes i mirant una pel.lícula amb l’Enredo. Un cop més vaig pensar que jo sola em poso en uns fregats … vés a saber què em trobaria, qui hi hauria, seria un rotllo, seria gent avorrida o d’aquells que parlen i parlen i no t’aporten res ?

El gel es va trencar prenent una cerveseta abans d’anar a sopar mentre fèiem temps per a que es fes l’hora i acabés d’arribar tothom. La sensació era estranya però com que no hi vam ser massa estona i ja ens vam dirigir al restaurant doncs la sensació es va anar esvaïnt mentre xerràvem amb persones totalment estranyes i amb qui compartiríem un sopar !! Un cop al restaurant, ens vam assentar en una taula llarga ja preparada, en un costat tenia a la meva “gourmenderies” i a l’altra la “tinta cirera“, una persona interessantíssima i molt divertida, el seu bloc tampoc és de cuina propiament, així que em vaig sentir una mica refugiada amb ella. Al davant hi tenia les farmacèutiques del “Fórmules culinàries” i la veritat és que va ser un sopar que poc a poc es va anar convertint en distès, divertit, d’anar descobrint que tens afinitats amb persones totalment desconegudes i que no saps perquè t’hi sents a gust i entre plat i plat anaven sorgint converses sobre noms originals, conills, com es poden fer unes bones croquetes i que no et quedin seques, llibres, lectura en francès… i riure, molt riure i parlar, molt parlar… quan el sopar ja tocava a la seva fi, les ” ideadores” del sopar, la “Cuina violeta” i  la “No tot són postres” ens van explicar com va sorgir la idea de fer la trobada i ens van proposar que expliquéssim perquè escrivíem un bloc… va ser molt xulo, divertit i curiós saber els motius que ens porten a cadascú a escriure un bloc. La veritat és que la tertúlia va estar molt bé i a mi se’m va fer curta, em va agradar escoltar la història de cadascú i la gran experiència i passió que senten davant els fogons i la satisfacció de saber que algú altre cuini els seus plats.

Sigui per evadir-nos, per acostar-nos a les noves tecnologies, per compartir aficions, per omplir buits, per deixar plasmats coneixements … sigui quin sigui el motiu que ens porta a cadascú a escriure un bloc és el de menys, el que compta és el que et fa sentir.

Sincerament diré que vaig anar a un sopar que em feia mandra, molta mandra però també diré sincerament que va ser tota una experiència  que em va deixar un molt bon regust i que m’ha aportat conèixer gent que si m’hagués quedat a casa, m’hagués perdut !!! Me n’alegro d’haver vençut la meva mandra i d’haver acudit a la quasi “cita a cegues” culinària perquè he conegut gent fantàstica i m’ho vaig passar genial !! Gràcies per deixar-me compartir la vostra primera trobada gastro-blocaire….

Nani de La cuina violeta … una de les ideadores i que ens va obsequiar amb una bosseta de farina de garrofes

Dolça de No tot són postres … l’altra ideadora del fantàstic sopar

Anna i Cristina de Fórmules culinàries … les farmacèutiques culinàries

Bet de Els fruits saborosos  … va tenir el detall de regalar-nos un potet de la melmelada que fa, a mi em va tocar de tomàquet !!

Gemma de El plaer de cuinar

Mercè i cori de Cotó de sucre …una va ser la cuinera del sopar i l’altra ens va enamorar amb el seu pastís per postres i ens van regalar una galeta moooolt xula !!

Olga de La cuina de l’ Olga … cuina amb thermomix i té receptes genials !

l’Agustí i la Remei de Cangrejo grande … publiquen diversos cops a la setmana

Manel i Teresa de Irreductibles.cat … publiquen una recepta diària

Mar de El que no mata engreixa

Marta de Pa de nous

Sara de Tinta cirera … el seu blog té uns escrits molt bonics

i la meva estimada Glòria de Gourmenderies … gràcies per enredar-me a anar-hi !!

fantàstic pastís de postre i per sopar… pica-pica !! la paperina estava plena de delicioses aletes de pollastre

Aquesta entrada m’hagués agradat fer-la fa una setmana però un petit incident ja resolt amb el meu ull m’ha fet fer-ho uns quants dies més tard.


