Cartells Sweet Spoon, tardor i God and Satan

24 comentaris

Avui sí que ens ha arribat la tardor, almenys on visc jo ! He de dir amb el cor encongit que no en tenia ganes, el temps meteorològic d’aquestes últimes setmanes m’encantavaaaa, fresqueta a primera hora del matí, calor de dia súper suportable i fresca i dormir de nassos per la nit. Vaja, el temps perfecte. Em fa estrany estar escrivint això quan sempre he sigut una aferrissada amant de la tardor i de l’hivern, passo capítol, no tinc ganes de pensar en aquests canvis de pensament que tinc, no sigui cas que arribi a la conclusió de que m’estic fent gran.

Tenim la castanyada a tocar, halloween pels que adopten tot el que convingui amb la finalitat de celebrar el que sigui i com més millor. En referència a això diré que em sento molt catalana però he viscut 2 halloweens a l’estranger coincidint amb vacances i em va semblar una festa molt bonica. Sóc de les que no m’importa que es celebri aquí ( cadascú és lliure de celebrar el que vulgui ) però no puc estar de dir que la versió que fem aquí del Halloween ratlla bastant la “cutresa” però bé, si no en sabem més, potser amb una mica més de pràctica i amb una mica de gust, aconseguirem aplicar una mica de “boniquisme” a la festa en qüestió. Ara que dic això, us explicaré que on visc, els nens de les cases del voltant s’han apuntat al Halloween i és clar, les mares els hi donen una bossa del supermercat de torn i apa… a trucar portes … el primer any em va agafar desprevinguda i com que no tenia caramels, els hi vam donar una llauna d’olives farcides, els nens van flipar però els pares suposo que encara més. Jo penso que estaria bé, que els pares junt amb els fills fessin alguna cistella o manualitat per anar a recollir els caramels una mica mona, així com una disfressa casolana xula, no sé… de la mateixa manera que poder passar una estona fent panellets junts. Les festes haurien de servir per potenciar creativitat i fer coses junts, no importa el què, el que importa és el contacte.

I parlant de tradicions americanes importades … la meva cosina després d’un any visquent als Eua i un cop de tornada va decidir obrir ” SWEET SPOON”, un lloc bonic, bonic, on poder menjar iogurt gelat, cupcakes, cake pops, galetes i tota mena de rebosteria americana. A més, ara també fan cursos d’aquestes cosetes dolces. Em va demanar si li faria els cartellets per a posar a la porta amb el obert/ tancat, el que senyala la porta del bany i un per l’habitació privada que tot negoci té. Amb els colors que em va dir que tindria i donant-me totalment carta blanca vaig triar unes teles de la Tilda que em van semblar súper dolces i amb el punt de romàntic i de feminitat que buscava. Les paraules les vaig cosir sobre una roba de fil blanc que em va semblar genial per a l’estètica dolça i romàntica que volia per als cartellets. La resta la podeu veure a les fotos.

També li vaig voler fer un davantaL com el que em vaig fer jo per a la fira, m’agraden molt aquest tipus de davantals i a la butxaca hi vaig coordinar una de les robes dels cartellets i una també de la Tilda amb tassetes  que trobo que més ideal impossible … En un cantó de la butxaca hi vaig estampar el nom de la botiga. Personalitzat 100% !!!

I ara us poso una foto de mi mateixa fent de  model amb el davantal, l’Enredo no va voler, va preferir fer la foto ( no ho entenc ).

Si algú es pregunta que hi posa a la samarreta que porto … ” lOVE DRESS LIKE A NERD” hehehehe ( no puc dir que sigui nerd però em solidaritzo amb ells/elles i a part, al darrera porta un volant molt mono )

Us deixo amb tres fotos de Sweet Spoon que he trobat del dissenyador que li ha fet la imatge corporativa tan xula que té !! Espero que no li sàpiga greu !!

