16 comentaris

Ampliant la biblioteca literària i costuril…

Un any més ja ha passat Sant Jordi i un any més puc dir… què bonic que és aquest dia ! Només cal sortir al carrer per veure que és un dia especial, diferent i no ho dic només per les paradetes de llibres  i roses que trobes… ho dic per la gent,  les seves cares, els seus moviments … desprenen l’efecte Sant Jordi. És un dia en que la gent ens aboquem al carrer, tenim ganes de donar un tomb, tant si és un petit tomb o la tarda sencera, aguantem estoïcament estar amuntegats davant les paradetes dels llibres, intentant que els que tenim al davant es decideixin a triar d’una vegada el llibre que volen, suant amb el sol resplandent del migdia i treient-nos jaquetes i jerseis que acabem penjant del bolso. Entre els llibres que comprem i la roba que portem penjada del bolso, anem més carregades que els rucs ! Però tot i estar a punt de l’atac nerviós d’agobiamenta per portar tantes coses a sobre, esperem amb emoció el moment en que en un racó de la plaça ens trobem amb el nostre “enamorat” que ens porta la rosa !! I quan t’has convertit oficialment en un penja-robes amb potes i rosa inclosa resulta que amb una mica de sort et vas trobant coneguts que et fan anar parant per assaborir més el moment penja-robes.

Històries exagerades a part, el dia de Sant Jordi l’assaborim al migdia, sí, quedem en un racó de la Plaça del Mercadal i allí ell acudeix amb la meva rosa, compartim un dinar de crepes i jo li dóno el seu llibre i amb la dolçor a la boca de la crepe de nutella compartida ( visca l’amor i la crisi ) per postre , tornem a la plaça per mirar, respirar i passejar tranquil.lament mentre la resta dinen. Aquest any els llibres els vaig comprar a la llibreria, em vaig saltar comprar-los a la parada i és que a  la meva llibretera li va tocar quedar-se a la botiga. Sigui com sigui … va ser un dia genial, quan l’ambient tornava a anar in crescendo, nosaltres ens vam retirar… contents amb els nostres llibres i la rosa…

Si tenieu curiositat per saber quin llibre va venir cap a casa amb mi, aquí el teniu … em va cridar l’atenció el títol i l’argument però va ser la meva nova llibretera ( he trobat una bona assessora, ja no caldrà arriscar-me a triar els llibres per la tapa ) la que em va fer acabar de decidir. A veure què tal … però no em direu que el títol no us fa entrar ganes de saber què va fer durant un any dins del llit hahahahaha … quin mal d’òssos !!

I l’altre, és el que li vaig regalar a l’Enredo, com que el Verdon encara no ha publicat la 4ª novel.la, he buscat un substitut temporal. Me l’ha descobert la “meva” llibretera i es veu que és la bomba de la novel.la negra …. ja ho veurem ! ( L’aficionada a la novel.la negra sóc jo però tinc l’esperança de que amb aquest faré que l’Enredo també s’hi aficioni ).

Aquest any, la veritat és que Sant Jordi ha sigut un any esplèndid en llibres perquè just el dia abans em va arribar un paquet amb 2 llibres més, mentres que jo només esperava aquest … “Doudous à coudre”. El tenia la meva amiga d’aficions”costurils” i ja feia temps que en tenia ganes …

M’agrada tantíssim aquest llibre… que he estrenat la màquina de cosir amb un dels personatges que hi ha al llibre. em va semblar que no seria difícil i per provar, ho vaig fer a la mida que ve al llibre, sense ampliar. El resultat després de la tarda de pluja d’ahir dijous va ser aquest…

És una monada la Josselin le poussin, no trobeu ? D’aquest llibre tenim una coseta entremans la meva amiga d’aficions costurils i jo, en uns dies tindrem el resultat.

I ja per acabar, us ensenyo, quin va ser l’altre llibre que vaig rebre per sorpresa…

L’Enredo sabia que tenia ganes de tenir un llibre de la Tilda i aquest m’agradava moltíssim, així que el comprador oficial de les coses on-line de casa nostra que és l’Enredo ( jo sóc la compradora oficial de les coses físiques ) va tenir el bonic detall de comprar-me’l i donar-me la sorpresa de rebre’l.