27 comentaris

Sant Enredo, washi-tape, galetes amb nom i panellets

Fa unes setmanes … l’Enredo em va dir que no volia res pel seu Sant ( sempre ens regalàvem alguna coseta per petita que fos ) i és que  a casa nostra també ens hem apuntat a les retallades. Mentre l’Enredo em deia això, li anava fent que si amb el cap per donar-li la raó però al mateix temps em venia al cap una cosa que em va dir la meva mare quan vaig marxar de casa, bé, suposo que me’n va dir moltes però la que em va quedar va ser aquesta:” no deixeu mai de fer-vos regalets, per petits i poca cosa que siguin, celebreu totes les petites ocasions que tingueu”. Més o menys la frase va anar així perquè ja fa molts anys d’això i la meva memòria és com la d’un peix ( per segons què eh ? ). No penseu que això que em va dir és en el sentit materialista, més aviat és en el sentit de sorprendre, de recordar que hi has pensat, de fer que desemboliqui un regal amb paper i llaç … en definitiva, és crear petits moments màgics que et fan sentir especial.

La idea em va venir després de veure un post de la Marta del Tela Marinera que li havia regalat un plafó de suro a la seva filla i l’Enredo fa anys que en demana un i vaig pensar que ara era el moment !! Després de donar més tombs que un ventilador, el vaig trobar a l’Abacus. El buscava que el suro fos adhesiu per tal de poder fer el mateix que va fer la Marta, posar-hi una roba ben xula per tapar el suro ( que trobo que és molt lleig ). Finalment no vaig posar-hi cap roba perquè no en vaig veure cap que m’emocionés ( he de fer una excursió a Barcelona urgent ), així que vaig dedicar-me a fer servir els washi-tape que vaig comprar al Verdemandarina ( botiga molt recomanable per les coses boniques que hi ha ) i vaig posar-ne al voltant de tot el marc i al mig, en comptes de posar-li una nota amb paper, vaig posar un retall de roba per fer de fons, una cinta bonica al voltant i amb unes tires de roba vaig escriure el desitg i ho vaig cosir amb cadeneta.

washi-tape en acció… és tan xulo d’utilitzar i fa que les coses quedin tan diferents …

què emocionant és fer les coses d’amagat ….

res està enganxat o cosit excepte el missatge per a que ho pugui treure i omplir el plafó de suro amb les seves fotos de muntanya i jo tornaré a reciclar la roba i cinta que he utilitzat !!

Suposo que us podeu preguntar perquè hi he cosit unes mosques voladores oi ? doncs perquè Sant Nar6 és el patró d’aquestes senyores i em va semblar divertit !!

Per acompanyar el súper regal, diumenge i d’amagat, vaig estar fent unes galetes personalitzades amb el nom del Sant de casa nostra i les vaig empaquetar de manera bonica. Són unes galetes molt senzilles però crec que el conjunt va quedar molt i molt bonic. De vegades el més simple pot ser mooooooolt bonic.

per endolcir una mica la vida les galetes són un bon remei !!

i les mosques de St. Nar6 donant tombs per les galetes …

Ja ho veieu… uns petits( bé, el plafó fa 90×60 així que fa embalum ) regals que van fer somriure al meu Enredo. Què seria la vida sense poder veure aquests bonics somriures ??

diu que li agrada tant que li sap greu treure les robes jejejeje….

Per cert, aquest cap de setmana també vam fer  panellets i ens van quedar força bé, això diuen,  perquè jo no els tasto, no m’agraden !!! Suposo que potser ja ho sabeu o ho feu d’alguna manera millor però per si hi ha algú a qui li pugui interessar saber com enganxar els pinyons sense embogir …. aquí va el secret: “passar la boleta del panellet per un bol on hi tenim rovell d’ou, escórrer bé l’excés de rovell i seguidament passar per un altre bol amb els pinyons. ”  Després amb la clara de l’ou els vaig pintar per a que quedessin ben lluents !!. Aquí us en deixo la foto ….

panellets amb pinyons procedents de pinyes collides pel meu pare i que fa dies que ha anat picant cada pinyó fins omplir-ne pots i pots, per això només els hem fet amb pinyons, no ens hem tornat bojos, al preu que van !!!

Feliç dia de Tots Sants, mengeu força panellets, moniatos i castanyes !!!