24 comentaris

El circ, la ballarina i el forçut !

Ja tenim l’agost aquí, es pot dir que som al punt àlgid de l’estiu, aquell moment en que ja estàs cansada de suar, l’època aquella que només tens ganes de beure i haver d’encendre els fogons és un drama, moment en que després d’una refrescant dutxa d’aigua freda automàticament tornes a suar, moment que quan vas al súper has de fer cua per tot i la gent va “empanada” amb el “carro” de la compra amb la mirada perduda fruit de la insolació que porten a sobre perquè NO fan cas de que ens hem de posar protecció solar !!! ( aquesta última parrafada havia d’anar sense comes perquè entengueu el sentit, no és que us volgués ofegar) podria continuar però la llista seria infinita … doncs total, que avui és aquell moment en que penses … i encara ens queda 1 MES SENCER  PER ENDAVANT de tot això que acabo de dir !!! És desesperant. Jo crec que estic així d’alterada per la quantitat de verí ( de les picades dels mosquits ) que corre pel meu cos.

Però com que de tot s’ha de buscar la part positiva … doncs aquí va la història d’avui: l’estiu em va portar la meva primera posada en escena del meu “xiringuito” i el “xiringuito” em va portar un encàrrec molt especial que m’ha fet molta il.lusió cosir. Primer perquè ha estat el meu primer encàrrec i segon perquè la història em va semblar bonica. Un grup d’amigues, cada any a l’estiu, fan una activitat amb els seus fills. Els nens esperen aquest cap de setmana amb deliri perquè és un festival de circ i teatre  al carrer que és fa a Esterri d´Àneu i es diu Esbaiola’t, doneu-hi un cop d’ull, és una passada !! Una de les mares va passar pel Mercreart i quan va veure la meva parada va pensar en fer una samarreta per a cada un dels nens  per portar en aquesta ocasió tan especial. Quan vaig rebre el seu missatge em va encantar i tot i que em va donar carta blanca quan vaig clicar sobre l’enllaç que em va portar a descobrir què era Esbaiola’t, vaig tenir molt clar què els hi faria. Les samarretes serien totes iguals però una versió masculina i una de femenina. En comú, una carpa de circ. Per les nenes una ballarina ( totes fan ballet ) però aquesta és una ballarina de teatre de carrer. Per als nens,  un personatge que m’encanta, un forçut bigotut. Així que visca la faràndula i el món tan bonic al que ens transporten.

Cada samarreta anava dins la seva bossa amb una noteta per a cada nen i em consta que els hi van agradar molt … espero que a vosaltres també …

Feliç i benvingut calurós agost ( no sóc rencorosa ) !!!

Se m’oblidava dir-vos que la mare em va enviar una foto dels 7 nens amb les samarretes i qüasi em “desmaio” de l’emoció de veure’ls a tots amb les samarretes Oh là là !!

Anuncis