La balança ….
Ja som dia 31 de desembre, ja ha passat un altre any i si fins ara m’havien passat ràpid, aquest m’ha passat volant. En un dia com avui moltíssima gent comença a fer balanç del que ha sigut l’any, jo ja fa dies que hi penso…
Puc confessar que he sigut mestressa de tot el temps del món ( bé, mestressa del meu propi temps, no del de tothom del món mundial) i ha sigut tota una experiència perquè m’ha permès fer coses que fins ara no havia pogut fer mai i molts dies me n’he anat a dormir pensant en les coses boniques que havia pogut fer durant el dia i tenir la sensació de que encara n’hagués pogut fer més, això sona com a addicció no ? doncs si, és com un vici, ara només penso en fer coses ( llàstima que no siguin gratuïtes ). He descobert que a part de la feina hi ha una altra vida, un món paral.lel on succeeixen coses moooolt interessants, com un sopar de gastroblocaires on coneixes gent interessant que fan coses fantàstiques, començar a fer fotos de les coses que fas, dels llocs on vas, del que veus… per cert, he après a veure les coses des d’una altra perspectiva i en unes altres condicions, a veure la llum com incideix o com es reflexa, a veure els colors i plasmar-los en fotos… en definitiva a “instagramejar”. La fotografia m’agrada molt però després de diversos intents fallits amb la càmara reflex-digital i d’ofuscar-me amb els principis bàsics de la fotografia, dono gràcies al Sr Instagram per donar-me la sol.lució al meu problema. No guanyaré cap concurs però m’agrada saber que hi ha gent a qui li agraden les fotos que faig i em segueixen. Que curiós resulta sentir-te tan proper i alhora tan lluny de gent que no coneixes físicament però que formen part del teu dia a dia. Aquest també ha sigut l’any de la Thermomix, no treu fum però la fem servir força, és una delícia fer-la servir i em sento la “Ferrana Adrià” de casa meva jejejeje. Ha sigut l’any del meu enamorament extra-matrimonial amb en Dave Gurney, sí, un personatge fictici d’un llibre, no sé què m’està passant, deu ser l’edat !! I això que no m’he llegit la trilogia eròtico-festiva de les famoses 50 ombres de Grey, el meu esperit de contradicció fa que passi de les coses que agraden “massivament” tot i que estic pensant que potser m’estic perdent algo que és la “bomba”… potser ho posaré a llista de coses per al 2013, no ho tinc clar. He “xalat” moltíssim amb la companyia dels amics i sobretot de l’Enredo fent mini-escapadetes de pobre de cap de setmana i compartint el dia a dia.
Tot no ha sigut de color rosa aquest any, com tothom o qüasi tothom, he tingut els meus moments gris marengo, gris boira, negre carbó… i a part de riure també he deixat caure algunes llàgrimes però no tinc cap intenció d’enumerar les situacions d’aquests colors foscos. Prefereixo somriure pensant mentre estic escrivint aquesta entrada, els moments agradables que m’ha aportat el bloc i la gent boniquíssima que em deixa agradables comentaris que em fan sentir infinitament feliç i penso en com ha canviat el meu pensament sobre aquest bloc. No sé si ho he explicat mai però va nèixer amb la necessitat de poder escriure pensaments i coses des de l’anonimat més absolut sense ànim d’arribar a ningú, només era una forma de teràpia mental i molt menys amb “zero” intenció d’interactuar però no sé com va anar que poc a poc vaig anar descobrint blocs que em motivaven, m’inspiraven i m’agradaven les persones que eren al darrera i poc a poc em vaig obrir a deixar comentaris i a deixar-me descobrir i que contenta que estic ara amb aquesta decisió… m’encanta visitar-vos, llegir-vos i esperar les vostres entrades i compartir les meves històries de fil i agulla, o de davantal, o de Shakespeare … No volia acabar l’any sense deixar d’agraïr-vos que m’encanta que perdeu estonetes de les vostres vides llegint-me i fins i tot a alguns/es deixant-me comentaris… és un dels millors regals !
Us desitjo un feliç any nou ple de grans i bonics moments des del meu hàbitat natural … ja veieu que els colors i la foto molt nadalencs no són però em volia presentar i com que sóc terriblement tímida i la fotogènia la tinc al cul, doncs he aprofitat un dels meus últims passejos de l’any on l’Enredo em va fer un “robat” i m’ha agradat !!!
La bossa ….
Ràpidament us deixo un tastet de l’última cosa que he fet aquest 2012, és una de les coses handmade que he fet com a regal i l’afortunada ha estat … la meva mare !!! Com m’estic tornant, ni padrines ni nassos … m’agrada tant que ara me n’estic fent una altra per a mi. Només us poso una foto resum i en un proper post us explicaré la història, ara me n’he d’anar a fer unes cosetes de pasta de full per al sopar d’avui i després a endreçar-me una mica per al sopar casolà amb uns amics…. Per cert, la receptora del regal es va emocionar i tot, ara a veure quan l’estrena !!
La llista dels propòsits per al nou any … encara me l’he de pensar, em sembla que em sortirà una mica llarga
Feliç nit de cap d’any