La meva incipient biblioteca costuril comença a agafar gruix , estic tant contenta que volo com la Josselin !!

Feliç inici del previst cap de setmana plujós !!


16 comentaris

Un premi … i tímidament una mica de mi

Cada cop que rebo un missatge o comentari d’algú que em llegeix, em poso tan i tan contenta… és una d’aquelles coses que fan que comenci a somriure … I el dia que vaig rebre un comentari de la Vinyet  de small&nice dient-me que passés pel seu blog … doncs va ser un d’aquells dies que vaig somriure durant una bona estona. Aquest blog fa relativament poc que el segueixo, a la Vinyet la vaig “conèixer” per casualitat a través d’instagram i va ser a partir de les seves fotos que vaig saltar al seu blog. Té un blog molt xulo on principalment parla de la seva experiència com a mare i del seu petit Roger ( és una autèntica monada de nen ) i a més  li agraden les coses boniques, així que és un regal veure les fotos !! M’agrada molt la manera com explica les seves coses, transmet molta naturalitat.

Un plaer haver-te trobat Vinyet i moltíssimes gràcies per haver pensat en el meu blog !!

premi1       premi2

Temps enrera vaig rebre algun premi d’aquests, la veritat no recordo quins eren. He de confessar que no en sóc massa d’aquestes coses i mai havia entrat en el joc però aquest cop una frase m’ha fet reflexionar“Espero que aquests premis serveixen per conèixe’ns millor i fer-nos difusió mútuament “ i ha fet que em llanci de cap, i millor no hi penso més que si no no ho publicaré …

La mecànica és la següent:

  1. Anomenar i agraïr el blog que t’ha donat el premi (FET)
  2. Contestar les preguntes que et fa el blog que t’ha concedit el premi
  3. Concedir el premi a 5 blogs que estiguin començant o que tinguin menys de 100 seguidors
  4. Fer 11 preguntes que hauran de contestar els blogs premiats
  5. Seguir el blog que t’ha atorgat el premi ( FET )
  6. Informar als blogs premiats

Et voilà … aquí vaig a per les respostes ….

1. Per què vas començar a escriure el teu blog

Vaig començar fa un parell d’anys, agobiada amb la feina i amb ganes d’escriure, durant bastant temps no ho vaig dir a  ningú ( em feia vergonya ), era un lloc on em desfogava i escrivia coses que sentia o em venien de gust des del més absolut anonimat ( i això m’encantava ). Poc a poc i amb l’afició de cosir i “intentar” cuinar, vaig començar a endinsar-me en el món dels blogs i vaig fer el descobriment de la meva vida !!  em va agradar molt, moltíssim, trobar gent tan interesant i que compartia idees amb persones desconegudes, receptes, opinions, treballs … i va ser quan vaig començar a sortir a la llum i no me’n penedeixo. Tot i que la majoria de gent propera encara no saben que tinc un blog ; )

2. Quina importància té per tu el nº de visites i el nº de seguidors?

La veritat és que més que importància, em dóna satisfacció, no sé exactament quants seguidors tinc, crec que  poquets però els que tinc em fa molta il.lusió que ho facin !!

3. Vius del teu blog? a què et dediques?

Noooo, no hi visc del blog però ja m’agradaria hahahaha. Actualment estic sense feina i aprofito per estudiar anglès i alemany per si hem d’acabar fent les maletes i marxar.

4. Què t’agradaria ser/fer?

Sincerament … quan deixo volar la imaginació penso que m’agradaria ser escriptora, quan aterro … qualsevol cosa que em pugui deixar temps per a les meves aficions i em faci sentir bé i ser jo mateixa, amb això ja poso el llistó bastant alt oi ? tal i com està el panorama ….. Vaig estar molts anys fent una feina des de fora molt atractiva però que els últims anys em va enfonsar anímicament.