La castanyada és la porta a Tots Sants i tots Sants és el dia dels morts, potser sóc una mica bèstia dient-ho així però és la veritat i m’agrada més la paraula mort que difunt. Avui quan pensava en el post i en que ja estem a  la tardor, castanyada, tots Sants … doncs inevitablement he estat pensant en la mort, per mi és un tema una mica tabú perquè em fa por, és desconeixement, crec que hi ha d’haver alguna cosa, no pot acabar tot com si res però no tinc ni idea ni prou imaginació per pensar en què hi pot haver. La mort per mi, és dolor i buit per als que queden. Una mort sempre ens marca, no ens deixa indiferents ( impossible ) i et deixa la buidor més absoluta que pot existir, llavors l’efecte temps entra en acció i a mida que van passant els mesos i sobretot anys, els records d’aquella persona t’acompanyen en el teu dia a dia. Mentre escric tinc una persona al cap, la meva àvia materna Maria, em vaig quedar sense ella als 16 anys. Ha sigut un dels meus pitjors moments i crec que és la persona que més he estimat del món mundial. Puc dir que crec que des de que va morir, no hi ha un sol dia que no pensi en ella. Per tots Sants no vaig mai al cementiri, no crec que això em faci més mala persona ni més insensible,  jo sé el que sento  i no ho he de demostrar a ningú més que a mi mateixa però al mateix temps respecto que hi hagi gent que hi vagi, entenc la necessitat de tenir un lloc per reunir-se amb els seus. Potser amb el temps em passarà el mateix que amb el fred i la calor  i preferiré anar al cementiri, no ho sé.

Avui escric escoltant el Biffy Clyro i la que crec que és la cançó que més m’agrada d’ells ( tampoc en conec massa més ) es diu God and Satan, la trobo encertadíssima per avui perquè recordo que quan vaig sentir i veure el vídeo de la cançó per primer cop em va fer pensar en la mort i jo que sóc una “cagada” de morir-me, si morir fos així, podria esborrar la mort de la meva llista de “pànics tortuosos”. Morir al so de música bonica com aquesta  amb un vestit blanc i barret vintage, amb la cara pintada com de conte del Tim Burton, envoltada de fanalets, espelmetes en un bosc i amb gent que balla com en una festa i  t’acompanyen en aquest moment … no sé, em tranquil.litza. No sé què devien de voler transmetre amb la cançó però a mi em fan pensar en el moment en que la vida arriba a la seva fi, en com serà aquell moment i amb què em trobaré.

Passi el que passi en aquell moment, si més no, trobo que la seva visió d’aquell moment és una manera bonica per un final i potser un  fantàstic començament per alguna altra cosa….

 

Us desitjo un bon dimarts, una dolça castanyada, un divertit i terrorífic Halloween i un reconfortant dia dels nostres morts.

Advertisements

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

24 thoughts on “Cartells Sweet Spoon, tardor i God and Satan

  1. M’ha agradat molt aquesta entrada. I ja saps que la cançó també.

  2. Rosaaa!!! ara ja no nomès esero les teves entrades per la costura! ara també per les recomanacions musicals!!!! jajajaja!!! esric escoltant a tot volum BEACH HOUSE. Com m’agraden!!!!! ostres, com m’agraaaaaden!!!! La cançó Myth, Lazuli, The hours…. Spotify
    amb les teves recomacacions! ara buscaré Biffy Clyro…. gràcies…..
    I encara no he menjat cap gelat…. m’hauràs de passar els horaris! jajaja! sempre ho trobo tancat! aquest gelat serà boníssim de
    tant que s’haurà fet esperar!
    M’encanten els cartellets! super cucos, Rosa! la teva cosina debia d’estar encantada! són una passada de rebonics! Moltes felicitats!!! i unna suuuper abraçadota!!! gràcies per compartir tantes cosetes boniques!
    Gràaaaaaaaaaaaaaaaacies!!!!!!!!!!!!!
    P.D. : Rosa, per mi és sempre un plaer deixar-te comentaris! sé que t’encanta l’escriptura i a mi també m’encanta escriure i fer-te riure!

