23 comentaris

L’hora de …. la balança i la bossa

La balança ….

Ja som dia 31 de desembre, ja ha passat un altre any i si fins ara m’havien passat ràpid, aquest m’ha passat volant. En un dia com avui moltíssima gent comença a fer balanç del que ha sigut l’any, jo ja fa dies que hi penso…

Puc confessar que he sigut mestressa de tot el temps del món ( bé, mestressa del meu propi temps, no del de tothom del món mundial) i ha sigut tota  una experiència perquè m’ha permès fer coses que fins ara no havia pogut fer mai i molts dies me n’he anat a dormir pensant en les coses boniques que havia pogut fer durant el dia i tenir la sensació de que encara n’hagués pogut fer més, això sona com a addicció no ? doncs si, és com un vici, ara només penso en fer coses ( llàstima que no siguin gratuïtes ). He descobert que a part de la feina hi ha una altra vida, un món paral.lel on succeeixen coses moooolt interessants, com un sopar de gastroblocaires on coneixes gent interessant que fan coses fantàstiques, començar a fer fotos de les coses que fas, dels llocs on vas, del que veus… per cert, he après a veure les coses des d’una altra perspectiva i en unes altres condicions, a veure la llum com incideix o com es reflexa, a veure els colors i plasmar-los en fotos… en definitiva a “instagramejar”. La fotografia m’agrada molt però després de diversos intents fallits amb la càmara reflex-digital i d’ofuscar-me amb els principis bàsics de la fotografia, dono gràcies al Sr Instagram per donar-me la sol.lució al meu problema. No guanyaré cap concurs però m’agrada saber que hi ha gent a qui li agraden les fotos que faig i em segueixen. Que curiós resulta sentir-te tan proper i alhora tan lluny de gent que no coneixes físicament però que formen part del teu dia a dia. Aquest també ha sigut l’any de la Thermomix, no treu fum però la fem servir força, és una delícia fer-la servir i em sento la “Ferrana Adrià” de casa meva jejejeje. Ha sigut l’any del meu enamorament extra-matrimonial amb en Dave Gurney, sí, un personatge fictici d’un llibre, no sé què m’està passant, deu ser l’edat !! I això que no m’he llegit la trilogia eròtico-festiva de les famoses 50 ombres de Grey, el meu esperit de contradicció fa que passi de les coses que agraden “massivament” tot i que estic pensant que potser m’estic perdent algo que és la “bomba”… potser ho posaré a llista de coses per al 2013, no ho tinc clar. He “xalat” moltíssim amb la companyia dels amics i sobretot de l’Enredo fent mini-escapadetes de pobre  de cap de setmana i compartint el dia a dia.

Tot no ha sigut de color rosa aquest any, com tothom o qüasi tothom, he tingut els meus moments  gris marengo, gris boira, negre carbó… i a part de riure també he deixat caure algunes llàgrimes però no tinc cap intenció d’enumerar les situacions d’aquests colors foscos. Prefereixo somriure pensant mentre estic escrivint aquesta entrada, els moments agradables que m’ha aportat el bloc i la gent boniquíssima que em deixa agradables comentaris que em fan sentir infinitament feliç i penso en com ha canviat el meu pensament sobre aquest bloc. No sé si ho he explicat mai però va nèixer amb la necessitat de poder escriure pensaments i coses des de l’anonimat més absolut sense ànim d’arribar a ningú, només era una forma de teràpia mental i molt menys amb “zero” intenció d’interactuar però no sé com va anar que poc a poc vaig anar descobrint blocs que em motivaven, m’inspiraven i m’agradaven les persones que eren al darrera i poc a poc em vaig obrir a deixar comentaris i a deixar-me descobrir i que contenta que estic ara amb aquesta decisió… m’encanta visitar-vos, llegir-vos i esperar les vostres entrades i compartir les meves històries de fil i agulla, o de davantal, o de Shakespeare … No volia acabar l’any sense deixar d’agraïr-vos que m’encanta que  perdeu estonetes de les vostres vides llegint-me i fins i tot a alguns/es deixant-me comentaris… és un dels millors regals !

Us desitjo un feliç any nou ple de grans i bonics moments des del meu hàbitat natural …  ja veieu que els colors i la foto molt nadalencs no són però em volia presentar i com que sóc terriblement tímida i la fotogènia la tinc al cul, doncs he aprofitat un dels meus últims passejos de l’any on l’Enredo em va fer un “robat” i m’ha agradat !!!

Feliç 2013

La bossa ….

Ràpidament us deixo un tastet de l’última cosa que he fet aquest 2012, és una de les coses handmade que he fet com a regal i l’afortunada ha estat … la meva mare !!! Com m’estic tornant, ni padrines ni nassos … m’agrada tant que ara me n’estic fent una altra per a mi. Només us poso una foto resum i en un proper post us explicaré la història, ara me n’he d’anar a fer unes cosetes de pasta de full per al sopar d’avui i després a endreçar-me una mica per al sopar casolà amb uns amics…. Per cert, la receptora del regal es va emocionar i tot, ara a veure quan l’estrena !!

bossa 1

La llista dels propòsits per al nou any … encara me l’he de pensar, em sembla que em sortirà una mica llarga