5. No vull morir-me sense…

Escriure un llibre, conèixer al Woody Allen ( he vist poques pelis seves però ell em sembla súper interessant ), anar al Japó ( tot i que no m’agrada el menjar japonès ), tenir un negoci creatiu … podria continuar amb una llista moooolt llarga

6. Què és per a tu la felicitat?

La felicitat són petits instants que em donen pau, tranquil.litat, en que el temps es para i somric tan per dins com per fora. Ser feliç és tenir moooolts d’aquests instants.

7. Què et fa por?

La malaltia i el patiment que pot produïr en el malalt i en qui l’envolta.

8. T’agradaria ser mare? I si ja ho ets, què ha canviat des de que ets mare?

No sóc mare però m’agradaria, de vegades la vida retrassa massa les coses.

9. Què no suportes en una persona?

Que em menteixin, em provoca desconfiança i malestar, la vida ha de ser més simple.

10. Creus en l’amor per tota la vida?

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, digue’m “romanticona” o tonta, no m’importa, n’estic totalment convençuda !! No sóc de llegir novel.la rosa però, eh ?

11. El got mig ple o mig buit?

Sempre he estat del sector mig buit però em sembla que estic canviant !!!

A partir d’aquí em sembla que em saltaré una mica les regles …. ( 6 blogs i alguns amb més de 100 seguidors crec )

Blogs a qui passo el premi i la llibertat absoluta de voler contestar les preguntes posteriors:

Alba’s sweets

Kosturetes

Coses petites Formentera

Gourmenderies

La cuina violeta

De como Pebbles aprendió a querer a Bam Bam ( no sé si et farà gràcia o em voldràs assassinar, si optes pel segon, enverina’m amb algun dels teus pastissos de xocolata )

Les meves 11 preguntes…

1. T’agrada llegir ?Ets de llibre de pàgines de paper o d’E-book ?? i si no és demanar massa què estas llegint?

2. Si et diguessin per fer un anunci per a la tele i poguessis triar, què t’agradaria publicitar ?

3. L’esmorzar perfecte és ….

4. Tens 24 hores per fer absolutament el que vulguis, què faries ?

5. T’agrada la feina que fas ? si no és així què t’agradaria fer ?

6. Quin país tens pendent i què t’atrau d’ell ?

7. Què no suportes de la gent ?

8. Un regal que t’encantaria que et fessin seria …

9. Una pel.lícula que podries dir que és de les teves preferides…

10. Una cosa que t’agradi tant com cosir o cuinar ?

11. Per què vas decidir escriure un blog ?

Suposo que si que és una manera de transmetre una miqueta com ets a gent que està pendent de que publiquis, a qui els hi encanta el que publiques i com ho publiques, potser mai coincidirem físicament però virtualment ens fa més propers.

Feliç tarda de diumenge !!


29 comentaris

Welcome home

Al final, després de taaaaaant temps donant-li voltes, fent números i fent-me pesada preguntant a algunes bloggers , ja puc dir… Welcome home Bernina !!!

Quan vam arribar del viatge sorpresa a Londres, me la vaig trobar a casa  …quina emoció !! La capsa allí esperant per ser oberta però … vam arribar tan tard i estava tan cansada que vaig deixar la cerimònia d’obrir-la per al dia següent, havia d’assaborir el moment amb calma i consciència.

El matí següent va ser com si fós el dia de reis … quina passada, veura-la tan nova, tan bonica i tan meva !!! Això de posar-li el fil i fer canilla i aquestes coses tècniques les domino en plan ZERO però estava tan impacient que amb ajuda de l’Enredo, vam enfilar la màquina. Em sembla que té més intuició ell que jo per a aquestes coses ; ) I vaig estar fent proves, la veritat és que la màquina va sola, vaig flipar.  Tinc pendent l’explicació del seu funcionament per part dels de la botiga i espero que en breu ens posem d’acord per fer el “master” hahahaha , a veure si hauré de prendre apunts i tot !!

