17 comentaris

Individual refrescant + sopa de ceba calenta = combinació perfecta

Aquest any el blog m’està portant moltes alegries que compensen les coses no tan boniques que ja m’han passat en aquests 2 primers mesos de l’any. I una d’aquestes alegries va ser que he sigut l’afortunada a qui li ha tocat  el sorteig que feia la Marta del Més que Tela !!    No us podeu imaginar quina alegria al veure el meu nom com a guanyadora, com que quan ho vaig veure era moooolt tard i no podia parar de saltar de l’emoció vaig haver de despertar a l ‘Enredo per a dir-li i compartir-ho amb algú . Ho sento Enredo, però eres la persona que tenia més a mà i ja saps el que va dir el mossèn, bé, a les pel.lícules sempre ho diuen ” en el bo i en el dolent ” i suposo que el nostre mossèn també ho va dir oi ? jo ja no me’n recordo, normalment em disperso molt fàcilment, ja ho saps. Bé, al que anava, que un cop rebuda la noticia i haver despertat a l’Enredo, ell es va tornar a dormir en mig segon i jo vaig entrar en fase d’insomni  jejejeje….

A finals de la setmana passada vaig rebre un paquet …

Què monooooo oi ? tot i que al washi hi posava “made with love”, jo no en tenia cap dubte de que així seria i quan el vaig obrir em vaig trobar aquesta nota …. ( Marta espero que no et sàpiga greu que l’ensenyi perquè em va fer molta il.lusió )….

Què bonic això de rebre regals amb notetes incloses, encara els fan més especials !!!…. I bé, no m’enrotllo més perquè suposo que deveu de tenir ganes de veure què és el que va cosir la Marta  i que ja tinc a casa meva i fins i tot ja he estrenat ….

 Un fantàstic individual que em va encantar, està moooolt ben cosit, molt pulit i és d’uns blaus molt estiuencs, em va semblar molt refrescant, no us ho sembla ? I com podeu veure, ha tingut el detall de posar-hi uns botons molt especials que em “xiflen”. Són  uns botons-coberts moníssims !!!

També m’agrada molt el detall del “Bon profit” imprès amb tampons, m’agraden infinit aquests missatges impresos a la labor.

I com que no vaig poder ni voler esperar a l’ambient estiuenc per estrenar-lo, què millor que fer una bona sopa de ceba ben calenta, gran plat emblemàtic de la cuina hivernal !! Haig de dir que la sopa de ceba em torna boja però no n’havia fet mai, sempre l’he menjat fora de casa, així que mireu si he fet una bona inauguració dels individuals, fins i tot vaig estrenar recepta !!!

Vaig buscar la recepta per internet i de dues o tres receptes en vaig fer la meva.  Les quantitats van ser totalment a ull i fins i tot pot ser que em descuidi d’alguna cosa perquè sóc tan genial que tampoc m’ho vaig apuntar….

Procediment per a fer una sopa de ceba moooolt decent i pel meu gust boníssima…..

1. Poseu mantega en una paella, la quantitat suficient per a fregir-hi la ceba ( a ull ).  Un cop fosa, hi tireu la ceba tallada en juliana, és molt important deixar coure a foc molt lent. Això d’enrossir la ceba amb mantega es veu que és com ho fan els francesos i amb lo glamourosos que són ho vaig fer si o si. Deixeu que la ceba es cogui just fins quan comença a agafar color (  a ull també ).
Si la ceba no és dolça, que va ser el meu cas, just en aquest moment hi tireu una culleradeta de sucre i deixeu coure. Si és ceba de Figueres podeu saltar la culleradeta de sucre.
2.Seguidament hi tireu un raig de conyac  i hi afegiu una mica de farina per espessir el tema.
3. Ara és el moment d’afegir el brou que si és fet casolà, millor que millor. No tingueu mandra a fer brou, només ho heu de posar tot junt a bullir un parell d’horetes ( tota classe de verdures, pollastre i un parell d’ossos, un  de vedella i l’altre de tocino. Mentres bull podeu depil.lar-vos, fer-vos la manicura, llegir o fer el que vulgueu, el resultat és espectacular, baratet i en tens per uns quants dies, no cal ser un gran xef. Ah !! i és molt millor que el de tetra brik , després amb el pollastre en podeu fer croquetes que et treuen de molts apuros !! )
4. Ho deixem coure uns 20 minuts, rectifiqueu de sal i poseu-hi un polsim de pebre i…
5. Ja teniu un deliciós plat de sopa de ceba
6. Si us ve de gust i no teniu mandra ni pressa per menjar la sopa …agafeu pa sec, ho podeu fer amb pa del dia, jo no en tenia i el vaig torrar ben torrat,  hi vaig tirar una mica de formatge ratllat i ho vaig posar a gratinar al forn…
8. Ara si…. Bon Profit !!

