17 comentaris

Individual refrescant + sopa de ceba calenta = combinació perfecta

Aquest any el blog m’està portant moltes alegries que compensen les coses no tan boniques que ja m’han passat en aquests 2 primers mesos de l’any. I una d’aquestes alegries va ser que he sigut l’afortunada a qui li ha tocat  el sorteig que feia la Marta del Més que Tela !!    No us podeu imaginar quina alegria al veure el meu nom com a guanyadora, com que quan ho vaig veure era moooolt tard i no podia parar de saltar de l’emoció vaig haver de despertar a l ‘Enredo per a dir-li i compartir-ho amb algú . Ho sento Enredo, però eres la persona que tenia més a mà i ja saps el que va dir el mossèn, bé, a les pel.lícules sempre ho diuen ” en el bo i en el dolent ” i suposo que el nostre mossèn també ho va dir oi ? jo ja no me’n recordo, normalment em disperso molt fàcilment, ja ho saps. Bé, al que anava, que un cop rebuda la noticia i haver despertat a l’Enredo, ell es va tornar a dormir en mig segon i jo vaig entrar en fase d’insomni  jejejeje….

A finals de la setmana passada vaig rebre un paquet …

Què monooooo oi ? tot i que al washi hi posava “made with love”, jo no en tenia cap dubte de que així seria i quan el vaig obrir em vaig trobar aquesta nota …. ( Marta espero que no et sàpiga greu que l’ensenyi perquè em va fer molta il.lusió )….

Què bonic això de rebre regals amb notetes incloses, encara els fan més especials !!!…. I bé, no m’enrotllo més perquè suposo que deveu de tenir ganes de veure què és el que va cosir la Marta  i que ja tinc a casa meva i fins i tot ja he estrenat ….

 Un fantàstic individual que em va encantar, està moooolt ben cosit, molt pulit i és d’uns blaus molt estiuencs, em va semblar molt refrescant, no us ho sembla ? I com podeu veure, ha tingut el detall de posar-hi uns botons molt especials que em “xiflen”. Són  uns botons-coberts moníssims !!!

També m’agrada molt el detall del “Bon profit” imprès amb tampons, m’agraden infinit aquests missatges impresos a la labor.

I com que no vaig poder ni voler esperar a l’ambient estiuenc per estrenar-lo, què millor que fer una bona sopa de ceba ben calenta, gran plat emblemàtic de la cuina hivernal !! Haig de dir que la sopa de ceba em torna boja però no n’havia fet mai, sempre l’he menjat fora de casa, així que mireu si he fet una bona inauguració dels individuals, fins i tot vaig estrenar recepta !!!

Vaig buscar la recepta per internet i de dues o tres receptes en vaig fer la meva.  Les quantitats van ser totalment a ull i fins i tot pot ser que em descuidi d’alguna cosa perquè sóc tan genial que tampoc m’ho vaig apuntar….

Procediment per a fer una sopa de ceba moooolt decent i pel meu gust boníssima…..

1. Poseu mantega en una paella, la quantitat suficient per a fregir-hi la ceba ( a ull ).  Un cop fosa, hi tireu la ceba tallada en juliana, és molt important deixar coure a foc molt lent. Això d’enrossir la ceba amb mantega es veu que és com ho fan els francesos i amb lo glamourosos que són ho vaig fer si o si. Deixeu que la ceba es cogui just fins quan comença a agafar color (  a ull també ).
Si la ceba no és dolça, que va ser el meu cas, just en aquest moment hi tireu una culleradeta de sucre i deixeu coure. Si és ceba de Figueres podeu saltar la culleradeta de sucre.
2.Seguidament hi tireu un raig de conyac  i hi afegiu una mica de farina per espessir el tema.
3. Ara és el moment d’afegir el brou que si és fet casolà, millor que millor. No tingueu mandra a fer brou, només ho heu de posar tot junt a bullir un parell d’horetes ( tota classe de verdures, pollastre i un parell d’ossos, un  de vedella i l’altre de tocino. Mentres bull podeu depil.lar-vos, fer-vos la manicura, llegir o fer el que vulgueu, el resultat és espectacular, baratet i en tens per uns quants dies, no cal ser un gran xef. Ah !! i és molt millor que el de tetra brik , després amb el pollastre en podeu fer croquetes que et treuen de molts apuros !! )
4. Ho deixem coure uns 20 minuts, rectifiqueu de sal i poseu-hi un polsim de pebre i…
5. Ja teniu un deliciós plat de sopa de ceba
6. Si us ve de gust i no teniu mandra ni pressa per menjar la sopa …agafeu pa sec, ho podeu fer amb pa del dia, jo no en tenia i el vaig torrar ben torrat,  hi vaig tirar una mica de formatge ratllat i ho vaig posar a gratinar al forn…
8. Ara si…. Bon Profit !!