I si us pregunteu què és aquest paquetet tan mono que es veu a la foto, no penseu pas que és gentilesa del Sr. Bernina. La meva amiga d’aficions costurils, va tenir la brillant idea de regalar-m’ho … és un troç de roba blanca de cotó on poder fer pràctiques amb la màquina !! Em va semblar tan xulo el detall … a més, amb la seva màquina va brodar les lletres-missatge. És una bona idea oi? així puc fer pràctiques abans de posar-me a cosir com una boja. Junt amb el paquetet de la roba per fer pràctiques, va venir un altre paquetet que vé a  ampliar la meva riniciada biblioteca costuril …

Està molt i molt bé aquest llibre, porta 24 projectes per fer i ja en tinc un parell en ment. Són d’aquells llibres que sempre en pots treure coses  i idees boniques per fer. Poc a poc començo a tenir llibres de fil i agulla.

Ara ja no tinc excusa, tinc màquina, roba per practicar i un llibre nou per treure’n idees…

Doncs sí, com una nena amb sabates noves gracies a la meva mare ( és un sol que no em mereixo ) i a la meva amiga d’aficions costurils ( és un tresoret ) !!

Feliç tarda “estiuenca”de dijous ….

Per cert, a algú potser li interessarà saber que aquest matí he estat a correus per enviar un paquetet Handmade, made with love…. i totes aquestes coses mones que estan de moda ara ; )


20 comentaris

Intercanvi 2ª part … fada escandinava i funda llibreta

Ja he complert amb la meva part del meu primer intercanvi “costuril” amb la Cristina de My world of wool,  fa unes coses de ganxet  boniquíssimes i em vaig enamorar de les garlandes que fa i això és el que ella em va enviar, ho podeu veure en aquest POST. Ella és molt més aplicada i ràpida que jo i ja fa dies que m’ho va enviar.  A mi, m’ha costat una mica més acabar-ho i l’he fet esperar una mica … ho sento Cris !!

Com us deia ella és molt més ràpida i ahir ja va fer una entrada al seu blog que em va encantar …mireu AQUÍ

La part de pensar què li cosiria va ser molt ràpida, com que li va agradar la funda per llibretes que vaig ensenyar AQUÍ, doncs va ser la peça adjudicada i després… pensant, pensant se’m va ocórrer fer-li alguna coseta per la seva “neneta” ,m’encanta quan l’anomena així , la Carlota, ella és molt present al seu blog així que vaig agafar l’Scandinavian Stitches i només obrir el llibre, vaig trobar el regal ideal per fer-li…

Si sou fans de l’Scandinavian stitches us sonarà, tot i que  la del llibre porta un pentinat una mica diferent hahahaha… És la primera nina que faig i he de dir que he “disfrutat” moltíssim fent-la, ha sigut com jugar a nines. El que em va portar més mal de cap va ser el tema perruqueria, no sabia com fer-li els cabells i al final amb una mica de silicona freda,  fil que és com un cordillet finet i uns llacets … doncs ja en veieu el resultat…

Scandinavian stitches

Els ulls els hi vaig fer amb punt de nus, a les galtes una mica de coloret rosat i uns llacets per a les cuetes….

Scandinavian stitches

Al coll hi vaig afegir una cinta que tenia i que trobo que hi quedava molt bé per donar una mica més de detall al vestidet.

Scandinavian stitches

Les ales les vaig fer amb tul de color blanc trencat  i van ser més fàcils de fer del que pensava. Aquesta fada ha vingut des dels països escandinaus i no ha vingut en avió !!

Scandinavian stitches

El vestit està fet amb una tela bàsica, de fil, d’aquestes que combinen amb tot  i li vaig aplicar els cors, és una fada molt amorosa … i que espero que acompanyi mooooolts anys a la petita Carlota !!

Un cop acabada la fada, va arribar el torn de la funda de la llibreta per la Cristina… Quan vaig anar a mirar la capsa de les robes, vaig anar directa a les que tinc del Nunoya i va ser ràpid: un estampat de papallones, insectes i uns colors que jo trobo que són una mica vintage i que em van recordar a ella perquè li agrada la natura i perquè diu que de vegades  les meves fotos tenen un aire vintage però això és cosa dels filtres d’instagram, és trampa…

funda llibreta

M’encanta aquesta roba, de fet, les del Nunoya no deceben mai, en tenen tantes de boniques …

funda llibreta

Encara que no es vegi massa, per dins hi vaig posar aquesta roba de cercles en tons liles que quedava molt xulo amb la roba de les papallones  i al ser una roba tan estampada no vaig voler posar massa floritures, només una dent de rata de color “rosa xiclet”  i un cartellet amb el nom del seu bloc …

funda llibreta

Així podrà anotar-hi idees de nous projectes, patrons, llista de coses pendents per fer, llista de material per comprar… en definitiva, anotar el que vulgui !!!

