a mig gas … uns quants cors

Porto uns dies que no estic gaire centrada, tinc el cap en un altre lloc, estic a mig gas, la inspiració “escripturil” m’ha abandonat una mica… en definitiva: estic que no estic. Així que avui no serà una entrada com les de sempre, explicant les meves històries i tonteries. Però tenia ganes d’obrir el portàtil i fer una entrada amb l’altre regal handmade que vaig fer per la meva mare i que ja vaig deixar entre veure aquí.

L’ altre kit i últim que vaig comprar al “Betes i flors” a Sitges’12 va ser el de fer una corona amb cors…

Oi que és bonica ? les robes em van encantar i el detall del botonet el trobo molt bonic. Jo vaig triar-ne un de fusta, trobo que li dóna un toc natural i un tant rústic …

Com podeu veure, el botó no està cosit, el vaig enganxar amb una silicona transparent que venen a l’Abacus a l’apartat de manualitats i ho vaig fer un cop ja estava la corona muntada . Possiblement hagués quedat més mono el botó cosit però així també em va agradar i sempre hi som a temps de cosir-los !! Les robes trobo que són molt boniques i tot i que una corona fa de Nadal, al no ser pròpiament d’aquesta temàtica les robes, doncs la pots tenir penjada tot l’any.

Originalment la corona anava amb tres mides de cors però jo la trobava massa plena i els més petits els vaig aprofitar per fer una altra cosa que m’he quedat jo …

Vaig unir els cors petits amb un fil rústic molt finet tipus cordill fent un nus abans del cor i un cop atravessat un altre nuset per a que no es moguin i vaig penjar la “garlanda” de cors a una làmpada de peu…m’encanta el resultat. I a vosaltres ?

Bon dilluns, bona setmana, bon hivern !!

La tristesa és un estat transitori, necessari per assimilar situacions i al mateix temps per a fer-nos forts. Espero no estar massa temps sense la meva inspiració ” escripturil”, no hi és i la trobo a faltar.

Juste une histoire de coeur …

Estreno l’any amb la història que vaig deixar pendent amb l’últim post del 2012… la bossa dels cors !!

Com us vaig mig explicar, aquest Nadal li vaig fer un parell de regalets Handmade a la meva mare i un d’ells va ser la bossa que ja us vaig mig ensenyar. La història de la bossa és la següent:  l’any passat va ser la primera vegada que vaig anar a la fira que es fa a Sitges i  una de les paradetes que em va robar el cor, mai m’es ben dit, va ser la de les noies de Betes i flors. Em va agradar tant que després de donar el primer tomb de reconeixement hi vam anar de cap. Allí vaig comprar el kit per fer el coixinet de benvinguda que vaig ensenyar aquí i la meva mare es va enamorar d’una bossa moooolt bonica. Em va preguntar que si se la comprava, si jo li cosiria. És clar, amb lo al.lucinada que estava li vaig dir… ” hi tant, si, si, si “. I com que a mi també em va agradar tant, doncs jo també me la vaig comprar. Una vegada a casa amb l’emoció de les compres fetes, vaig obrir el kit i vaig començar a llegir les instruccions i( com sempre) … vaig tornar a desar-ho sense acabar de llegir, no cal que expliqui que vaig deixar de llegir on la meva imaginació ja no era capaç d’entendre ni d’imaginar la part on explicava com s’havia de posar  el forro . Total, que va estar aparcat fins a primers de desembre quan vaig pensar que ja em podia espavilar. Amb ajuda ho vaig desempolsar i mans a l’obra … he fet una mica de brodat, punt de cadeneta, aplicacions amb festó, he cosit botonets, una tira de cinta…

una mica de brodat molt fàcil de fer i que fa molta patxoca

cors amb cadeneta….

cors aplicats amb festó …

la veritat és que ha sigut entretingut i molt bonic de fer, al haver-hi tantes cosetes diferents es fa molt amè i divertit. A mida que anava avançant anava tenint més ganes de veure-ho acabat. El kit portava les robes i la veritat és que són molt maques, totes són de fil excepte les de les aplicacions i ho porta tot excepte el fil !

L’anècdota va ser que quan vaig plantejar totes les robes per veure com quedava me’n vaig adonar de que em faltava un dels trossets de roba de fil, vaig mirar a l’altre kit i faltava el mateix trosset. Em vaig posar en contacte amb elles i la veritat és que no vaig tenir cap problema perquè em van oferir enviar-m’ho a casa o que m’ho portaven a Creativa en cas de que jo hi anés i aquest va ser el cas. Ens vam trobar a la fira i em va donar el sobre amb les robes i mil disculpes que no calien, la qüestió és sol.lucionar i la bona disposició que em van oferir. Si mai les trobeu en alguna fira, mireu les coses que tenen són maquíssimes !! Doncs un cop amb el trosset de roba vaig continuar, al principi veia trossets de robes de fil que eren de diferents tonalitats i no acabava de tenir clar si quedarien bé però quan ja vaig anar cosint-los entre ells, l’efecte em va anar agradant més i més… I mentrestant, la meva mare que també té memòria de peix com jo ( bé, jo com ella hauria de dir ) doncs se li va encendre una llumeta i em deia ” escolta, a Sitges no vam comprar coses ? que ho tens per fer encara ?” i jo li contesto tan natural com el suc de taronja…. ” aiiiii, tens raó, ja no hi pensava !!! Ara ho hauré de buscar que no sé on ho vaig posar” I feia dies que havia tingut el mal de panxa del tros de roba que no trobava, aprendre a brodar el cor… quina marejada !!! Però s’ho va empassar i el dia de Nadal va tenir la gran sorpresa junt amb una altra que veureu en breu !!!

Què bonic que és regalar coses fetes per un mateix perquè són més que un regal, són regals que porten impregnats sentiments, petits errors, nervis, nous aprenentatges, satisfaccions, moltes estones… i aquestes coses que no es veuen, jo penso que qui les rep, les acaba percebent.

els cors per davant ….

i uns quants més per la part del darrera

Com que ja he dit que el kit me’l vaig comprar igual i com que em va agradar tant quan el vaig veure acabat, vaig començar el meu però per poc no me’l vaig poder auto-regalar per Reis. Ja em queda ben poquet per lluïr-lo jo també.

Et voilà … Juste une histoire de coeur

Ah!! aviso, no s´han acabat aquí els cors … al pròxim post més cors !!

Feliç retorn a la normalitat post-nadalenca.