Bé, em sembla que ha quedat demostrat que uns colors refrescants combinen a la perfecció amb una sopa de ceba ben calenta oi ?

Marta, milers de gràcies pel teu detall, és tota una sort tenir una peça cosida per tu i que ja veus que faré servir mooooolt, me n’alegro infinitament d’haver-te trobat virtualment i no ho dic només per ser l’afortunada del premi sinó per poder gaudir de les coses que fas amb tant d’amor !!!

Bon dilluns fred i calentó ( depèn de si ets al carrer o dins de casa )


20 comentaris

val per… un feliç aniversari

Avui ha sigut l’aniversari de la meva mare i ha sigut un dia ben especial per ella, ha fet 65 anys !! Ha sigut una celebració molt familiar i íntima però crec que s’ho ha passat bé, ens hem posat la roba d’anar a menjar macarró fi i hem anat de restaurant ( li hem donat festa avui i no ha cuinat ella ). I com tot aniversari requereix, havíem de fer-li un regal. Com és habitual en nosaltres fins ahir no vam començar a pensar en què regalar-li. Després de donar-li uns quants tombs, bé, tampoc masses, hem trobat el regal perfecte o això ens ha semblat … unes entrades per anar al teatre a riure una estona !!! Amb l’excusa faran nit a bcn i gaudiran del seu nou estat : la jubilació. Jo crec que aquest estat ja no el coneixeré, ja no existirà. Com que no teníem clar quin dia hi voldrien anar doncs els hi hem fet un ” Val per…” i com que  la cartulina sola no quedava bé, he aprofitat  que fa uns dies vam quedar que li faria un necesser per al bolso i ha servit per a posar-hi el famós  ” Val per…” a dins. Això sí, he tingut de posar el turbo però ha quedat molt bonic, romàntic, femení … i bé, tots aquests adjectius boniquíssims que us pogueu imaginar…

La tria de les robes, tot i el mal de cap que em comporta, és la part que m’agrada més. Vaig tenir clar que ho faria amb una roba estampada ( fat quarter comprat a Betes i flors si no em falla la memòria ) que vaig comprar a Sitges l’any passat, m’encanta i encara no l’havia fet servir. Partint d’aquesta roba, vaig pensar que aquesta dels quadrets que he estat fent servir per un projecte que se m’està allargant com la Sagrada Família ( aviat us explicaré això d’aquest projecte inacabable perquè ara ja començo a veure’n el final ) seria el perfecte per fer la part de dins del necesser.

He estat de sort i hi he trobat unes cintes que hi quedaven perfectes… una que ja tenia per acompanyar a la cremallera …

una cinta més gruixuda que trobo que té una aire als antics matalassos i que m’ha servit per a “boniquejar” la part de darrera del necesser i on hi he cosit 2 botons de nacre en forma de cor…

I per al davant vaig decidir fer això ….

em va portar molta estona pensar què posar-hi, quina ruqueria oi ? doncs em vaig quedar encallada aquí, al final, vaig optar per la primera idea que vaig tenir … “mum’s things” és a dir, coses de la mama i és que el que s’hi posarà són coses de mares, no ? jajaja … em va semblar divertit  i què voleu que us digui, en anglès ho trobo com a més glamourós i sofisticat. Ara que hi penso, em sembla que no li he dit a la meva mare i a veure si després de la suada de cosir-ho, es pensarà que l’he comprat fet !! M’he d’apuntar a la TO DO LIST que demà li he de traduïr a la meva mare perquè no sap anglès.

Jo el trobo una monada i vosaltres ? Per cert, també li he fet el pastís d’aniversari … una mousse de llimona i en comptes d’espelmes, unes bengales amb forma de número que queden molt vistoses i divertides …

Una mousse de llimona sempre refresca i fa tirar avall un bon dinar.Els bombons han sigut un detall per part dels del restaurant. Aquí ja s’havien apagat les bengales però ha quedat molt xulo tot plegat. Es pot dir que ha sigut un dia donut ( = dia rodó).

Bon final de diumenge i millor començament de setmana !!


24 comentaris

anotar idees boniques amb un suís esponjós d’acompanyant….