    • Gràcies Cristina !!
      és un plaer tenir-te a l’altre costat de la pantalla… de Beach House escolta també “Wishes” dolceta a més no poder … a mi em posen un pèl nostàlgica i pastelona però m’hi rendeixo totalment.
      Jo crec que si que va estar molt contenta la meva cosina i el gelat l’haurem d’anar a fer plegades … seria guay eh ?
      1 petó boniquíssima

  3. Quina experiència tan fascinant això de muntar un negoci des del principi… Com m’agradaria ser la teva cosina !!!
    Els cartellets, moníssims, com tot el que fas, és clar !

    • Si que ha de ser xulo muntar el teu propi negoci, no sé sap mai… jo sóc de les que pensen que quan una cosa la desitges amb molta força acaba succeïnt … ja saps què has de fer !! Jo ja saps que pots comptar en que et faré els cartellets i el que convingui
      1 petó Dolors !!

  4. Ooh segur que li anirà bé el negoci i amb aquests detallets! És genial! Felicitats a les dues!

  5. Uauuu! Quina bona pinta té el local!! Hi haurem d’anar!! Els cartells són una preciositat!

  6. O sigui Rosa mare meva!!!
    Però quins cartells més monos. Aquestes teles Tilda són molt dolcetea i per tant ideals pel nou negoci de la teva cosina. No he aconseguit veure on és aquest local tant xulo…
    Per altra band, completar-ho amb aquest davantal és perfecte!!
    Molta petonets!
    Pd. Estic de sorteig Rosa. Encara no m’has dit res de l’intercanvi… Ja em diràs guapi

    • Júlia !
      t’acabo d’enviar mail, ja te’l miraràs hehehehehe
      moltes gràcies pel comentari, el local és una mica lluny, a Mollerussa però si mai hi vas per casualitat ja ho saps !
      1 petó i ens anem parlant …

  7. Hola maca!! acabo de veure els comentaris que m’has fet al blog… ostres, ostres, moltes i moltes gràcies!!!! Tu sí que fas coses precioses!!! El davantal el trobo una cucada!! i els cartells brodats… una passada!!! És alguna tipo o es lletra teva? m’encantaaaaa!!! 🙂
    Un petonàs !!!!

    • Laura !! veient tants posts teus nous me n’he adonat de que porto molt temps poc connectada i no saps com m’has carregat les piles amb el que he vist !
      La lletra dels cartells per desgràcia meva és una tipo hehehehehe
      1 petó i perdona per no haver-te visitat més sovint, avui t’he bombardejat de comentaris

  8. Nena, vas pel camí de les fades, cada cop fas coses més boniques. I aquesta botiga on és?
    Jo em torno com tu, cada vegada m’agrada més l’estiu, i aquest era perfecte, no trobar-me tan sola, la llibertat, la comoditat, i no tenir aquelles tardes tan llargues fosque. deu ser que estic en mal moment, no s’arregla res. Tant que m’agradava l’hivern! Però deixem-ho, al final caic als encants tardorals i ara que sembla que ja ens arriba ens posarem a fer panellets.
    A casa meva sempre vaig fer un mix amb les nenes, m’agrada decorar, i les carabasses m’encanten, sóc una romàntica, i aprofitant els costums nostres dels esperits les històries de por i que també era nit de llepolies, els nens també n’anaven a buscar (mira El Costumari de l’Amades), doncs decorava la casa de tardor i amb algun fantasma i espelma, això sí, ni disfresses ni bruixes. Però tens raó és que vivim al país del mal gust i per fer les coses així, vaja, que et lloguin a tu i els hi as unes bosses ben boniques, proposa-ho, o les exposes en aquesta botiga. És que aquí sempre agafem el pitjor i més xabacar.
    No et dono més la tabarra, sobre la mort…mira el meu home és antropòleg i en vam fer un treball, però no cal parlar-ne més.
    Segueix així, i de veritat fes les bosses! I dígam on és la botiga, i a veure si aquest any ens veiem.
    Petonets i bona castanyada.

