Live, love, laugh … missatge en un necesser

22 comentaris

La persona que ha fet aquest regal, me’l va encarregar per una amiga seva. Tenia ganes de tenir un detall amb ella perquè quan un passa un mal moment a la vida per desgràcia se n’adona de qui té realment al costat per amistat i de manera incondicional. Elles van tenir la sort de tenir-se i ara, aprofitant l’aniversari va voler que li cusís un necesser. Com que em va semblar un detall tan bonic, vaig pensar que hi havíem d’incloure un missatge. Després de donar-hi tombs, vaig pensar que el “Live, love, laugh” és una frase que molts cops havia utilitzat durant el temps dur que va viure, així que el vam fer el candidat perfecte per imprimir. És una frase de tan sols tres paraules que no poden ser més perfectes com a emblema de la nostra vida: viu, estima, riu.

Avui, poques paraules més em surten, de vegades, no cal explicar massa més perquè quan us mireu les fotos, jo crec que veureu la quantitat industrial de la paraula “amistat” que se’n desprèn. Només us diré que la combinació de colors ja no em pot xiflar més i sé que a la destinatària li va agradar moltíssim. Ja em direu si no moriríeu per tenir una amiga així ( jo tinc la sort de que ja és amiga meva ).

“Live, love, laugh”… són boniques les paraules eh ? ara, si el teu nivell d’anglès per pronunciar no és “jai level” tampoc patiu, la Lady  Botel, o sigui, senyora Botella, ens ha deixat el llistó súper saltable !!!

Aquest llaç el vaig comprar fa temps al Tela Marinera i el guardava com un tresor, era l’últim tros que em quedava i si, també em va fer pena desprendre-me’n ( no tinc remei i ja estic començant a patir per si són símptomes del Diógenes aquest però en versió boniquisme ).

Una xulada oi ? qui m’havia de dir a mi que m’acabaria agradant tant el rosa en totes les seves variants però preferentment fúcsies. He de dir que de teenager no vaig tenir una època hippy, ni heavy, ni mod, en aquella època ser hipster o vintage o què sé jo ( ja m’he perdut ) no existia, així que vaig decidir vestir fosca i com que la meva mare es negava a comprar-me tota la roba negra, l’alternava amb el gris marengo. O sigui que com a homenatge a la meva època fosca, vaig embolicar el regal amb un paper de seda negre i el toc de color el posava el washi-tape fúcsia !

Passeu una bona nit de dimarts els insomnes com jo (últimament) i bon dia a la resta de mortals que perdeu una fantàstica estona de la vostra vida llegint-me.

Ah !! se m’oblidava … ja tinc en ment la propera cançó que us penjaré, estic entusiasmada perquè ha sigut la meva cançó de l’estiu… una pista: No és el Georgie Dann hehehehe

Gut nait ( des de lo de la Botella tot el dia que parlo en anglès, gràcies a ella, no haver pogut entrar a l’EOI ja no em deprimeix tant )

Advertisements

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

22 thoughts on “Live, love, laugh … missatge en un necesser

  1. No hi ha res com tenir una ( o unes ) bona ( bones ) amiga ( amigues ) en temps de crisi!!!
    I no hi ha res com tenir-ne una com tu que sap cosir aquestes costetes tan i tan reboniques!!!!
    Quina sort la teva amiga de tenir-te aprop! i ella de tenir-ne una com la destinatària del preciós necesser!
    M’ENCAAAAAAAAANTA, Rosa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i el llacet també!!!!!!!!!!!!! la tela de color groc em xifla!!!!!!
    Un altre treball xulíssim! FELICITAAAAAAAAAAAAATS!!!!!
    P.D. : de negre durant TOOOOTA l’adolescència i encara avui, tot i que dic que no em compraré
    res més de color negre, encara tinc mig armari ( o més de mig…. ) de color negre….
    encara que des de que sóc mare he augmentat la varietat de colors!
    P.D.2 : es pot menjar gelat a la tardor…..???????? jo de moment encara no! jajajajajaja!!!
    Muuuuuuuuuuuuuuak!!!!!!!!!!!

