I amb mandra … vaig acabar anant a un “sopar-experiència”

23 comentaris

Me n’he adonat de que aquí, en aquests moments d’evasió i divagació mental personals no em costa gens ser sincera i amb això no vull dir que no ho sigui però deixem-ho en que a la vida “real” sóc més políticament correcta o almenys això intento. Això ho explico com a introducció al que em va passar fa uns quants dies…

Vaig rebre un missatge de la meva ” amiga gourmenderies” en que m’explicava que l’havien convidat a un sopar de gastro-blocaires de la nostra zona i em va dir si hi volia anar amb ella, sense ni pensar-m’ho un segon i amb el cop calent li vaig dir que sí !!! Després, quan la cosa es va anar refredant, la sang em va començar a circular i em va arribar al cervell, vaig veure que jo no sóc pas una gastro-blocaire,  llavors vaig començar a pensar que per a què m’enredo d’aquesta manera, què hi pintava jo allà al mig ? Em va començar a agafar vergonya, a tenir por al desconegut, la meva vena anti-social va aflorar… en vistes que el meu cap començava a donar massa tombs, vaig decidir no pensar-hi i que ja hi pensaria quan arribés el dia.

El dia va arribar, el passat divendres dia 9, a les 9 havia de passar a recollir a la “gourmenderies” i cap a la cita a cegues, sí, sí, vaig pensar que era una mica com una cita a cegues, d’aquestes de les pel.lícules. Em fa vergonya dir-ho però no sabia què posar-me, la gent aniria elegant, “casual”, sport, d’anar per casa, vintage … ?????? Al final vaig optar per posar-me “casual” i còmoda ( com vaig sempre, vaja ), va ser un divendres plujós i si havia de sortir corrents millor anar còmoda, no ? Quan m’estava arreglant la mandra em va envaïr d’una manera abismal… amb lo bé que estaria quedant-me a casa sentint la pluja, menjant una pizza de verduretes i mirant una pel.lícula amb l’Enredo. Un cop més vaig pensar que jo sola em poso en uns fregats … vés a saber què em trobaria, qui hi hauria, seria un rotllo, seria gent avorrida o d’aquells que parlen i parlen i no t’aporten res ?

El gel es va trencar prenent una cerveseta abans d’anar a sopar mentre fèiem temps per a que es fes l’hora i acabés d’arribar tothom. La sensació era estranya però com que no hi vam ser massa estona i ja ens vam dirigir al restaurant doncs la sensació es va anar esvaïnt mentre xerràvem amb persones totalment estranyes i amb qui compartiríem un sopar !! Un cop al restaurant, ens vam assentar en una taula llarga ja preparada, en un costat tenia a la meva “gourmenderies” i a l’altra la “tinta cirera“, una persona interessantíssima i molt divertida, el seu bloc tampoc és de cuina propiament, així que em vaig sentir una mica refugiada amb ella. Al davant hi tenia les farmacèutiques del “Fórmules culinàries” i la veritat és que va ser un sopar que poc a poc es va anar convertint en distès, divertit, d’anar descobrint que tens afinitats amb persones totalment desconegudes i que no saps perquè t’hi sents a gust i entre plat i plat anaven sorgint converses sobre noms originals, conills, com es poden fer unes bones croquetes i que no et quedin seques, llibres, lectura en francès… i riure, molt riure i parlar, molt parlar… quan el sopar ja tocava a la seva fi, les ” ideadores” del sopar, la “Cuina violeta” i  la “No tot són postres” ens van explicar com va sorgir la idea de fer la trobada i ens van proposar que expliquéssim perquè escrivíem un bloc… va ser molt xulo, divertit i curiós saber els motius que ens porten a cadascú a escriure un bloc. La veritat és que la tertúlia va estar molt bé i a mi se’m va fer curta, em va agradar escoltar la història de cadascú i la gran experiència i passió que senten davant els fogons i la satisfacció de saber que algú altre cuini els seus plats.

Sigui per evadir-nos, per acostar-nos a les noves tecnologies, per compartir aficions, per omplir buits, per deixar plasmats coneixements … sigui quin sigui el motiu que ens porta a cadascú a escriure un bloc és el de menys, el que compta és el que et fa sentir.