Bé, em sembla que ha quedat demostrat que uns colors refrescants combinen a la perfecció amb una sopa de ceba ben calenta oi ?

Marta, milers de gràcies pel teu detall, és tota una sort tenir una peça cosida per tu i que ja veus que faré servir mooooolt, me n’alegro infinitament d’haver-te trobat virtualment i no ho dic només per ser l’afortunada del premi sinó per poder gaudir de les coses que fas amb tant d’amor !!!

Bon dilluns fred i calentó ( depèn de si ets al carrer o dins de casa )


20 comentaris

val per… un feliç aniversari

Avui ha sigut l’aniversari de la meva mare i ha sigut un dia ben especial per ella, ha fet 65 anys !! Ha sigut una celebració molt familiar i íntima però crec que s’ho ha passat bé, ens hem posat la roba d’anar a menjar macarró fi i hem anat de restaurant ( li hem donat festa avui i no ha cuinat ella ). I com tot aniversari requereix, havíem de fer-li un regal. Com és habitual en nosaltres fins ahir no vam començar a pensar en què regalar-li. Després de donar-li uns quants tombs, bé, tampoc masses, hem trobat el regal perfecte o això ens ha semblat … unes entrades per anar al teatre a riure una estona !!! Amb l’excusa faran nit a bcn i gaudiran del seu nou estat : la jubilació. Jo crec que aquest estat ja no el coneixeré, ja no existirà. Com que no teníem clar quin dia hi voldrien anar doncs els hi hem fet un ” Val per…” i com que  la cartulina sola no quedava bé, he aprofitat  que fa uns dies vam quedar que li faria un necesser per al bolso i ha servit per a posar-hi el famós  ” Val per…” a dins. Això sí, he tingut de posar el turbo però ha quedat molt bonic, romàntic, femení … i bé, tots aquests adjectius boniquíssims que us pogueu imaginar…

La tria de les robes, tot i el mal de cap que em comporta, és la part que m’agrada més. Vaig tenir clar que ho faria amb una roba estampada ( fat quarter comprat a Betes i flors si no em falla la memòria ) que vaig comprar a Sitges l’any passat, m’encanta i encara no l’havia fet servir. Partint d’aquesta roba, vaig pensar que aquesta dels quadrets que he estat fent servir per un projecte que se m’està allargant com la Sagrada Família ( aviat us explicaré això d’aquest projecte inacabable perquè ara ja començo a veure’n el final ) seria el perfecte per fer la part de dins del necesser.

He estat de sort i hi he trobat unes cintes que hi quedaven perfectes… una que ja tenia per acompanyar a la cremallera …

una cinta més gruixuda que trobo que té una aire als antics matalassos i que m’ha servit per a “boniquejar” la part de darrera del necesser i on hi he cosit 2 botons de nacre en forma de cor…

I per al davant vaig decidir fer això ….

em va portar molta estona pensar què posar-hi, quina ruqueria oi ? doncs em vaig quedar encallada aquí, al final, vaig optar per la primera idea que vaig tenir … “mum’s things” és a dir, coses de la mama i és que el que s’hi posarà són coses de mares, no ? jajaja … em va semblar divertit  i què voleu que us digui, en anglès ho trobo com a més glamourós i sofisticat. Ara que hi penso, em sembla que no li he dit a la meva mare i a veure si després de la suada de cosir-ho, es pensarà que l’he comprat fet !! M’he d’apuntar a la TO DO LIST que demà li he de traduïr a la meva mare perquè no sap anglès.