funda llibreta

Fulls apunt per a ser dibuixats, ratllats amb idees, amb creativitat, amb ganes, amb nous projectes i d’això la Cristina estic segura que en té a munts!!

funda llibreta

Ha estat tota una experiència aquest intercanvi, com una petita aventura “costuril” que m’ha omplert molt. Ha estat una de les moltes coses boniques que m’està aportant això del blog i que mai del món mundial m’hagués pogut imaginar.

Ha estat un plaer Cristina, ara cadascuna ja tenim un trocet del món de l’altra !!

AVÍS: Sra Cristina del No paris de cosir, vagi’s preparant que aviat rebrà noticies meves… Hasta aquí puedo leer !!!!

Feliç nit de diumenge i bon inici de setmana …


16 comentaris

Viatge sorpresa a Londres: racons i coses boniques 2ª part

En l’anterior post em vaig engrescar tant penjant fotos que vaig decidir fer-ne un altre amb botiguetes i coses boniques d’aquelles que et fan badar i et fan venir un desig irrefrenable de comprar-les totes. Quan veig aquestes botiguetes em pregunto perquè existeixen els grans magatzems, bé amb alguna excepció com el “Liberty” però és realment com una petita gran botiga, així que no compta.

Començo amb la foto de la porta d’un dels llocs que més em va enamorar : el “Books for Cooks” hi vam entrar perque a l’aparador hi tenien tot de llibres de temàtica basada en la xocolata i la nostra sorpresa va ser quan vam obrir la porta i una olor de menjar deliciosa ens va envaïr, la llibreria tenia una taula parada i al fons, sota el lluernari, una cuina amb una cuinera preparant plats que feien una olor que desmaiava de bona …

Vaig sortir extasiada, llibres, molts llibres, tots de plats per cuinar i amb un raconet amb taules per degustar plats que havien de ser una delícia.

Seguint amb el tema alimentari … el racó de la sopa calenta per emportar a cal Jamie Oliver … sí, el lloc aquell que vaig dir que m’hi quedaria a viure, no pot ser més mono, és impossible i és que les fotos no li fan justícia

I què me’n dieu del packaging fantàstic d’aquesta xocolata ? el preu també era bastant fantàstic … em van recordar capses de cosmètica

london 9

I un racó més d’una botiga-cafeteria pleníssima de moltes xocolates i pastetes de te, sóc una amant de la xocolata, bàsicament de la xocolata negra però m’encanta veure com van embolicades … Si ets indecís/a pots estar una estona llargaaaaaaaa

De la xocolata passo al paper … la meva altra passió, m’agrada molt entrar a les papereries i tot i que no compro massa no puc evitar perdre estona mirant i remirant … us imagineu quins paquetets es poden arribar a fer amb tot aquest arsenal ?

I aquest racó de les To DO LIST ? ai que en faria de llistes o la quantitat d’anotacions que faria … de vegades em fa por pensar que amb tanta tecnologia acabi desapareixent el món de les papereries, us adoneu que es perdria una part del romanticisme de la vida ? Quan veig algú anotant coses en una llibreta m’emociono, som una espècie en perill d’extinció. Aquestes són de Liberty

Un dels molts cafès que vam veure tot passejant… amb una bandera com aquesta és que t’agafen ganes de demanar la nacionalitat britànica hahaha. Encara que vegeu sol, va se

I és que la bandera de la Union Jack és present en molts llocs … el coixí de la bicicleta li fa la ratlla a la Union Jack, és moníssim !!

Aquí hi vam veure i em vaig emprovar peces realment boniques com la trenca dels meus somnis a un preu que treia la son… També tenien mantes de llana d’uns colors xulíssims, les peces bones es fan pagar.

I d’aquí, passem als “boniquismes” …

Tenia moltes ganes de veure la botiga de la Cath Kidston, és un pecat marxar de Londres sense res d’ella i per no pecar … doncs em vaig firar !!

