10 comentaris

Hug Le Chat

Últimament he actualitzat el blog menys del que voldria, l’he tingut una miqueta abandonat de fets però no de pensaments eh ? És que no sé què em passa que els dies se’m fan curts, no hi trobo cap altra explicació.  També podria ser coses de l’edat, ens tornem més lents, però no crec que sigui això, definitivament és que els dies són massa curts.

Encara que no he publicat massa coses, la veritat és que he estat cosint molt pel “xiringuito” que vaig muntar i després per regals que he fet o que m’han demanat… només puc dir una cosa … com m’agrada cosir !!! Seria un estiu qüasi perfecte si no fós per la calor i els mosquits ( els odio, em tenen acollonida i no em deixen sortir al meu “jardí” a assaborir-lo ( s’accepten remeis anti-mosquits però ja he provat el Natural Honey i les espelmes de citronella i no em funcionen ).

Encarrilant el tema de nou … volia ensenyar-vos un regal que vaig fer fa uns mesos i que va ser el desencadenant de l´aventura del “xiringuito“. Al maig vam anar a conèixer a l’hug, el fill d’uns amics i com que tenia el pressentiment que els hi agradaria alguna cosa feta a mà, em vaig animar a cosir unes cosetes per l´’Hug…

Estic aficionada al paper d’embolicar blanc, tots els regals els embolico amb aquest paper, és ideal perquè pots combinar-lo i donar-li el toc de gràcia just amb els washi-tape. La targeteta la vaig fer a partir d’una làmina d’aquestes per fer scrap, són taaaaan boniques i dónen tant de joc. Com a llaç, un simple cordill !!!

Tot va començar fent un Doudou i poc a poc, van anar sorgint les idees per fer la resta del conjunt ….

Vaig fer la part del darrera en una tela gris fosc i així li vaig poder cosir el nom per personalitzar-lo totalment !!

Amb la roba que vaig fer la panxa del Doudou, vaig cosir-ne un necesser per a que hi posés cosetes de l’Hug  i que penso que sempre van bé de tenir. Li vaig aplicar un tros de tela i a sobre una de les  cares dels animalons del teixit amb el seu nom.

I amb la idea de fer aquesta aplicació vaig pensar en cosir-li una samarreta de conjunt …

Així que finalment, va quedar un conjunt la mar de xulo, almenys als pares  els hi va agradar molt i el que em va fer més il.lusió va ser que apreciessin que estigués fet mà. De fet, tinc molt a agraïr a la mare de l’Hug que va ser qui em va animar a participar al Mercreart i vaig tenir l’oportunitat de viure una experiència la mar de divertida i gratificant !!

Ara ja sabeu la història de l’Hug Le Chat i de com el naixement de l’Hug em va portar a viure una petita aventura “costuril” !!!

Feliç divendres i  si teniu mooolta calor ( com jo ) menjeu síndria fresca i algun que altre “polo de gel ” ( aquest estiu m’hi he aviciat com feia anys que no ho feia )


14 comentaris

un dia més tard del previst … resultat del sorteig

Un dia més tard del compte, sí ho sé, i ho sento, però a l’últim moment se’m va ocórrer fer una coseta xula per ensenyar-vos el súper-procés del sorteig. La idea l’he tret del blog Inspiración de hoy vaig ser l’afortunada en guanyar el que sortejava ( quan ho rebi, no dubteu que us ho ensenyaré ) i em va xiflar la manera com ho va fer, em va encantar. Així que ahir se’m va encendre la bombeta i és clar amb els meus esplendorosos coneixements informàtics, d’aplicacions i tot això, he necessitat l’ajuda de l’Enredo i per això fins ara no ho he pogut pejar …

El mètode triat és el del “mètode tradional champenoise” … ja que la filosofia del blog és el handmade i no podia pas fer-ho d’altra manera ( ho sento Sr. Random ) i sense més preàmbuls … voilà…

Sorteig Oh là là ! from Oh la la ma vie on Vimeo.

P.S. Enhorabona a la guanyadora ! Si us plau envia’m les teves dades a ohlalamavieenrose@gmail.com

Les que no heu guanyat, encara teniu una altra oportunitat a través del Facebook, allí hi ha un altre sorteig i teniu fins el dia 20 !!

Merci Enredo per deixar-me fer-te perdre la paciència !!


18 comentaris

Mercreart i la carta a l’Àngela Ratuca

Avui és el dia després del Mercreart, estic terriblement baldada però en un núvol i de moment m’hi quedaré uns quants dies ( dalt del núvol ).

El dissabte a les 8:30 ja es podia olorar la calor que ens acompanyaria al llarg de tot el cap de setmana i amb la calor a sobre vam fer possessió del nostre espai …

L’experiència ha sigut genial perquè encara existeix gent amable que et diu coses boniques sobre el que fas, de vegades no et diuen res però et miren, fan un petit gest quasi imperceptible i et somriuen, de vegades t’agafen la targeta i veus com obren el moneder i la guarden dins com si fos un petit tresor i també vius moments màgics que no saps si es repetiran però el que vaig viure me’l guardaré per sempre ….

