L’hora de …. la balança i la bossa

23 comentaris

La balança ….

Ja som dia 31 de desembre, ja ha passat un altre any i si fins ara m’havien passat ràpid, aquest m’ha passat volant. En un dia com avui moltíssima gent comença a fer balanç del que ha sigut l’any, jo ja fa dies que hi penso…

Puc confessar que he sigut mestressa de tot el temps del món ( bé, mestressa del meu propi temps, no del de tothom del món mundial) i ha sigut tota  una experiència perquè m’ha permès fer coses que fins ara no havia pogut fer mai i molts dies me n’he anat a dormir pensant en les coses boniques que havia pogut fer durant el dia i tenir la sensació de que encara n’hagués pogut fer més, això sona com a addicció no ? doncs si, és com un vici, ara només penso en fer coses ( llàstima que no siguin gratuïtes ). He descobert que a part de la feina hi ha una altra vida, un món paral.lel on succeeixen coses moooolt interessants, com un sopar de gastroblocaires on coneixes gent interessant que fan coses fantàstiques, començar a fer fotos de les coses que fas, dels llocs on vas, del que veus… per cert, he après a veure les coses des d’una altra perspectiva i en unes altres condicions, a veure la llum com incideix o com es reflexa, a veure els colors i plasmar-los en fotos… en definitiva a “instagramejar”. La fotografia m’agrada molt però després de diversos intents fallits amb la càmara reflex-digital i d’ofuscar-me amb els principis bàsics de la fotografia, dono gràcies al Sr Instagram per donar-me la sol.lució al meu problema. No guanyaré cap concurs però m’agrada saber que hi ha gent a qui li agraden les fotos que faig i em segueixen. Que curiós resulta sentir-te tan proper i alhora tan lluny de gent que no coneixes físicament però que formen part del teu dia a dia. Aquest també ha sigut l’any de la Thermomix, no treu fum però la fem servir força, és una delícia fer-la servir i em sento la “Ferrana Adrià” de casa meva jejejeje. Ha sigut l’any del meu enamorament extra-matrimonial amb en Dave Gurney, sí, un personatge fictici d’un llibre, no sé què m’està passant, deu ser l’edat !! I això que no m’he llegit la trilogia eròtico-festiva de les famoses 50 ombres de Grey, el meu esperit de contradicció fa que passi de les coses que agraden “massivament” tot i que estic pensant que potser m’estic perdent algo que és la “bomba”… potser ho posaré a llista de coses per al 2013, no ho tinc clar. He “xalat” moltíssim amb la companyia dels amics i sobretot de l’Enredo fent mini-escapadetes de pobre  de cap de setmana i compartint el dia a dia.

Tot no ha sigut de color rosa aquest any, com tothom o qüasi tothom, he tingut els meus moments  gris marengo, gris boira, negre carbó… i a part de riure també he deixat caure algunes llàgrimes però no tinc cap intenció d’enumerar les situacions d’aquests colors foscos. Prefereixo somriure pensant mentre estic escrivint aquesta entrada, els moments agradables que m’ha aportat el bloc i la gent boniquíssima que em deixa agradables comentaris que em fan sentir infinitament feliç i penso en com ha canviat el meu pensament sobre aquest bloc. No sé si ho he explicat mai però va nèixer amb la necessitat de poder escriure pensaments i coses des de l’anonimat més absolut sense ànim d’arribar a ningú, només era una forma de teràpia mental i molt menys amb “zero” intenció d’interactuar però no sé com va anar que poc a poc vaig anar descobrint blocs que em motivaven, m’inspiraven i m’agradaven les persones que eren al darrera i poc a poc em vaig obrir a deixar comentaris i a deixar-me descobrir i que contenta que estic ara amb aquesta decisió… m’encanta visitar-vos, llegir-vos i esperar les vostres entrades i compartir les meves històries de fil i agulla, o de davantal, o de Shakespeare … No volia acabar l’any sense deixar d’agraïr-vos que m’encanta que  perdeu estonetes de les vostres vides llegint-me i fins i tot a alguns/es deixant-me comentaris… és un dels millors regals !

Us desitjo un feliç any nou ple de grans i bonics moments des del meu hàbitat natural …  ja veieu que els colors i la foto molt nadalencs no són però em volia presentar i com que sóc terriblement tímida i la fotogènia la tinc al cul, doncs he aprofitat un dels meus últims passejos de l’any on l’Enredo em va fer un “robat” i m’ha agradat !!!

Feliç 2013

La bossa ….