Un racó del Liberty, em va encantar els ambients que fan, estilàs a tope !!

Mai m’havia sentit atreta ni tan sols m’havia plantejat posar un cap de cèrvol o una caseta de “cuco” a la paret del menjador però des de que vaig veure això, hi somio !!

No cal que us digui què és això oi ? I no, no en vaig comprar cap i sí, me’n penedeixo

I aquestes petites joies ? no em direu que no són mones a rabiar …

Les antigues carteres d’anar a l’escola han tornat i amb uns colors mmmm cool total !!

Del tema sabates estava entre penjar aquesta o la de les Martens però ja que la cosa va de boniquisme, us he posat aquesta… tot i que jo potser triaria unes Martens, n’hi havia de moooolt xules

Amb 20 lliures, inclús una mica menys … us podeu vestir amb aquests vestits tan vintage i taaaan monos a Notting Hill

Si com jo, us agraden les botes d’aigua però només de pensar-hi us suen les dents … aquí teniu una gran idea, si més no,divertida

Ara que com les torretes-regadores…no hi ha res ! Sabíeu que el narcisos es diuen daffodils en anglès ? en vam veure moltíssims

Per què TOT m’agrada ? es nota que tenen tradició jardinera aquesta gent… a Portobello Rd.

Ampolletes de vidre, vintage,  per decorar, per posar unes petites flors …

I després del vidre vintage … anem a la llauna vintage …

Cartells xulos de botigues on la música et teletransporta, amb sofàs de vellut verd poma, amb vambes xules, roba diferent, on trobes les coses més inverosímils… un plaer quan surts d’un primark a tope de gent i on no vaig ser capaç de trobar res de res !! Quina desgràcia, amb lo baratet que era tot !!

No puc acabar sense ensenyar-vos un dels banys que em van encantar  milers de milions … Jamie Oliver again

I tampoc puc deixar de posar una mica de Londres… ( no us vull atabalar )

I fins aquí arribo us deixo a la Victoria Station, una estació molt bonica amb uns trens molt puntuals !!! Podria penjar moltes més fotos però no ho faré : ) ja m’heu dedicat prou temps

Aquesta mini-escapada va ser un regal increïble, com també ho van ser les orelles de conill de floretes amb que em va sorprendre l’Enredo després de veure-les i enamorar-me’n en una papereria ( la segona botiga que més em va enamorar ) “Paperchase “,  per si algú hi va, que no se la perdi. No us he penjat la foto perquè el meu sentit del ridícul m’ho impedeix però me les vaig posar per fer-me una foto davant del Covent Garden junt a l’exposició d’ous de Pasqua pintats que hi havia, us ho asseguro, tot un poema! només de pensar-hi ja em ve el riure… i sí, aquests momentets són els que formen part de l’essència de la vida. Aquest viatge ja té el cartell de Game Over però el recordaré tota la vida, gràcies infinites Enredo, em vas fer feliç com un anís!

Bon divendres i feliç inici  de cap de setmana


16 comentaris

Viatge sorpresa a Londres: l’efecte Peter Pan, mones i llocs bonics … 1ª part


El dilluns dia 25 em vaig despertar com cada matí, el que no em podia arribar a imaginar és el que m’esperava per a  les pròximes hores…

Aquell matí l’Enredo va marxar a treballar molt d’hora i com que en el fons sóc una mica Heidi, no vaig imaginar res estrany que marxés més d’hora, ni tampoc vaig trobar estrany que tornés al cap d’una estona dient que s’havia deixat el mòbil ( quan ens havíem creuat uns missatges) i tampoc vaig adonar-me’n que portava una dessuadora, texans i vambes (vestuari no habitual per anar a la feina), va ser la seva cara el que em va alertar de que alguna cosa extraordinaria passava… jo al veure que em començava a donar sobres per obrir no parava de dir-li : “escolta, que el meu aniversari no és fins demà !!!”. Pensava que s’havia equivocat de dia, els homes normalment les fan aquestes coses . Així que un cop oberts tots els sobres …