  2. M’encanta Rosa!! És super finet i alegre. Les teles que has fet servir són dicines i el llacet de la cremallera una passada.
    Segur que la teva amiga sabrà apreciar aquest misstage tant bonic.
    Petonets!!!
    Pd. I am waiting for you…

    • Hola Júlia !!
      primer et diré que a la destinatària no la conec però tenim una amiga en comú que és la que em va fer l’encàrrec, penso més ràpid del que escric i potser no ho he explicat bé, sorry!!
      Durant el dia “intento” enviar-te un mail, tinc el dia complet avui !! hehehehe
      1 petó dels grans

  3. Ooooooh! M’encanta, m’encanta, m’encantaaaa!!!! Jo NECESSITO una amiga cosidora, detallista, amb gust, simpàtica, bona persona… com tu! 😉 Una meravella de necesser. Felicitats Rosa!

    • M’has fet sortir els colors Vinyet, tinc la llista d’amistats oberta, cap problema en afegir-t’hi.
      1 petó i passa un bon dia
      encara que no et deixo comentaris et llegeixo sempre, intento posar-me al dia i em falten hores …

  4. M’agrada molt, t’ha quedat molt bé!

  5. La combinacio de colors és molt encertada, t’ha quedat molt bonic, molt alegre.
    Estic esperant la nova canço … segur que si és la de l’estiu no és del “jorgi dan”?
    Un petó

    • Ai Amèlia !! sóc poc convencional amb lo de la cançó de l’estiu, jo faig la meva “particular” tria… ja ho veuràs… no és precisament d’anunci de cervesa i gent guapa hehehehehe…
      1 petó i bon dia !!

  6. Se m’ha posat la pell de gallina, llegint el teu correu… m’ha encantat.
    M’agrada molt llegir els teus post, perquè sempre expliques una petita història,… de lo quotidià, del dia a dia, de la vida, del que és important, del que compta…
    L’amistat de veritat és un bé molt preuat, i costa de trobar, aquesta noia és ben afortunada.
    El regal PRECIOSÍSSIM! Com sempre! EL fucsia també m’encanta i combinat amb el gris marengo… característic de la nostra adolescencia (jijiiii) no té preu! GENIAL.
    Per cert, a mi em va agafar per les “quintanes” camisetas de màniga llarga de ratlles… crec que les anomenaven així en honor a en Gerard Quintana! Les tenia de tots colors.
    Un petonas guapa! M

  7. Es un necesser molt bonic. La combinació de colors resulta molt atraient a la vista.
    Molt i molt xulo !!!!

  8. Jo ja sé quina és la cançó ….una pista: també vesteixen foscos potser?

  9. Hola guapissima!!! Bé, avui no tinc paraules…el necesser és UNA PASSADA…m’encanten els colors, els detalls i la frase, no pot desprendre més emocions! Genial Rosa…quina bona feina 🙂 Ah, i tinc la sort de tenir un trosset d’aquesta cinta que se t’ha acabat en el meu estoig, jejejej! Petonassos!!!

  10. Molta amistat començant pel detall del llaç que hi has posat. L’amistat és el primer i viure rient, com tu dius.
    Els colors, a mi tots em diuen alguna cosa, de jove també era de negre i molt de blau, però tret d’algun cas que no m’agrada gens a tots m’agrada treure’ls partit.
    Petonets i a veure si et “veig” més sovint.

  11. M’encanta aquest estoig! De fet m’agraden tots els k fas, estoigs i no estoigs! Les teles són molt i molt finetes, i el toc del llacet…genial!!! Segur que va fer molta il.lusió! A qui nooo?!?!? A mi fins i tot em fa il.lusió veure que has fet un post i passar una estoneta llegint-te! M’encanta ;).
    Un petonet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s