Ràpidament us deixo un tastet de l’última cosa que he fet aquest 2012, és una de les coses handmade que he fet com a regal i l’afortunada ha estat … la meva mare !!! Com m’estic tornant, ni padrines ni nassos … m’agrada tant que ara me n’estic fent una altra per a mi. Només us poso una foto resum i en un proper post us explicaré la història, ara me n’he d’anar a fer unes cosetes de pasta de full per al sopar d’avui i després a endreçar-me una mica per al sopar casolà amb uns amics…. Per cert, la receptora del regal es va emocionar i tot, ara a veure quan l’estrena !!

bossa 1

La llista dels propòsits per al nou any … encara me l’he de pensar, em sembla que em sortirà una mica llarga

Feliç nit de cap d’any

Advertisements

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

23 thoughts on “L’hora de …. la balança i la bossa

  1. De moment, Bon Any, no tinc gaire temps de llegir ara. Petons.

  2. M’encanta! Sempre t’ho dic…però és que simplement m’encanta llegir les teves entrades…així que, com pots veure, no és ‘perdre una estona del meu temps’, com acabes de dir tu! t’asseguro que per a mi és tot el contrari!! gràcies! ah, i tens tota la raó, la foto és molt xula :).
    Què a dir de la bossa??!! maquíssima! amb raó es va emocionar la teva mare i amb raó et vols fer una altra per a tu!! Ben fet ;)!
    Què acabis de passar una bona nit! i els meus millors desitjos per aquest any nou!
    Petons i fins aviat!

    • Bon any Marta !! moltes gràcies pels bons desitjos i encara més gràcies pels teus comentaris. espero i desitjo que sigui un any amb molta costura i que les compartim perquè jo també trobo a faltar quan estas uns quants dies sense publicar !!
      1 petó

  3. Feliç any bonica!! Un petonàs gegant

  4. Carai!!!!! Quina entrada més bonica… m’has fet pensar molt en les coses que has escrit i que t’han passat, i m’has fet rebobinar aquest últim any que també és el meu primer any de blocaire i entenc molt i molt els sentiments que sents en moltes coses. Sembla mentida que al llegir una entrada d’una persona que no conèixes et pugis veure reflectida en moltes coses de les que diu, però m’omple molt perquè sé que estàs aquí, tú i altres persones i que sembli que us conegui de fa molt de temps, i que m’agrada veure les vostres entrades i comentaris….. buuuuffff!!!! no em pensava pas que escriuria aquesta parrafada. Bé, resumint….. estic encantada d’haver-te trobat, i espero llegir moltes entrades més.
    Et desitjo un any meravellòs i ple d’alegries.
    Una abraçada.
    Anna

    • Hola Anna !
      moltes gràcies pel teu gratificant comentari,espero poder compartir molts moments més aquest any i m’agradaria saber quin és el teu bloc per visitar-te, segur que és fantàstic !!
      1 petó

  5. Rosa, senzillament tendre. Una entrada 10. Gràcies per fer-nos partícips de les teves dèries diàries. Que tinguis un molt tranquil 2013. La bossa? Magnífica! Perquè utilitzem el francès per a dir coses del cor? M’encanta. I és que només podria dir coses boniques de tot el que has posat.
    Un petó ben fort (i que no s’enfadi l’enredo),
    Nani

    • Hola Nani… no saps com m’agraden els teus comentaris… abans de res, bon any !! Saps, penso que el francès és la llengua més romàntica del món mundial i és que a més tenen les paraules més glamouroses que puguis llegir i sentir, no trobes ? I saps una altra cosa ? tranquilitat és el que sempre demano i m’ha fet molta gràcia quan l’has anomenat … amb tranquilitat les coses ens anirien molt millor a tots.
      1 petó

  6. Nena, estàs com sempre!!! No passen els anys per tu o què????’ Per crt, amb les ombres de Grey tinc el mateix dilema que tu… Bon any nou!!!

    • Bon any Sílvia … si sucumbeixes abans que jo amb el Grey aquest m’ho dius, jo crec que en tinc dos que han desbancat al Grey …” Una tienda en París” del Màxim Huerta i “No et miris el riu” de la Mònica Batet… els coneixes ? potser m’arrisco amb els reis !!
      1 petó i segur que tu estàs molt guapa com sempre !!