Jo el trobo una monada i vosaltres ? Per cert, també li he fet el pastís d’aniversari … una mousse de llimona i en comptes d’espelmes, unes bengales amb forma de número que queden molt vistoses i divertides …

Una mousse de llimona sempre refresca i fa tirar avall un bon dinar.Els bombons han sigut un detall per part dels del restaurant. Aquí ja s’havien apagat les bengales però ha quedat molt xulo tot plegat. Es pot dir que ha sigut un dia donut ( = dia rodó).

Bon final de diumenge i millor començament de setmana !!


24 comentaris

anotar idees boniques amb un suís esponjós d’acompanyant….

Des de fa un temps estic submergida al món d’instagram i allí, una de les moltes coses que veus a través de les fotos que penja la gent és que les anglosaxones principalment i també americanes, tenen les “TO-DO LIST“, he trobat gent que és addicta a fer llistes de coses a fer. Fins el punt de que ja tenen unes llibretes que porten aquest títol i vés per on, resulta que jo també sóc una fanàtica de les TO-DO LIST. M’encanta fer llistes de tot: de la compra ( és la més habitual i que fa tothom ), llistes de les coses que m’he d’emportar quan me’n vaig de cap de setmana, llistes de coses diàries a fer, llistes de projectes per cosir, llistes de llibres per llegir, llistes de gent a qui convidaré a la meva propera festa d’aniversari, llistes d’idees de regals per fer a l’Enredo, llistes de coses a fer a casa, llistes de països ideals per emigrar, llistes de cursos que m’agradaria fer… i no sabeu el plaer que produeix anar tatxant !! Moltes vegades però, la cosa està en fer la llista perquè un cop feta i al final del dia, resulta que he fet zero cas de la llista. A conseqüència d’aquesta afició “llistadora”, és normal que m’encantin les llibretes i llibretetes, m’agraden les de fulls blancs o les que tenen la quadrícula més gran que la típica. Ara que m’he rellegit el que he escrit, m’he recordat a mi mateixa  com el personatge del Jack Nicholson, en Melvin, a “Millor… impossible” però sense ser escriptora ni tan sumament ordenada jejeje. Bé, tot aquesta parrafada és per dir que des de que vaig veure per primer cop una funda per llibreta, vaig tenir el desig irrefrenable de fer-me’n una. Finalment i després d’alguns mesos a la meva “TO DO LIST” he pogut tatxar-ho !!!

Tenia una roba que vaig comprar a Nunoya fa uns mesos que m’agrada molt i amb la que he fet la funda de llibreta i un estoig per als llàpis i bolis. Ara ja tinc el conjunt complet: una llibreta boniquíssima per apuntar totes les idees i llistes inacabables de coses fantàstiques i un estoig per als rotuladors, llàpis i boli per apuntar i dibuixar el que em passa pel cap i…. per anar a classe ( estic fent anglès i alemany per si hem d’acabar emigrant, sinó, com diu una instagramer amb qui ric moltíssim, hauria d’acabar fent de dependenta muda jejejeje ).  La roba em va encantar per les vespes i la combinació de colors, la vespa em va recordar a una vespa primavera que va tenir l’Enredo, era de color verd kiwi, xulíssima i la fèiem servir a l’estiu… era taaaaan xula !! I la combinació de marró xocolata, fucsia i verd turquesa em va encantar…

Imatge

detall notes

Un cop acabada la funda, vaig pensar que quedaria bonic escriure alguna paraula en el color verd turquesa de la roba a la part de davant i em vaig decidir per la paraula “notes” anotacions en anglès. També vaig pensar que hi quedaria xulo cosir-hi alguna dent de rata per donar-li una mica més de detallet però vaig recordar que al Tela Marinera havia comprat una cinta que resulta que era en marró i roses… “Millorimpossible

detall estoig

També he posat un trosset de cinta a la cremallera de l’estoig ….

per dins 1

per dins 2

Fins i tot per dins és bonica… la part de color verd turquesa vaig fer uns punts d’acolxat seguint les linies, com les vespes que també les  vaig resseguir i trobo que va ser encertat.