Sincerament diré que vaig anar a un sopar que em feia mandra, molta mandra però també diré sincerament que va ser tota una experiència  que em va deixar un molt bon regust i que m’ha aportat conèixer gent que si m’hagués quedat a casa, m’hagués perdut !!! Me n’alegro d’haver vençut la meva mandra i d’haver acudit a la quasi “cita a cegues” culinària perquè he conegut gent fantàstica i m’ho vaig passar genial !! Gràcies per deixar-me compartir la vostra primera trobada gastro-blocaire….

Nani de La cuina violeta … una de les ideadores i que ens va obsequiar amb una bosseta de farina de garrofes

Dolça de No tot són postres … l’altra ideadora del fantàstic sopar

Anna i Cristina de Fórmules culinàries … les farmacèutiques culinàries

Bet de Els fruits saborosos  … va tenir el detall de regalar-nos un potet de la melmelada que fa, a mi em va tocar de tomàquet !!

Gemma de El plaer de cuinar

Mercè i cori de Cotó de sucre …una va ser la cuinera del sopar i l’altra ens va enamorar amb el seu pastís per postres i ens van regalar una galeta moooolt xula !!

Olga de La cuina de l’ Olga … cuina amb thermomix i té receptes genials !

l’Agustí i la Remei de Cangrejo grande … publiquen diversos cops a la setmana

Manel i Teresa de Irreductibles.cat … publiquen una recepta diària

Mar de El que no mata engreixa

Marta de Pa de nous

Sara de Tinta cirera … el seu blog té uns escrits molt bonics

i la meva estimada Glòria de Gourmenderies … gràcies per enredar-me a anar-hi !!

fantàstic pastís de postre i per sopar… pica-pica !! la paperina estava plena de delicioses aletes de pollastre

Aquesta entrada m’hagués agradat fer-la fa una setmana però un petit incident ja resolt amb el meu ull m’ha fet fer-ho uns quants dies més tard.

Advertisements

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

23 thoughts on “I amb mandra … vaig acabar anant a un “sopar-experiència”

  1. Celebro que la mandra no es tornés desencís!!!
    Jo estic molt contenta d’haver-te conegut i ja ets a la nostra llista… encara que no siguis pròpiament gastroblocaire et tindrem sempre en compte!!

    PTNTS
    Dolça

  2. Oh la la Rosa! Quina entrada més sincera i real. La veritat, tot i que la Dolça i jo ho vam idear, és que quan pujava cap Reus, em feia mandra i havia deixat la Violeta a casa amb el meu marit…però com dius molt bé, després va ser tota una experiència de conèixer gent molt interessant. Varem estar molt bé i quan en toqui repetir ja ho veurem diferent.
    Desitjo que l’ensurt de l’ull ja estigui bé i saluda l’Enredo de part meva, que té la sort d’una companya de vida molt bonica.
    Nani

    • Nani,
      quan toqui repetir, esperaré el dia amb candeletes jejeje. L’Enredo ja està saludat de part teva i l’expressió que has fet servir de companys de vida, m’agrada moltíssim i moltes vegades la faig servir perquè és una expressió molt bonica.
      1 petó

  3. Per mi també va ser una cita a cegues. No coneixia a ningú!!! Quan baixàvem des de Móra d’Ebre anàvem pensant….”amb qui ens trobarem?!..I mira, ens vam trobar amb un grup de gent fantàstica, emprenedora i satisfeta de tot el que fa. Va ser una gran injecció d’optimisme i energia, de veritat!
    Espero que estiguis recuperada del problema de l’ull.
    La segona trobada……ja l’espero “en candeletes”!!!
    Petons,
    Olga

  4. Ohhh m’hagues encantat anar-hi!!! Ensenya’m la galeta!! 😉

  5. Tot això que expliques la veritat és que m’és molt familiar, jo també vaig passar de l’eufòria de que algú pensés en mi, a la mandra i fins i tot a la por d’enfrontar-me a persones desconegudes “que de segur serien millor que jo”. A més agreujat per la meva mala situació econòmica. Finalment vaig decidir anar-hi, ja tinc uns anyets i per culpa de les pors i del bé que s’està a casa moltes vegades m’he aïllat. Ningú es menja a ningú. Tampoc sabia que posar-me i com que jo penso que aquí, de vegades, no sabem anar arreglats, ho vaig fer una mica, però amb allò que em sento bé. Resumint, vaig sortir una nit, vaig conèixer gent amb històries particulars i interessants, vaig riure, em vaig comunicar, vaig menjar bé i vaig arribar a casa com a nova.
    Gràcies per les teves paraules i espero veure’ns ben aviat. De vegades cal fer coses així per trobar gent amb la que t’entens. Molts petons.

