24 comentaris

Uns bitxets bonics per en Blai

Fa dies que no publico res de la meva vida costuril, així que avui m’he decidit per una de les coses més recents que he tingut entre mans. M’encanta cosir cosetes per a nens petits i la veritat és que últimament tinc unes quantes cosetes entre mans per a aquestes personetes. Vaig a explicar-vos la historieta d’aquest projecte …

La Marta és algú amb qui quan ens trobem m’agrada molt de parlar-hi i és algú a qui li agrada el que cuso i deu ser cert, perquè aquests dies he cosit una coseta per ella. Bé, no és exactament per ella, és per en Blai, el fill d’una molt bona amiga seva. Vam decidir de fer-li un ninotet i una samarreta de màniga llarga amb una aplicació. Quan va triar el “bitxo” per fer el ninotet, dubtava entre dos, i finalment es va decantar per la gallineta, així que li vaig proposar fer l’aplicació de l’altra bitxet a la samarreta.

La Marta volia colors vius i alegres i resulta que els pares de la criatura viuen en un lloc privilegiat on poden anar moooolt soviant a caçar bolets. Així que ha estat divertit de cosir i el resultat jo el trobo boniquíssim a rabiar.

Una gallina amb un vestit de bolets molt acolorits, més encertat impossible oi ? Lo del color de la cresta i el color turquesa de les ales, massa real no és  però, és clar, tampoc porten vestits les gallines !!

I aquest és el bitxet que lluirà el Blai. Vaig fer l’aplicació coordinant les robes que vaig fer servir per a la gallina.  El conjunt  ha quedat genial !!  Vés que quan va ser l’hora de donar-li a la Marta, em feia pena desprendre-me’n. Això ja m’està passant molt últimament, em comença a preocupar, sort que les samarretes no són de la meva talla !! I és que em pregunto … per què quan era petita no em feien aquests regals taaaaan xulos ?  Bé, ara que ho penso, suposo que en aquell moment ja ens regalaven el què estava de moda ( dic jo ).

No em direu que aquest parell de bitxets no són un autèntic amor ?!  Són dolços i divertits com ells sols !!!

Com que la Marta volia que hi apareixés el nom del nen, doncs a la samarreta vaig optar per posar-lo escrit amb tampons i tinta per a tela dins un bonic núvol i en el cas de la gallina …

Doncs en el cas de la gallina, m’agrada fer la part del darrera amb una tela llisa per cosir-hi amb fils de colors  el nom del nen i alguna altra coseta. Crec que serà un record ben bonic per en Blai quan es faci gran !

Feliç nit de dilluns i bon començament de setmana !! ( jo la començo escoltant les cançons de la peli de l’Edith Piaf )


20 comentaris >

Avui m’han fet adonar de que fa moltes setmanes que no escric cap post. Potser algú ha pogut pensar que m’havia acomiadat a la francesa o que la calor m’havia fos ( el meu humor si que és va fondre ) o potser que com la Júlia Roberts a “Nottinghill” m’havia agafat un descans per temps indefinit … doncs potser ha estat una mica de tot plegat però ha sigut del tot inconscient.