Avui, finalment, he fet l’estrena oficial i no ho podia celebrar de millor manera….

un suís per berenar

Aquest matí he fet “Suïssos“, ha estat el meu primer cop i no serà l’ últim, han quedat esponjosos a rabiar que acompanyats de xocolata 52 % cacau… ja se’m torna a fer la boca aigua només de veure la foto !!! Espero que no us hàgiu fet la imatge mental meva assentada en una taula d’un cafè, escrivint i anotant idees i pensaments costurils i amb un suís de carn i òs assentat al costat amb un jersei de llana d’aquells súper gruixuts i entradet en carns de tant menjar fondues i xocolata  ( amb aquestes característiques podríem dir que una persona és esponjosa ? bé, jo sí que me l’imagino així ).

Feliç i previst fred cap de setmana !!

Em sembla que les ganes d’escriure ja m’han tornat … avui algú m’ha dit  ” les setmanes dures ensenyen més que les plaenteres” i és ben veritat !


23 comentaris

I amb mandra … vaig acabar anant a un “sopar-experiència”

Me n’he adonat de que aquí, en aquests moments d’evasió i divagació mental personals no em costa gens ser sincera i amb això no vull dir que no ho sigui però deixem-ho en que a la vida “real” sóc més políticament correcta o almenys això intento. Això ho explico com a introducció al que em va passar fa uns quants dies…

Vaig rebre un missatge de la meva ” amiga gourmenderies” en que m’explicava que l’havien convidat a un sopar de gastro-blocaires de la nostra zona i em va dir si hi volia anar amb ella, sense ni pensar-m’ho un segon i amb el cop calent li vaig dir que sí !!! Després, quan la cosa es va anar refredant, la sang em va començar a circular i em va arribar al cervell, vaig veure que jo no sóc pas una gastro-blocaire,  llavors vaig començar a pensar que per a què m’enredo d’aquesta manera, què hi pintava jo allà al mig ? Em va començar a agafar vergonya, a tenir por al desconegut, la meva vena anti-social va aflorar… en vistes que el meu cap començava a donar massa tombs, vaig decidir no pensar-hi i que ja hi pensaria quan arribés el dia.

El dia va arribar, el passat divendres dia 9, a les 9 havia de passar a recollir a la “gourmenderies” i cap a la cita a cegues, sí, sí, vaig pensar que era una mica com una cita a cegues, d’aquestes de les pel.lícules. Em fa vergonya dir-ho però no sabia què posar-me, la gent aniria elegant, “casual”, sport, d’anar per casa, vintage … ?????? Al final vaig optar per posar-me “casual” i còmoda ( com vaig sempre, vaja ), va ser un divendres plujós i si havia de sortir corrents millor anar còmoda, no ? Quan m’estava arreglant la mandra em va envaïr d’una manera abismal… amb lo bé que estaria quedant-me a casa sentint la pluja, menjant una pizza de verduretes i mirant una pel.lícula amb l’Enredo. Un cop més vaig pensar que jo sola em poso en uns fregats … vés a saber què em trobaria, qui hi hauria, seria un rotllo, seria gent avorrida o d’aquells que parlen i parlen i no t’aporten res ?

El gel es va trencar prenent una cerveseta abans d’anar a sopar mentre fèiem temps per a que es fes l’hora i acabés d’arribar tothom. La sensació era estranya però com que no hi vam ser massa estona i ja ens vam dirigir al restaurant doncs la sensació es va anar esvaïnt mentre xerràvem amb persones totalment estranyes i amb qui compartiríem un sopar !! Un cop al restaurant, ens vam assentar en una taula llarga ja preparada, en un costat tenia a la meva “gourmenderies” i a l’altra la “tinta cirera“, una persona interessantíssima i molt divertida, el seu bloc tampoc és de cuina propiament, així que em vaig sentir una mica refugiada amb ella. Al davant hi tenia les farmacèutiques del “Fórmules culinàries” i la veritat és que va ser un sopar que poc a poc es va anar convertint en distès, divertit, d’anar descobrint que tens afinitats amb persones totalment desconegudes i que no saps perquè t’hi sents a gust i entre plat i plat anaven sorgint converses sobre noms originals, conills, com es poden fer unes bones croquetes i que no et quedin seques, llibres, lectura en francès… i riure, molt riure i parlar, molt parlar… quan el sopar ja tocava a la seva fi, les ” ideadores” del sopar, la “Cuina violeta” i  la “No tot són postres” ens van explicar com va sorgir la idea de fer la trobada i ens van proposar que expliquéssim perquè escrivíem un bloc… va ser molt xulo, divertit i curiós saber els motius que ens porten a cadascú a escriure un bloc. La veritat és que la tertúlia va estar molt bé i a mi se’m va fer curta, em va agradar escoltar la història de cadascú i la gran experiència i passió que senten davant els fogons i la satisfacció de saber que algú altre cuini els seus plats.