Cada sobre tenia una pista i tot i que era bastant evident, jo no acabava d’entendre de què anava el tema hahahaha… La Heidi tenia més món que jo ! l’últim sobre contenia l’explicació i era que tenia menys de 24 hores per fer la maleta perquè l’endemà agafàvem avió cap a Londres per bufar les espelmes allí !!! No tinc cap foto del moment però us asseguro que si em punxen no em treuen sang i seguidament vaig començar a dir : ” què fort” !! després de repetir ” què fort” durant 1 hora, bé, durant el dia ho vaig dir un munt de vegades més, vaig haver d’activar-me, només tenia la tarda per fer la maleta, en unes hores agafava un avió destinació Londres !! Tenia la impressió de que el que m’estava passant era com el que passa a les pel.lícules !

Dimarts dia 26 era el meu aniversari però amb l’emoció del viatge, l’agobio de pujar a l’avió ( no sé si ho havia dit mai però no suporto viatjar en avió, tinc claustrofòbia i tot i que cada any hi pujo, em continua agobiant i les setmanes prèvies no sóc persona, és com si tingués un desdoblament de la personalitat i confesso que sóc inaguantable ) i el que em va passar a l’aeroport va fer que ni pensés en l’aniversari. Seré breu : el que em va passar és el que passa a les pel.lícules !! a punt de facturar ( sempre facturem perquè ens coneixem i ens encanta comprar cosetes ) vaig descobrir que no portava el “monedero” amb la documentació. Una mica més i m’agafa un infart, jo allí dreta a punt de plorar, l’Enredo renegant i tots els Sants baixant en fila india directes a l’aeroport de Bcn. Teníem ( jo no, l’Enredo ) exactament 30 minuts per a trobar el bus que el portés de nou al parking de llarga estada ( no intenteu agafar un taxi perquè no us hi portaran ), anar corrent fins al cotxe i creuar els dits per a que la cartera fos en algún lloc dins el cotxe o al terra, tornar corrent a l’autobús i que el senyor “autobusero” no esperés més passatgers per a portar-lo de nou a l’aeroport ” cagant llets”, entrar corrents a l’aeroport i amb la  tarja d’embarcament que mentre l’Enredo corria,  em va fer la amabilíssima noia del mostrador ( sense ensenyar-li cap dels dni, ni el seu ni el meu ), doncs vam córrer i no sé d’on  vaig treure el valor per cridar que perdíem l’avió ( si em coneguéssiu sabríeu que sóc súper vergonyosa i discreta ) i la gent ens va deixar passar, així que  ens vam saltar TOTA la cua per passar el control policial, allí vam tenir la gran sort de que el senyor que anava al davant tenia alguna cosa sospitosa a la maleta i la va haver de desfer tota, jo dient-li al “senyor”  policia que perdíem l’avió i el “senyor”policia dient que ens havíem d’esperar que corressim molt que la porta d’embarcament no la teníem lluny. Doncs sí, a la mateixa hora que fa 40 anys vaig néixer, 40 anys després estava corrent com una boja per un aeroport, tal qual protagonista d’una pel.lícula més de l’estil de la Bridget Jones que no pas d’una Julianne Moore. Vam ser els últims en pujar a l’avió, les “assistents de vol” estaven al corrent : ” sou els del Dni perdut hehehe ? “, em van venir ganes de dir-li : ” no, normalment esperem a l’últim moment per venir corrent com uns bojos i així jo em puc ofegar una estona “. L’Enredo està acostumat a córrer, jo no !! En resum, si teniu pànic a volar intenteu saber-ho 24 hores abans i un cop a l’aeroport tingueu un ensurt com el meu … desitjareu com mai pujar a l’avió i tindreu un vol d’allò més agradable i feliç !

Només us diré que al vespre vam celebrar el meu aniversari en un pub típic anglès on vam fer una cerveseta i després ens vam demanar un “Fish & Chips”, per postres una mena de brownie amb 2 espelmes, una H i una B de Happy Birthday, no m’hi cabien totes les lletres, la cambrera va baixar la intensitat de les llums i allí, amb la persona que més coses he compartit en la meva vida, una cambrera emocionada, unes veïnes de taula alemanyes  i envoltada de londinencs … així vaig bufar les meves espelmes.