La veritat és que la calor poc a poc es va anar fent més suportable, vaig submergir-me en les pàgines d’un llibre que jo l’he trobat un 10 com a lectura súperenganxadora d’estiu, he cosit cosetes boniques que ja aniré ensenyant, he fet d’infermera de l’Enredo, bé, més que d’infermera de taxista !!  “jo crec que un parell de setmanes de repòs i ja està “ . Això és el que va dir l’Enredo a la sala d’espera del traumatòleg a principis d’agost després de fer-se el que semblava un trencament muscular a la cuixa dreta durant una cursa de muntanya ( jo esperant-lo en un dels trams, al mateix temps que els mosquits em devoraven en ple bosc i ell era evacuat amb ambulància ). Les dos setmanes que es va diagnosticar l’Enredo van ser :Dr. Òssos:” Enredo, aquest cop la cosa serà de 6 a 8 setmanes i tu que fas curses conta 3 mesos, repòs total durant 10 dies, et receptaré uns antiinflamatoris….blablablabla” . Just en aquest moment vaig entrar a la conversa i li vaig dir : ” Doctor, crec que a mi també m’haurà de receptar alguna cosa per aguantar la que em ve a sobre “. Sabíeu que els que practiquen esport, unes quantes hores a la setmana, no les 3 hores de pilates que puc fer jo com a màxim , quan paren, realment pateixen “mono” ? El metge ens va explicar que era un mono real !! Bé, ja no cal que us expliqui res més d’aquest tema oi ? . Doncs al que anava, a part de fer de taxista d’un home esportista, de cosir, llegir, anar a la platja, sopar amb amics, celebrar la festa d’aniversari de l’enredo i escoltar música, hem fet canvis a casa i ja tinc el meu espai inspirador !!! És un espai compartit amb l’Enredo i amb poc pressupost i ajudant a l’enriquiment d’un senyor suec, ens ha quedat un raconet prou digne, jo estic … encantada és poc, estic feliç com un anís. Fer petites reformes dona molta energia i si les superes i no et tires els trastes pel cap amb el soci, després et pots assentar cadascú a la seva cadira i mentre et menges un “polo de gel” mires el teu voltant i somrius satisfet ! Ara ja sabeu “qüasi” tot el que he estat fent durant aquest temps inactiva a la blogosfera però activa com mai !

Fruit d’aquesta activitat física i mental que estic tenint, he pensat que seguint la idea inicial del per què del meu blog que era la d’escriure i compartir coses que m’agraden i em fan feliç , he pensat en fer una secció nova : “Ohlala songs”.  M’agrada la música, com a tothom és clar, i començaré dient que no sóc gens mitòmana, cosa que fa que per un general, m’agradin cançons “sueltes”, no em caso amb cap grup, bé, amb algun cantant si que potser m’hi casaria hehehehehe. En quant a estil, ja ho anireu descobrint, però ja aviso que ni flamenquet ni música de “discoteque”, ho sento, és el que hi ha. Senzillament són cançons que em fan volar o cançons que mentre condueixo a primera hora del matí em donen la dosi de cafeïna que no em dóna el cafè que no em prenc, cançons que em fan imaginar com a protagonista del vídeo, cançons que em poso de fons si un dia tinc ganes de plorar, cançons que escolto quan estic eufòrica o cançons per quan tinc el dia “gamberro i rebel”, cançons que canto sense tenir ni idea de la lletra mentre condueixo ( i què importa, si ningú m’escolta, us ben juro que és veritat !!  ), cançons per moure’t mentre cuines ( encara que tinc zero sentit del ritme ), cançons per compartir durant els sopars amb amics, cançons que t’inspiren i et motiven … en definitiva, les cançons de la meva vida. Espero que de la mateixa manera que l’Enredo me les descobreix i les comparteix amb mi, jo les pugui fer descobrir a algú i aquest algú les adopti per cantar al cotxe ( evidentment inventant-se la lletra ). Aviso: algunes potser seran de fa temps, altres súper noves, no sé… seran les que em demani el cos en aquell moment.

I m’estreno amb els Nada Surf, una banda de Nova York que fa anys que van pel món, des del 92. El cantant que es diu Matthew Caws té un amor de veu, el baixista que es diu Daniel Lorca és espanyol però des de petit que viu a Nova York i l’Ira Elliot que és el bateria, ells tres són els components i posen la veu tots. Aquest grup té cançons molt xules, me n’agraden bastantes i l’any passat vaig tenir la sort d’anar a un concert d’ells en una sala petita, d’aquelles que els veus a la cara, els sents vibrar, no a través d’una pantalla. Pels que pagues  un preu mòdic i amb molt d’encant iiiiii amb la sort de que portaven el trompeta de Calèxico ( també m’agraden ). En definitiva, un dels millors concerts de la meva vida.

Inauguro la secció amb “Whose authority”dels Nada Surf , els he triat perquè són un amor, perquè han trobat la manera de continuar fent música fidels al seu públic, perquè té un fons, perquè aquest vídeo té una plasticitat brutal amb el moviment del ciclista i una història, perquè el ciclista em “mola”, perquè és Nova York a la tardor i perquè és una pista d’una de les “qüasi” totes les coses que m’han passat aquestes últimes setmanes i que no he explicat, de moment !!

Passeu una bona nit de dimecres ( no us queixareu de la súper parrafada de la meva vida )