Sigui per evadir-nos, per acostar-nos a les noves tecnologies, per compartir aficions, per omplir buits, per deixar plasmats coneixements … sigui quin sigui el motiu que ens porta a cadascú a escriure un bloc és el de menys, el que compta és el que et fa sentir.

Sincerament diré que vaig anar a un sopar que em feia mandra, molta mandra però també diré sincerament que va ser tota una experiència  que em va deixar un molt bon regust i que m’ha aportat conèixer gent que si m’hagués quedat a casa, m’hagués perdut !!! Me n’alegro d’haver vençut la meva mandra i d’haver acudit a la quasi “cita a cegues” culinària perquè he conegut gent fantàstica i m’ho vaig passar genial !! Gràcies per deixar-me compartir la vostra primera trobada gastro-blocaire….

Nani de La cuina violeta … una de les ideadores i que ens va obsequiar amb una bosseta de farina de garrofes

Dolça de No tot són postres … l’altra ideadora del fantàstic sopar

Anna i Cristina de Fórmules culinàries … les farmacèutiques culinàries

Bet de Els fruits saborosos  … va tenir el detall de regalar-nos un potet de la melmelada que fa, a mi em va tocar de tomàquet !!

Gemma de El plaer de cuinar

Mercè i cori de Cotó de sucre …una va ser la cuinera del sopar i l’altra ens va enamorar amb el seu pastís per postres i ens van regalar una galeta moooolt xula !!

Olga de La cuina de l’ Olga … cuina amb thermomix i té receptes genials !

l’Agustí i la Remei de Cangrejo grande … publiquen diversos cops a la setmana

Manel i Teresa de Irreductibles.cat … publiquen una recepta diària

Mar de El que no mata engreixa

Marta de Pa de nous

Sara de Tinta cirera … el seu blog té uns escrits molt bonics

i la meva estimada Glòria de Gourmenderies … gràcies per enredar-me a anar-hi !!

fantàstic pastís de postre i per sopar… pica-pica !! la paperina estava plena de delicioses aletes de pollastre

Aquesta entrada m’hagués agradat fer-la fa una setmana però un petit incident ja resolt amb el meu ull m’ha fet fer-ho uns quants dies més tard.


27 comentaris

Sant Enredo, washi-tape, galetes amb nom i panellets

Fa unes setmanes … l’Enredo em va dir que no volia res pel seu Sant ( sempre ens regalàvem alguna coseta per petita que fos ) i és que  a casa nostra també ens hem apuntat a les retallades. Mentre l’Enredo em deia això, li anava fent que si amb el cap per donar-li la raó però al mateix temps em venia al cap una cosa que em va dir la meva mare quan vaig marxar de casa, bé, suposo que me’n va dir moltes però la que em va quedar va ser aquesta:” no deixeu mai de fer-vos regalets, per petits i poca cosa que siguin, celebreu totes les petites ocasions que tingueu”. Més o menys la frase va anar així perquè ja fa molts anys d’això i la meva memòria és com la d’un peix ( per segons què eh ? ). No penseu que això que em va dir és en el sentit materialista, més aviat és en el sentit de sorprendre, de recordar que hi has pensat, de fer que desemboliqui un regal amb paper i llaç … en definitiva, és crear petits moments màgics que et fan sentir especial.