    • Aixxx Sara, com m’agrades … ets un niu de sorpreses i de bon saber. Jo no sé què tinc que aquests dies hi he pensat molt en la mort, entre el Lou Reed i ara Tots Sants a tocar … jo tampoc tenia gens de ganes de que arribés la fresca, no sé què em passa aquest any, estic revolucionada emocionalment o que sé jo !!
      1 petó i un plaer rebre els teus comentaris
      i mals moments els tenim tots però tard o d’hora hem de confiar en que les coses s’arreglaran i ja veuràs com poc a poc passarà !ànims

  9. Òstres, què t’he de dir Rosa…m’encanta aquest post. Ja t’ho he dit mil vegades, però m’encanta llegir-te, totes les teves reflexions són tan reals, però a la vegada fas que semblin menys importants. Encara recordo el primer post que vaig llegir…Parlaves del llibre de la Kaysa Wikman que t’havien regalat…Òstres, doncs cada vegada em sorprèn més i més tot el que fas i m’agrada més i més.
    Els cartellets, com a botiguera, m’encanten. Com a clienta també m’encantarien, com a el que sigui!!!! El davantal és deliciós…tot fa honor al local, que pel que ensenyes em sembla diví!!! Quina sort que encara hi hagi gent que tingui aquestes iniciatives tan fantàstiques, i gent com tu amb tant bon gust per decorar-ho. Us desitjo molta sort!!!! Un petonàs reina! Quin súper rotllo que t’he clavat avui 😉

    • Gràcies Cristina per dedicar-me un comentari tan bonic, de vegades penso que escric ruqueries però és que són les coses que tinc al cap i són les que em surten. De vegades penso que avorriré a qui ho llegeix però em ve tan de gust escriure sobre el que em sembla o em passa en aquell moment que acabo fotent aquests rotllos de les meves misèries, misèries que en el fons tots tenim. No som tan diferents els humans hehehehe
      Em plau molt que t’hagi agradat
      1 petó

  10. Com sempre, una preciositat 🙂 Has posat algun tipus de “boata” als cartells?

    Una abraçada,

    Sara

  11. Ja saps que quan veig que hi ha una entrada teva, m’hi llanço de cap, amb la seguretat de que riuré i aprendré, i aquesta no ha sigut cap excepció.
    Tant el davantal com els cartellets t’han quedat perfectes, com tot el que fas. Estic segura que a la teva cosina li anirà bé aquesta iniciativa seva, tinc la sensació de que l’ha emprès amb molt bon peu …
    Per cert, em sembla que el dia dels morts és el dia 2 de novembre i (això fa dos dies que ho explicava una persona que hi entén) el dia 1 se celebra la festivitat de tots els sants que no tenen dia propi … Això em porta a preguntar-me quants Sants hi deu haver en total al Santoral? I, si cada dia se’n celebren tres o quatre, per què no uns quants més i els acaben de repartir? És clar que llavors potser ens perdríem un dia de festa…
    Bé, com l’Escarlata, ja hi pensaré demà!
    Petonets

    • Amèlia !!
      per mi si que és un plaer llegir els teus comentaris i jo si que aprenc amb tu. Molt curiós això del dia 2, santa ignorància la meva hehehehe… estic d’acord amb tu amb el que dius dels Sants però no diré el que penso hehehe i per lo dels Sants, jo crec que no acabarien mai i amb els noms tan estranys que ara es troben hi ha d’haver algun dia per tota aquesta gent, dic jo !! Crec que si que és millor fer com l’Escarlata i pensar-hi demà o un altre dia !!
      1 petó i avui si que et puc dir, doncs, feliç dia dels nostres morts !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s