L’Oriol és un nen que he vist nèixer junt amb la seva germana ( i no sóc assistenta de parts, ho deia en to metafòric ), me’ls estimo com si fossin de la família i podria dir que van ser els primers bebés amb qui vaig tenir contacte, els seus pares sempre ens han deixat participar de molts moments amb ells… donar biberons, dutxes, secar cabells, inclús un intent de canvi de bolquers que va ser una mica frustrant per la pobra Montsant ( la seva germana ) perquè imagino que em mirava i pensava … “vaya pardilla m’ha de posar els bolquers, no en té ni la més mínima idea de com posar-s´hi ” ella, la pobra, ajudava aixecant el pompis i jo no podia parar de riure de l’apuro que estava passant. Recordo la seva cara mirant-me fixament i suposo que a la seva manera flipant de la meva nul.la habilitat. També vam viure la seva primera nit quan els van separar d’habitació, excursionetes, el seu primer dinar en un restaurant i l’escampada de macarrons per terra… molts moment, la veritat, penso que n’hi ha la quantitat suficient com per considerar-nos oficialment “tiets postissos” i a la llista, m’apunto el següent: ahir li va caure la seva vuitena dent ( si no vaig entendre malament ) i quan ens van venir a veure al “xiringuito” es va enamorar d’un petit personatge dels que hi teníem i el seu pare li va suggerir que aprofités i que li escrivís una carta a l’Àngela Ratuca ( una fusió entre angelet i “ratonsito Péres” ) i el resultat va ser aquest amb dibuix inclòs per a que no hi hagués confusió possible…

No em direu que no és brutal el dibuix … més xulo que l’original !! I no em direu que no és un moment màgic !

I parlant de màgia, resulta que per les fotos la màgia va desaparèixer així que les fotos no són tot lo xules que us mereixeu però aquí teniu trossets del nostre “xiringuito”..

I un parell de detallets … els cartellets i el modelet d’atrezzo que em vaig fer… estic totalment “in love” amb el meu davantal, us diré que al principi em feia vergonya posar-me’l però quan ho vaig fer … és que no me’l podia treure.

Ja ho veieu … van ser dos dies molt bonics, de sentir-me recollida per amics i familia, coneixent gent que fa coses molt boniques i sentint gent que et regala l’oïda, rebent missatges de fantàstiques bloggers que em desitgen sort… en definitiva, sumant una experiència més a la meva vida i fent que aquesta vida meva no sigui gens avorrida i cada cop més creativa.

I finalment va arribar el moment de recollir,plegar el “xiringuito” i de dir… “conte contat, aquest conte s’ha acabat ” però de ben segur que en començarà un altre.

m1

No puc acabar aquest post sense escriure una ratlla per l’Enredo perquè se la mereix amb escreix… gràcies per ser el meu company de vida i per ajudar-me tant i tantíssim a fer possible el “xiringuito” !!


23 comentaris

Enredada però contenta

No m’han abduït, de fet, al cel, de moment només hi veig avions i núvols. Tampoc he emigrat a cap país idíl.lic o d’aquests que surten per la tele ( mentres escric aquest post, estic veient uns que se’n van anar a viure a Turquia, que guay !… l’Enredo diu que ell no hi vol anar que amb ell no hi aniré pas… homes !!!! )bé, al que anava … doncs que feia moooolts dies, masses dies que no escrivia i no sabeu com ho trobava a faltar però tot té una explicació en aquesta vida i la meva és la següent … he estat cosint i moooolt. Ja sabeu que sóc una mica lenta cosint i m’he posat en un fregat que m’ha portat a cosir moltíssim i m’ho he passat taaaan bé … La raó de tanta costura és que aquest cap de setmana es fa el Mercreart a Reus, serà la quarta edició i si us dic la veritat no sabia ni que existia ni en que consistia però m’he deixat enredar i hi compartiré una paradeta amb una altra noia, és un mercat de joves dissenyadors i de coses fetes a mà. És curiós com a mida que vas cosint et vas inspirant, les idees et van fluint i tens moltes ganes de fer coses. Per qüestió de temps m’he quedat amb moltes coses per fer i tampoc és qüestió de flipar-me massa, sinó ja em veig liquidant el macro-stock en un “mercadillo” d’aquests de diumenge i cridant: “nena, cómpramelo que me lo quitan de la mano” ( aquí heu de posar accent calé ) hehehehehe Doncs bé, aquestes últimes setmanes he posat els meus 5 sentits en la costura ( el 6è sentit que és el de veure i sentir els morts, de moment no el tinc ). He après moltes coses de cosir i de mi mateixa i amb això sol, ja estic contentíssima. És ben cert que com més fas, més ganes tens de fer coses i amb tanta productivitat i idees fluïnt se m’ha acudit una cosa … A mi m’encanta això dels concursos que fan als blogs i sempre que hi penso o ho veig hi participo perquè si et toca, t’alegra taaaaant el dia hehehehehe i he pensat que aquesta és una bona ocasió per fer un mini-sorteig…

No us demanaré gaire cosa a canvi:
1. tan sols heu de deixar un comentari explicant el que volgueu i amb el vostre mail
2. Només si voleu ( no esteu obligades ) ho podeu compartir al vostre blog
3. I ja està, cap condició més !!
Suposo que pensareu … i què sorteja ? doncs no us ho puc dir perquè encara no ho sé, però el que us podeu imaginar és que serà una cosa cosida per mi i no dubteu pas que serà una cosa cosida amb moooolt d’amor ; ) Teniu fins el 15 de juliol a les 12 de la nit per deixar el vostre comentari, el dia 16 faré el sorteig i publicaré el nom de la guanyadora. Us sembla bé ? Doncs ho deixo aquí, ja he donat senyals de vida, us he explicat unes quantes xorrades, us he proposat un sorteig i només em resta dir-vos que dissabte 6 i diumenge 7 em trobareu al Mercreart 2013 a Reus, si us ve de gust passar i em saludeu estaré contentíssima, si no podeu però us faria ilu veure la meva primera súper paradeta, no patiu, faré un reportatge complet. Moltes gràcies per dedicar uns minutets de la vostra vida a llegir-me, bona nit i feliç inici d’estiu ( si és que realment ha vingut, jo crec que encara està de camí ) i ja sabeu, us espero al … cartell_mercreart_2013_2