La idea em va venir després de veure un post de la Marta del Tela Marinera que li havia regalat un plafó de suro a la seva filla i l’Enredo fa anys que en demana un i vaig pensar que ara era el moment !! Després de donar més tombs que un ventilador, el vaig trobar a l’Abacus. El buscava que el suro fos adhesiu per tal de poder fer el mateix que va fer la Marta, posar-hi una roba ben xula per tapar el suro ( que trobo que és molt lleig ). Finalment no vaig posar-hi cap roba perquè no en vaig veure cap que m’emocionés ( he de fer una excursió a Barcelona urgent ), així que vaig dedicar-me a fer servir els washi-tape que vaig comprar al Verdemandarina ( botiga molt recomanable per les coses boniques que hi ha ) i vaig posar-ne al voltant de tot el marc i al mig, en comptes de posar-li una nota amb paper, vaig posar un retall de roba per fer de fons, una cinta bonica al voltant i amb unes tires de roba vaig escriure el desitg i ho vaig cosir amb cadeneta.

washi-tape en acció… és tan xulo d’utilitzar i fa que les coses quedin tan diferents …

què emocionant és fer les coses d’amagat ….

res està enganxat o cosit excepte el missatge per a que ho pugui treure i omplir el plafó de suro amb les seves fotos de muntanya i jo tornaré a reciclar la roba i cinta que he utilitzat !!

Suposo que us podeu preguntar perquè hi he cosit unes mosques voladores oi ? doncs perquè Sant Nar6 és el patró d’aquestes senyores i em va semblar divertit !!

Per acompanyar el súper regal, diumenge i d’amagat, vaig estar fent unes galetes personalitzades amb el nom del Sant de casa nostra i les vaig empaquetar de manera bonica. Són unes galetes molt senzilles però crec que el conjunt va quedar molt i molt bonic. De vegades el més simple pot ser mooooooolt bonic.

per endolcir una mica la vida les galetes són un bon remei !!

i les mosques de St. Nar6 donant tombs per les galetes …

Ja ho veieu… uns petits( bé, el plafó fa 90×60 així que fa embalum ) regals que van fer somriure al meu Enredo. Què seria la vida sense poder veure aquests bonics somriures ??

diu que li agrada tant que li sap greu treure les robes jejejeje….

Per cert, aquest cap de setmana també vam fer  panellets i ens van quedar força bé, això diuen,  perquè jo no els tasto, no m’agraden !!! Suposo que potser ja ho sabeu o ho feu d’alguna manera millor però per si hi ha algú a qui li pugui interessar saber com enganxar els pinyons sense embogir …. aquí va el secret: “passar la boleta del panellet per un bol on hi tenim rovell d’ou, escórrer bé l’excés de rovell i seguidament passar per un altre bol amb els pinyons. ”  Després amb la clara de l’ou els vaig pintar per a que quedessin ben lluents !!. Aquí us en deixo la foto ….

panellets amb pinyons procedents de pinyes collides pel meu pare i que fa dies que ha anat picant cada pinyó fins omplir-ne pots i pots, per això només els hem fet amb pinyons, no ens hem tornat bojos, al preu que van !!!

Feliç dia de Tots Sants, mengeu força panellets, moniatos i castanyes !!!


10 comentaris

Estrenem les mini-cocottes amb èxit …

Dies enrere vam ser a Barcelona i un amic ens va portar a una botiga que no recordo com es deia però tenien moooooltes cocottes petitetes i de molts colors ….Les mini-cocottes són la versió petita i en ceràmica de les tradicionals cocottes de ferro colat de la casa “Le Creuset”. Són molt resistents, no es ratllen, aguanten temperatures de fins a 260º Cº al forn i -18 Cº al congelador, es pot cuinar tant al forn com al microones, es poden posar al rentavaixelles i mantenen perfectament la calor i el fred… vaja, una delícia, a més, les fan de tants colors que te les quedaries totes. Després de dubtar durant una estona, vam triar la “blau caribbean” i la “lila Cassis”, és que els colors són moníssims !! Bé, també vam comprar un llibre de receptes per fer  amb les moníssimes-mini-cocottes, és clar, els de les botigues ja van amb vista i els posen allí juntets i nosaltres vam picar, però ja hem començat a amortitzar la compra !

Avui, després d’una setmana de lluïr les moníssimes-mini-cocottes a la vitrina del menjador, les he tret per fer l’estrena. La recepta que he triat ha estat un èxit i us asseguro que és d’aquelles que tornaré a repetir perquè queda un plat molt vistós de presentació i és molt fàcil. Si el feu per a un sopar amb amics, triomfareu com la coca-cola !!