Mai hagués pensat que celebraria així el meu aniversari, més aviat imaginava una festa amb banderoles fetes de roba, una corona  feta per mi, un súper pastís de xocolata amb totes les espelmes, molt de washi-tape i papers bonics i amb amics. Però he de dir que aquests 3 primers mesos de l’ any m’han passat algunes coses que no m’han deixat indiferent i sento que m’estan fent canviar, aquests dies a Londres amb fred a la cara i passejant sense rumb m’han deixat pensar en coses, en mi, en com sóc i en com he canviat amb els anys. He estat evitant pensar en que aquest any canviava el 3 pel 4 i això que mai m’ha preocupat l’edat, però per primera vegada he tingut la sensació de que el temps realment passa depressa, molt depressa i això em va col.lapsar, em va desbordar i el dia del meu aniversari a punt de bufar les espelmes em vaig sentir afortunada, feliç, tranquil.la i amb ganes de continuar canviant, vaig tenir la sensació de que serà una gran etapa i tal i com li vaig escriure a la felicitació d’un amic que els fa 13 dies abans que jo, estic convençuda que l’efecte Peter Pan continuarà en nosaltres, això sí síndrome de Peter Pan en la seva part romàntica eh ?. Va ser un moment molt especial que em va fer sentir tantes coses que no l’oblidaré mai, impossible !!

La meva versió de com felicitar la “Easter”= Pasqua a l’anglesa … darrera d’un aparador del Liberty

I així és com la vaig felicitar a la catalana !!! Amb una mini mona de xocolata per l’Enredo i per mi ! Per cert, és el primer any que en faig, m’ho vaig passar pipa fent-les i això que les vaig fer un cop tornats de la mini-escapada o sigui, a l’últim moment !!

Fins aquí, tema mones casolanes … torno cap a Londres ….

Aquesta ha sigut la nostra segona vegada a Londres i com que a la primera ja vam visitar les coses de rigor, aquest cop ens hem dedicat a passejar, a veure botigues boniques petites i boniques, a prendre moltes xocolates calentes, a caminar per Hyde Park …

Aquesta foto és de les 7:30 del matí a Hyde Park, mentre l’Enredo estava corrent jo vaig passejar, escoltant Lory Meyers i amb molt fred a la cara i les mans ( les temperatures crec que anaven sobre els 0 º ) però reconec que a mi caminar amb fred a la cara em va genial, em carrega d’energia !

La veritat és que vam tirar bastant de restaurants italians però … un d’ells va ser molt especial … Vaig reservar taula al restaurant italià del Jamie Oliver i va ser tot un encert …

Podeu fer la reserva per internet, així t’assegures taula a l’hora que vols, el restaurant és molt xulo i el menjar està boníssim, és clar, jo molt innovadora no sóc però els tagliatellea  bolognese estaven… tremendos és poc, són els més bons que he menjat mai … l’Enredo va atacar amb un risotto amb trufa i no sé què més …. el preu raonable, el meu plat de pasta 10,75 lliures, uns 12,70 euritos

Vaig fer fotos del bany i tot, moníssim !!! Nosaltres vam anar al de Covent Garden però n’hi ha algun altre més !

El dia següent que erem per Notting Hill vam trobar el Jamie’s recipease, un lloc fantàstic on fan classes de cuina i venen pastes i cosetes increïbles dolces i salades, a part dels llibres de cuina i tot tipus de merchandising i … on fan classes de cuina… el lloc era espectacular de xulo. Total que ens vam assentar i vam tornar a esmorzar !!!

Jo m’hagués quedat a viure allí, quin lloc tan mono ….

Tenen unes illes centrals on fan els tallers de cuina i al voltant hi ha els productes que pots comprar i al pis de dalt, és el mateix sistema però al voltant hi ha taules on degustar .

Ara enteneu perquè m’agradaria viure en un lloc així oi ? a vosaltres no us agradaria ?

Crec que paro aquí … si us ha semblat un tostón, salteu-vos el proper post, aviso que  només serà de fotos de coses xules que vaig veure !!

Happy thursday and to be continued …