Juste une histoire de coeur …

26 comentaris

Estreno l’any amb la història que vaig deixar pendent amb l’últim post del 2012… la bossa dels cors !!

Com us vaig mig explicar, aquest Nadal li vaig fer un parell de regalets Handmade a la meva mare i un d’ells va ser la bossa que ja us vaig mig ensenyar. La història de la bossa és la següent:  l’any passat va ser la primera vegada que vaig anar a la fira que es fa a Sitges i  una de les paradetes que em va robar el cor, mai m’es ben dit, va ser la de les noies de Betes i flors. Em va agradar tant que després de donar el primer tomb de reconeixement hi vam anar de cap. Allí vaig comprar el kit per fer el coixinet de benvinguda que vaig ensenyar aquí i la meva mare es va enamorar d’una bossa moooolt bonica. Em va preguntar que si se la comprava, si jo li cosiria. És clar, amb lo al.lucinada que estava li vaig dir… ” hi tant, si, si, si “. I com que a mi també em va agradar tant, doncs jo també me la vaig comprar. Una vegada a casa amb l’emoció de les compres fetes, vaig obrir el kit i vaig començar a llegir les instruccions i( com sempre) … vaig tornar a desar-ho sense acabar de llegir, no cal que expliqui que vaig deixar de llegir on la meva imaginació ja no era capaç d’entendre ni d’imaginar la part on explicava com s’havia de posar  el forro . Total, que va estar aparcat fins a primers de desembre quan vaig pensar que ja em podia espavilar. Amb ajuda ho vaig desempolsar i mans a l’obra … he fet una mica de brodat, punt de cadeneta, aplicacions amb festó, he cosit botonets, una tira de cinta…

una mica de brodat molt fàcil de fer i que fa molta patxoca

una mica de brodat molt fàcil de fer i que fa molta patxoca

cors amb cadeneta....

cors amb cadeneta….

cors aplicats amb festó ...

cors aplicats amb festó …

la veritat és que ha sigut entretingut i molt bonic de fer, al haver-hi tantes cosetes diferents es fa molt amè i divertit. A mida que anava avançant anava tenint més ganes de veure-ho acabat. El kit portava les robes i la veritat és que són molt maques, totes són de fil excepte les de les aplicacions i ho porta tot excepte el fil !

L’anècdota va ser que quan vaig plantejar totes les robes per veure com quedava me’n vaig adonar de que em faltava un dels trossets de roba de fil, vaig mirar a l’altre kit i faltava el mateix trosset. Em vaig posar en contacte amb elles i la veritat és que no vaig tenir cap problema perquè em van oferir enviar-m’ho a casa o que m’ho portaven a Creativa en cas de que jo hi anés i aquest va ser el cas. Ens vam trobar a la fira i em va donar el sobre amb les robes i mil disculpes que no calien, la qüestió és sol.lucionar i la bona disposició que em van oferir. Si mai les trobeu en alguna fira, mireu les coses que tenen són maquíssimes !! Doncs un cop amb el trosset de roba vaig continuar, al principi veia trossets de robes de fil que eren de diferents tonalitats i no acabava de tenir clar si quedarien bé però quan ja vaig anar cosint-los entre ells, l’efecte em va anar agradant més i més… I mentrestant, la meva mare que també té memòria de peix com jo ( bé, jo com ella hauria de dir ) doncs se li va encendre una llumeta i em deia ” escolta, a Sitges no vam comprar coses ? que ho tens per fer encara ?” i jo li contesto tan natural com el suc de taronja…. ” aiiiii, tens raó, ja no hi pensava !!! Ara ho hauré de buscar que no sé on ho vaig posar” I feia dies que havia tingut el mal de panxa del tros de roba que no trobava, aprendre a brodar el cor… quina marejada !!! Però s’ho va empassar i el dia de Nadal va tenir la gran sorpresa junt amb una altra que veureu en breu !!!