“Mini-pastís” de pollastre amb verduretes ( chicken pot pie )

ingredients per a 4 persones:

2 pits de pollastre

80 gr. de mantega

sal i pebre negre

2 pastanagues

100 gr. de ceba tendra

50 cl. de brou d’au

25 gr. de farina

10 cl. de crema de llet ( llet evaporada ideal )

100 gr. de pèsols

1 culleradeta de julivert picat fresc ( jo l’he utilitzat del sec )

1 rotlle de massa de pasta de full

2 rovells d’ou batuts amb unes gotetes de llet

el.laboració:

Precalentar el forn a 180 Cº.

En una safata de forn, posar un full de paper vegetal i a sobre els pits de pollastre previament sal-pebrats i untats amb 10 gr. de mantega a punt de pomada. I els posem al forn durant 20 minuts. Un cop passats els 20 minuts, tallar a trossets, jo ho he fet a tires i després a quadradets perque les mini-cocottes són petitones.

Mentres tenim els pits de pollastre al forn, pelem les pastanagues i les tallem a dauets., també podem tallar la ceba tendra a trossos ( jo no els he fet massa petits ) i fem bullir el brou d’au. Com que es necessita molt poca quantitat de brou i encara no fa prou fresca, no en tenia de fet per mi i he bullit aigua i hi he tirat mitja pastilla d’avecrem.

Després, la recepta diu que en una cocotte gran, jo com que de cocotte gran no en tinc, ho he fet en una cassola petita d’acer inoxidable … posar la resta de la mantega ( jo he passat de la mantega i ho he fet amb un raig d’oli d’oliva ) i sofregir la ceba de 10 a 15 minuts a foc mig fins que agafin color transparent.  Afegir la farina i coure uns 2 minuts a foc suau sense parar de remenar i afegir el brou ben calent. Deixar coure a foc lent durant 1 minut sense deixar de remenar fins que la salsa vagi espessint i perdi el gust de farina. Ara és el moment de tirar la nata líquida, la sal, pebre negre, els trossets de pollastre, els daus de pastanaga, els pèsols, el julivert i barrejar bé.

Repartir la preparació dins de cada cocotte.

Tallar 4 cercles de pasta de full una mica més grans que el diàmetre de les moníssimes-mini-cocottes. Untar la vora superior per la part de fora amb el rovell de l’ou per tal de que quan hi posem la pasta de full a sobre la presionem pels costats i així ens queda segellada  la mini-cocotte. La pasta de full fa de tapa, per a que m’entengueu. Llavors amb un pinzell pintem la superfície de cada cercle amb la resta de rovell ( jo això m’he oblidat de fer-ho i també m’ha quedat bé ) i se li fa una mica de dibuix, per exemple, forma d’espiral. Això del dibuix a mi no m’ha quedat massa definit, a la propera ho de perfeccionar.

I posar les cocottes dins el forn i fornejar durant 40 minuts fins que la pasta de full agafi bon color,  jo he deixat els 40 minuts i ha quedat perfecte de cocció ( no tinc turbo)

Servir molt calent i amb cura de no cremar-nos… Bon profit !!!

Si us hi fixeu, veureu  per on he untat el  rovell d’ou, jo he untat una mica més avall de la part superior perquè els cercles de pasta de full els he fet una mica grans.

Aquí podeu veure que he fet els cercles una mica massa grans i els cercles que hi he marcat ( es poden fer altres dibuixos ). Un cop cuit no m’ha quedat gens marcat el dibuix, potser és millor que la massa de la pasta de full sigui una miqueta més gruixuda i així es pot marcar millor el dibuix.

Recent sortides del forn … la olor és boníssima !!! aneu amb compte perque cremen molt i les ganes de tastar-ho ens poden jugar una mala passada ; )

tat-txan … treieu la “tapa” i sorpresa !!! És un plat amb presència o no ? podeu sorprendre als convidats o no ? jo crec que si !!

Suggerències personals ….

Jo, en comptes de nata líquida, molts cops utilitzo llet evaporada i m’agrada molt perque li dóna el toc cremós però amb menys greixos.