    • Ai Sara !! quanta raó tens … la de coses que ens podem perdre per mandra, per pors i per quedar-nos a casa. La qüestió és que aquest cop ho vam encertar !!
      Espero veure’t algun dia, pujo molt sovint a Reus i si no et fa “mandra” podem quedar per fer un cafè
      1 petó

  6. Com màlegra que l’experiencia hagi estat tan positiva. Els teus pensaments em sembla que els tenim tots, aquestos temors ¡¡¡ Per la meva part ha estat una experiencia molt positiva, amb uns objectius complerts, eran coneixens i compartir inquietuds. A mi tambe em va semblar curta la sobretaula, potser per una altre vegada hauriem de plantejar-nos la possibilitat de fer-ho al migdia per questions horaries. Un plar haver-te conegut

    Una abraçada, Agustí Cangrejo Grande

  7. Hola! quina entrada més bonica! crec que a tots ens va passar el mateix. Jo deixava els petits malalts amb l’home… i quan agafava el cotxe pensava que estava sonada! a qui em trobaré em deia??? però em va encantar l’experiència! haver-vos conegut, i el sopar en general… superar la vergonya, i permetre’t viure una nova experiencia com aquesta va ser tot un repte, i m’ha encantat aconseguir-lo…
    Ensenyaré les fotos del menjar al meu home… que li farà gràcia!
    Espero que estiguis millor de l’ull!
    Petonets, Gemma.

    • Gràcies Gemma !!
      estic “flipant” de veure com m’esteu dient que tots estàveu com jo jejejeje … si que va ser un repte i si arriba a sortir el tema durant el sopar hagués semblat una teràpia de grup… si hi ha un pròxim sopar i ens retrobem segur que riurem encara més
      1 petó

  8. Molt valenta la teva sinceritat. Pero mica en mica m’aniras coneixent més i veuras que en mi predomina la sinceritat per damunt de tot, però mirant de no ofendre.
    La meva decisió va ser totalment impulsiva. A la pregunta de si coneixia alguna altre blogaire de la província, ni em vaig plantejar que fos gastronomica la trobada! El meu acte de trucar-te va ser sobretot impulsiu per voler compartir aquesta experiencia amb tu. I l’experiencia va ser gratificant!
    Des d’aleshores me n’alegro molt, perque et tinc més propera, vaig poder posar cara a la resta de blogaires, conèixer a gent i blogs interessants, i reafirmar un sentiment d’empatia vers un blog que ja seguia. Una nit plena de sorpreses, en que el bloguers la van fer del tot gratificant!

  9. Aquesta sensació… és clar que la vem tenir tots, però jo, que em sembla que era la més vella (data del blog!!!) ho he passat altres vegades…i si al principi fa mandra, i pensar en qui m’ha dit que em posés en tot això…però t’asseguro, per les experiències que he viscut, que es del tot recomanable, i el més important acabes coneixent gent, que mai haguessis pensat que sent tant difernts tindries alguna cosa en comú…persones que potser no veus mai, però hi acabes “parlant” cada setmana…és un món especial!!!
    Ptnts guapetona,

  10. Hola maca!! quan estava llegint el teu post, anava pensant: ostres, a mi m’hagués passat el mateix… però potser amb la diferència que potser a mi la mandra m’hagués vençut… menys mal que vas anar-hi!
    M’agrada molt el teu blog, vaig a posar-los al meu roll de blogs que segueixo. Petons i fins aviat!

  11. Una entrada deliciosa.

    Un petonet.

    olga

  12. Bé doncs si no t’arriben les respostes suposo qu has de clica, quan poses un comentari, davall quehi posa suscriure pe e.mail als comentaris, si no ho fas no t’arriba.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s