Des de fa un temps estic submergida al món d’instagram i allí, una de les moltes coses que veus a través de les fotos que penja la gent és que les anglosaxones principalment i també americanes, tenen les “TO-DO LIST“, he trobat gent que és addicta a fer llistes de coses a fer. Fins el punt de que ja tenen unes llibretes que porten aquest títol i vés per on, resulta que jo també sóc una fanàtica de les TO-DO LIST. M’encanta fer llistes de tot: de la compra ( és la més habitual i que fa tothom ), llistes de les coses que m’he d’emportar quan me’n vaig de cap de setmana, llistes de coses diàries a fer, llistes de projectes per cosir, llistes de llibres per llegir, llistes de gent a qui convidaré a la meva propera festa d’aniversari, llistes d’idees de regals per fer a l’Enredo, llistes de coses a fer a casa, llistes de països ideals per emigrar, llistes de cursos que m’agradaria fer… i no sabeu el plaer que produeix anar tatxant !! Moltes vegades però, la cosa està en fer la llista perquè un cop feta i al final del dia, resulta que he fet zero cas de la llista. A conseqüència d’aquesta afició “llistadora”, és normal que m’encantin les llibretes i llibretetes, m’agraden les de fulls blancs o les que tenen la quadrícula més gran que la típica. Ara que m’he rellegit el que he escrit, m’he recordat a mi mateixa  com el personatge del Jack Nicholson, en Melvin, a “Millor… impossible” però sense ser escriptora ni tan sumament ordenada jejeje. Bé, tot aquesta parrafada és per dir que des de que vaig veure per primer cop una funda per llibreta, vaig tenir el desig irrefrenable de fer-me’n una. Finalment i després d’alguns mesos a la meva “TO DO LIST” he pogut tatxar-ho !!!

Tenia una roba que vaig comprar a Nunoya fa uns mesos que m’agrada molt i amb la que he fet la funda de llibreta i un estoig per als llàpis i bolis. Ara ja tinc el conjunt complet: una llibreta boniquíssima per apuntar totes les idees i llistes inacabables de coses fantàstiques i un estoig per als rotuladors, llàpis i boli per apuntar i dibuixar el que em passa pel cap i…. per anar a classe ( estic fent anglès i alemany per si hem d’acabar emigrant, sinó, com diu una instagramer amb qui ric moltíssim, hauria d’acabar fent de dependenta muda jejejeje ).  La roba em va encantar per les vespes i la combinació de colors, la vespa em va recordar a una vespa primavera que va tenir l’Enredo, era de color verd kiwi, xulíssima i la fèiem servir a l’estiu… era taaaaan xula !! I la combinació de marró xocolata, fucsia i verd turquesa em va encantar…

Imatge

detall notes

Un cop acabada la funda, vaig pensar que quedaria bonic escriure alguna paraula en el color verd turquesa de la roba a la part de davant i em vaig decidir per la paraula “notes” anotacions en anglès. També vaig pensar que hi quedaria xulo cosir-hi alguna dent de rata per donar-li una mica més de detallet però vaig recordar que al Tela Marinera havia comprat una cinta que resulta que era en marró i roses… “Millorimpossible

detall estoig

També he posat un trosset de cinta a la cremallera de l’estoig ….

per dins 1

per dins 2

Fins i tot per dins és bonica… la part de color verd turquesa vaig fer uns punts d’acolxat seguint les linies, com les vespes que també les  vaig resseguir i trobo que va ser encertat.

Avui, finalment, he fet l’estrena oficial i no ho podia celebrar de millor manera….

un suís per berenar

Aquest matí he fet “Suïssos“, ha estat el meu primer cop i no serà l’ últim, han quedat esponjosos a rabiar que acompanyats de xocolata 52 % cacau… ja se’m torna a fer la boca aigua només de veure la foto !!! Espero que no us hàgiu fet la imatge mental meva assentada en una taula d’un cafè, escrivint i anotant idees i pensaments costurils i amb un suís de carn i òs assentat al costat amb un jersei de llana d’aquells súper gruixuts i entradet en carns de tant menjar fondues i xocolata  ( amb aquestes característiques podríem dir que una persona és esponjosa ? bé, jo sí que me l’imagino així ).

Feliç i previst fred cap de setmana !!

Em sembla que les ganes d’escriure ja m’han tornat … avui algú m’ha dit  ” les setmanes dures ensenyen més que les plaenteres” i és ben veritat !