Ara que em miro les fotos estic pensant que els dibuixos s’han de fer posant tiretes a sobre del cercle que serveix de tapa i se’ls hi dóna la forma que vulguis, de vegades, les llums m’abandonen i em tornen massa tard jejejeje

I, evidentment, segur que també heu pensat que s’hi poden posar altres verduretes, les que més us agradin i els que sou vegetarians/es ho feu sense pollastre i llestos !!

Ah ! i si no teniu les moníssimes-mini-cocottes, ho podeu fer amb qualsevol recipient que pugui anar al forn, això sí la gràcia trobo que és fer la tapa de pasta de full, ja veureu que quan la treieu, surt fum !!

Recepta del llibre “Le Creuset mini-cocottes” de la  Lissa Streeter i Loïc Nicoloso, Les éditions culinaire

Ara sí… que vagi de gust i feliç diumenge de setembre


4 comentaris

I amb la calor… Vichyssoise de tomaca !!

Fa uns dies va ser l’aniversari de l'”enredo”, aquest any alguns amics eren de vacances però no vam voler deixar de celebrar-ho ni que fós en “petit comité .”  Vam fer un sopar a la fresca a casa nostra i de passada va ser l’excusa perfecta per fer posar les piles a l'”enredo” i que em pengés les cortines de sac per la  barbacoa. Com que portem molts dies de calor insuportable, de suades inacabables, de malhumor enganxós … vam decidir que no encendríem la barbacoa (  no fós cas que se´ns cremessin les recent estrenades cortines ) i vaig recórrer a un blog del que vaig rebent receptes  i que trobo interessant per la varietat de receptes que té per fer amb la thermomix, es tracta de Recetas thermomix. Feia uns dies que n’havia rebut una que em va fer la boca aigua… Vichyssoise de tomaca !

en recipients individuals per al sopar a la fresca !!

Us deixo la recepta per si algú s’anima…

Vichyssoise de tomaca

Ingredients:

600 gr. de tomaques madures

1 patata mitjana

85 gr. de porro ( la part blanca)

15 gr. de mantega

1 polsim de sucre

oli d’oliva verge

cigolet ( a la recepta original hi posen menta )

sal i pebre

El.laboració amb thermomix

  • Rentar bé el porro i posar-lo a trossos dins el vas de la thermomix, afegir-hi la mantega i programar 5 segons, velocitat 5. Els trossets de porro que quedin a les parets, baixar-los amb l’espàtula.
  • Un cop fet, programar 6 minuts, 100º, velocitat 1
  • Mentre es va cuinant, aprofitem per pelar i passar per aigua la patata. Un cop neta, tallar-la a rodanxes una mica gruixudes i un cop passats els 6 minuts, afegir-les al got de la thermomix i programar 2 minuts, 100º, velocitat 1
  • Rentar les tomaques, treure’ls-hi el peduncle i tallades a quarts afegir-les al got junt amb el polsim de sucre, la sal i el pebre.Programar 5 minuts, 100º, velocitat 1.
  • Afegir l’aigua i coure 13 minuts, 100º, velocitat 1
  • Passat el temps de cocció, triturar 30 segons a velocitat 5, després triturar 30 segons més a velocitat progressiva 5-7-9 ( jo he fet 10 segons a cada una d’aquestes velocitats )
  • Passar per un colador de malla per tal de separar les pells i llavors
  • Deixar reposar mínim 2 hores a la nevera
  • Servir  i decorar cada racció amb un fil d’oli d’oliva, cigolet ( o menta ) i uns crostons de pa.

comentaris

per a decorar i acabar de condimentar cadascú hi pot posar el que més li agradi, per això, jo vaig substituir la menta pel cigolet i he pensat que uns encenalls de pernil salat també hi poden resultar … imaginació al poder !!

Amb les quantitats que us dono, a mi em van sortir , els 6 gotets de degustació que veieu a la foto que com a part d’un sopar pica-pica resulten refrescants i originals o bé uns 3 plats.

vam repetir la recepta, aquest cop un plat per cadascú !!

un polsim de cigolet, crostonets i un fil d’oli

som-hi !!!

Que vagi de gust !!!