  7. Rosa! Quants dies…ja et trobava a faltar!!!! Ja t’ho he dit moltes vegades, i t’ho repeteixo avui també…m’encanta llegir-te!!! Sempre aconsegueixes que somrigui i el meu home em diu, què fas que rius sola! Jajaja!!! Ets genial…i aquesta bossa de la teva mare…ohhhhhh, la trobo especialment romàntica 😉 i és que els cors m’encanten…no m’extranya que ara en vulguis una per tu! Ah! I jo estic enganxadissima als regals Handmade…ja veuràs ara pels Reis, que es preparin!!!! Un petonàs guapa!!! I bon any!!!!!!

    • Bon any Cristina !!! Moltíssimes gràcies pels teus comentaris… si sabessis que jo espero els teus posts amb candeletes, sort que publiques molt sovint … ja tinc ganes de veure les cosetes boniques que us deixaran els Reis …
      1 petó i que aquest any ens porti moltes coses boniques per compartir

  8. Hola guapa!
    Feia un munt de dies que no podia tafanejar per aquest món dels blocs perquè ja tenia prou feina entre fogons … Ara que tinc un respir m’hi he posat amb entusiasme i m’adono de que hi estic força penjada…
    Sigui com sigui, el que et volia dir es que quan veig una entrada teva m’hi llenço de cap perquè sé que, com a mínim, m’espera una estona de diversió.assegurada.
    No ho sé, però potser n’hauries de fer un recull. Llegir-los tots seguits podria ser com una mena d’anti-depressiu gratuït, sense efectes secundaris i sense l’euro per recepta!!!…
    Feliç 2013!!!
    Un petonet

    • Bon any Amèlia,
      tu si que m’has fet riure amb el teu bonic comentari, gràcies pel compliment.
      Espero que aquest any em porti molta inspiració per poder escriure moltes entrades i seguir compartint-les.
      1 petó molt gran i una abraçada
      Jo també he estat desconnectada aquests dies, ja tinc ganes de posar-me al dia amb els vostres blocs, jo també en sóc addicta, ja no puc passar sense ; )

  9. Feliç 2013, Rosa!!! M’alegro que hagis tingut un bon any, segur que el proper també serà bo per tu! Jo estic molt contenta d’haver-te conegut i, em torno a fer pesada, però sí, sí, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!! M’ENCAAAAAANTEN els teus posts!!!! I la bossa per la teva mare em sembla GUAPÍIIIIIIIISSIMA!!!
    I la de la foto, ets tu? quina gràcia, noia! a mi també em fa pal això de sortir a les fotos, m’agrada l’anonimat de blogera… ves, que hi farem! i, la veritat, jo també tinc la fotogènia al cul…
    Jo també volia fer regals hadmade però he anat a buscar l’any on he tingut més feina que mai… no sé pas, quan no tenia la neneta (com és que et fa gràcia que ho digui així…?) no fotia res de res (bé, treballar fora de casa, a casa, etc.). Em refereixo que he estat molts anys sense fer res handmade i ara ho voldria fer tot, quan tinc menys temps que mai… en fi, que no he arribat a temps per fer regals de Reis i al final, una tarda, vaig anar de compres i ho he comprat TOT. Au, ja està. M’estava estressant pensant “no tinc prou temps… no tinc prou temps…”. El poper any, potser…
    Així que ja podré començar la teva garlanda el proper dilluns. Ja et diré quan l’acabaré, que això és una altra història…
    Doncs això, que ha estat GENIAL descobrir-te i que m’ ho passo de conya llegint les teves coses. Jo que tinc ara uns dies cutres, super cutres, cutríssims m’alegro al passejar una estoneta pel teu món virtual i que em facis riure, que em convé i força…
    Una abraçadota, Rosa, i MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER SER PER AQUÍ!
    GRÀCIES!
    P.D.: perdona, sí, sí, la pastisseria és la que tu dius! amb l’anonimat de bloger tampoc vull dir ón visc… una tonteria com una altra, sóc així…

    • Cristina !
      A mi m’encanten els comentaris que em deixes. I ja veus, menys el ganxet i que jo no tinc cap neneta tenim força coses en comú com tenir la fotogènia al cul …. jejejejeje
      T’entenc moltíssim amb això de l’anonimat però aquest Nadal em va fer gràcia descobrir-me una miqueta i que em poguéssiu veure més propera, he vist que a mi també em fa gràcia poder posar cara a les bloggers que segueixo.
      Espero que els teus dies deixin de ser cutres ara mateix i si necessites res ja ho saps ….
      1 petó , vinga avui te n’envio 100 de petons !!

  10. Moltes gràcies pels teus comentaris!
    M’ha agradat molt el balanç que fas de l’any, m’he sentit reflectida en molts aspectes i he sentit molta afinitat!!
    Ens llegim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s