Feliç nit de cap d’any


22 comentaris

ahir ja vam fer un tastet del Nadal…

Quants dies sense passar per aquí … ja en tenia ganes. No sé què faig però els dies em passen a la velocitat de la llum ,em sembla que mai m’havien passat els dies tan ràpid i com ja vaig “vaticinar” i tot i haver-me posat a preparar regalets amb temps, ja començo a anar justa de temps. Continuo sense màquina de cosir de propietat, així que com sempre, les coses se’m fan inacabables però no tot està fet amb màquina de cosir, aquest any he après a fer una mica de mitja i després de la bufanda per l’Enredo, vaig voler fer un coll per una amiga mooolt especial, gràcies a ella puc dir que vaig començar a fer patchwork i tot i que no ens podem veure massa, estem molt en contacte via mail, uns mails llaaaaaargs com un dia sense pa i es que sempre tenim coses per explicar-nos, sobretot de temes “costurils”. Aquest any ha sigut un any especial, ens han passat moltes coses … amb ella vaig anar al Tela Marinera on vam embogir comprant i després mentre dinàvem  fèiem números que evidentment ens van corroborar que havíem embogit, també hem anat a Creativa, vam compartir l’experiència de la primera vegada i ens va agradar molt ( aquí no vam embogir, el seny no ens va deixar soles en cap moment però els pensaments dies després a mi em torturen pensant … ” havia d’haver comprat aquelles robes, havia d’haver comprat aquells tampons, havia d’haver comprat tinta de colors, havia d’haver comprat el kit de la funda per la màquina de cosir, això que encara no tinc la màquina !!! aquests pensaments m’han torturat però ja estic millor, crec que ho he superat pensant que ja vindrà Sitges i que els tampons els puc comprar per internet ) . Doncs, si, molts moments com el sopar amb brainstorming , el naixement del seu “farcellet”….  no tots els moments han sigut de coses fantàstiques però el millor de tot el menys bonic, és que de la mateixa manera que jo sé que els tenim  a ells, ells saben que ens tenen a l’Enredo i a mi, això és l’autèntic sentit de l’amistat no ? Doncs bé, que tornant al tema, em va fer molta il.lusió fer un coll per a regalar-li, mireu, mireu ….regal dolors 6

I com que em vaig anar engrescant, em vaig animar a fer una mini-bufanda pel seu farcellet, mireu, mireu quina coseta més femenina …

bufandeta

La bufandeta, a diferència del coll em va costar més de fer, vaig passar de fer servir agulles del 12, a les agulles del 4, no me les trobava als dits, em feia falta gruix d’agulla i el fil era tan finet… vaig començar fent-la amb el punt de “gra d’arròs” i un cop feta, com que no estava massa convençuda amb el resultat el vaig portar a la meva mare i ella em va confirmar les meves sospites … “dona, si és per regalar i sabent que t’agrada fer les coses bé, trobo que no ha quedat com hauria “, després de l’emprenyada inicial amb mi mateixa, doncs vaig desfer-la i vaig tornar a començar, aquest cop amb un punt molt més fàci l”punt baix” i que ha quedat molt millor. Després hi vaig afegir aquest acabament amb ganxet que ja no recordo amb quin punt ho vaig fer ( em faig un embolic de noms de punts … ) i finalment i després de veure unes estrelles a instagram, se’m va acudir aprendre a fer-ne per tal d’aplicar-ne una a la bufandeta del ” farcellet”. L’estrella potser no és la més ben feta però és la primera que vaig fer jo sola i em va agradar triar aquesta per a fer la bufanda més especial !

Un cop fetes les labors, inesperadament va sorgir la invitació per a un  sopar i vaig pensar que era la ocasió ideal per donar-li els regalets, així que em vaig posar a idear uns paquetets ben bonics:  paper kraft de color blanc com la neu, un cordill rústic per embalar, un washi-tape de dots blanc i vermell ( a ella crec que li agraden els topets blancs i vermells, sempre compra robetes així ) i en comptes de llaç unes estrelles de ganxet, gris com el carbó de reis ( aquest any són pobrets els Reis ) i verd com els avets i el verdet….mireuuuuuu

regal dolors 1

Vaig aprofitar que el dissabte vaig fer la desplegamenta de la decoració nadalenca a casa com a atrezzo per les foto jijijiji…

regal dolors 3

Les puntes de les estrelles s’aixecaven, així que les vaig “espraiar” amb” toke” i amb un drap a sobre i sense vapor, les vaig planxar. Van perdre cos però almenys les puntes van quedar planes, ben planes !!!

regal dolors 2

El paquetet del “farcellet” era igual que el de la seva mare i tot i que ella m’imagino que no entenia res, tinc l’esperança que quan sigui una mica més gran li agradi ; )

regal dolors 4

Ja ho veieu… amb paper Kraft, cordill, una mica de washi , unes estrelletes de ganxet i uns retoladors a falta d’uns tampons … es poden fer paquetets ben bonics i amb aire Nadalenc, no trobeu ?

Aquesta nota és per a la meva Amiga de l’ànima amb temes “costurils” i que és una  gran seguidora del meu trosset de bloc: ara no tens excusa per sortir al carrer dos dissabtes al mes per anar juntes a cosir unes horetes, aniràs ben tapadeta de coll, almenys angines no n’agafaràs !!  Aquesta vegada aconseguirem cosir plegades, oi ?I que sàpigues que em va agradar moltíssim veure la cara de sorpresa teva i del teu “amoret” al veure els paquetets, ara em sap greu no haver fet res per ell, l’hauré de posar a la llista de pendents perquè és un SANT acompanyant-nos en les nostres aventures “costurils” sort en tenim d’ell. I ja posada a fer aprofito per enviar-vos una abraçadeta a tots 3 i mig !!

Feliç nit de diumenge !!