Què bonic que és regalar coses fetes per un mateix perquè són més que un regal, són regals que porten impregnats sentiments, petits errors, nervis, nous aprenentatges, satisfaccions, moltes estones… i aquestes coses que no es veuen, jo penso que qui les rep, les acaba percebent.

els cors per davant ....

els cors per davant ….

i uns quants més per la part del darrera

i uns quants més per la part del darrera

Com que ja he dit que el kit me’l vaig comprar igual i com que em va agradar tant quan el vaig veure acabat, vaig començar el meu però per poc no me’l vaig poder auto-regalar per Reis. Ja em queda ben poquet per lluïr-lo jo també.

bossa 1

Et voilà … Juste une histoire de coeur

Ah!! aviso, no s´han acabat aquí els cors … al pròxim post més cors !!

Feliç retorn a la normalitat post-nadalenca.

Anuncis

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

26 thoughts on “Juste une histoire de coeur …

  1. Una bossa super !!!! Molt bonica.
    Una abraçada de Mª Alba

  2. No és d’estranyar que li agradés a la teva mare! és preciosa! ha quedat xulíssima!

  3. Tens tota la raó, que bonic és regalar coses fetes pensant en algú en concret!!

  4. M’encanta!! El trobo espectacular i un regalàs per la teva mare!!
    Aix quines ganes de que arribi Sitges jaaaa!!
    Un petonet i enhorabona

  5. Ha valgut la pena esperar, t’ha quedat genial! Segur que a la teva mare li va encantar la sorpresa.
    Ptnts.

  6. Gràcies pel teu suport, Rosa!
    La bossa i la història són genials!
    Cent abraçadotes!

  7. Una història molt bonica, tant de bo n’hagués més així i amb aquesta senzillesa. I la bossa magnífica! Petons.

  8. Els regals fets a mà i fets amb el cor són els més bonics….

  9. Hola guapa!!!! primer de tot mil gràcies pels fabulosos comentaris que em deixes al meuj blog! ets un sol! i moltes felicitats per aquesta feina tant ben feta! i al mateix temps et demano mil disculpes per no haver-te visitat abans… no sabia que tinguéssis blog, i no et tenia al meu llistat! quin fallo! a partir d’ara et segueixo de ben aprop! una abraçada!

  10. Rosa!!! Ja t’ho vaig dir a l’altre post, m’encanta aquesta bossa…les teles de lli són tan maques!!! Pots estar segura que a Sitges buscaré aquestes noies, jeje! Jo també hi vaig anar l’any passat i no les vaig pas veure…el dissabte és horrorós! Doncs bé, després d’escoltar la histoire de la bossa encara m’agrada més!!! Imagino la cara de la teva mare al veure-la després d’estar pensant que l’estaves buscant per cosir-la! jajaja! Tinc ganes de veure l’altra cosa que dius que ens ensenyaràs 😉
    Escolta! sobre la bandolera japo! jeje! Els patrons me’ls vaig fer jo, però no tenen absolutament res Rosa, és tan fàcil de fer! El tancament el vaig fer amb un iman, és molt pràctic. L’has de posar al forro de la bossa abans de tancar -la, i reforçar-lo amb un trosset de fiselina gruixudeta perquè sino de tant obrir i tancar s’acaba trencant. M’he explicat? Si tens més dubtes m’ho dius eh! També et volia dir que m’encanten els teus comentaris, sempre , sempre m’arrenques un somriure…un petonet guapa!

    • Ets realment una passada Cristina, sempre responent els dubtes i els milers de preguntes que et faig, entenc que tothom t’aprecii tant perquè sense conèixer-te és com si et conegués de tota la vida ; )
      1 petó molt gran bonica

  11. Quina bossa més maca, noia! La teva mare deu estar contentíssima, oi que si?
    Una abraçada

  12. Ostres! Han passat mooolts dies i no havia deixat comentari.. Quina bossa més maca! Ja em va agradar en el darrer post però al veure ara tants detallets….és genial!! Segur que la teva mare es va posar molt i molt contenta…aquests regals són sempre especials :). Com portes la teva bossa? Ja la has pogut lluir??
    Quines ganes tenim totes de que arribi la fira de Sitges, oi? Ja queda menys! El meu propòsit de patch fins al març ésmacabar tot el que tinc pendent i, així, poder comprar cosestes!
    Gràcies pels teus comentaris en cada entrada!
    Un petonàs i fins aviat!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s