Quants dies sense passar per aquí … ja en tenia ganes. No sé què faig però els dies em passen a la velocitat de la llum ,em sembla que mai m’havien passat els dies tan ràpid i com ja vaig “vaticinar” i tot i haver-me posat a preparar regalets amb temps, ja començo a anar justa de temps. Continuo sense màquina de cosir de propietat, així que com sempre, les coses se’m fan inacabables però no tot està fet amb màquina de cosir, aquest any he après a fer una mica de mitja i després de la bufanda per l’Enredo, vaig voler fer un coll per una amiga mooolt especial, gràcies a ella puc dir que vaig començar a fer patchwork i tot i que no ens podem veure massa, estem molt en contacte via mail, uns mails llaaaaaargs com un dia sense pa i es que sempre tenim coses per explicar-nos, sobretot de temes “costurils”. Aquest any ha sigut un any especial, ens han passat moltes coses … amb ella vaig anar al Tela Marinera on vam embogir comprant i després mentre dinàvem fèiem números que evidentment ens van corroborar que havíem embogit, també hem anat a Creativa, vam compartir l’experiència de la primera vegada i ens va agradar molt ( aquí no vam embogir, el seny no ens va deixar soles en cap moment però els pensaments dies després a mi em torturen pensant … ” havia d’haver comprat aquelles robes, havia d’haver comprat aquells tampons, havia d’haver comprat tinta de colors, havia d’haver comprat el kit de la funda per la màquina de cosir, això que encara no tinc la màquina !!! aquests pensaments m’han torturat però ja estic millor, crec que ho he superat pensant que ja vindrà Sitges i que els tampons els puc comprar per internet ) . Doncs, si, molts moments com el sopar amb brainstorming , el naixement del seu “farcellet”…. no tots els moments han sigut de coses fantàstiques però el millor de tot el menys bonic, és que de la mateixa manera que jo sé que els tenim a ells, ells saben que ens tenen a l’Enredo i a mi, això és l’autèntic sentit de l’amistat no ? Doncs bé, que tornant al tema, em va fer molta il.lusió fer un coll per a regalar-li, mireu, mireu ….
I com que em vaig anar engrescant, em vaig animar a fer una mini-bufanda pel seu farcellet, mireu, mireu quina coseta més femenina …
La bufandeta, a diferència del coll em va costar més de fer, vaig passar de fer servir agulles del 12, a les agulles del 4, no me les trobava als dits, em feia falta gruix d’agulla i el fil era tan finet… vaig començar fent-la amb el punt de “gra d’arròs” i un cop feta, com que no estava massa convençuda amb el resultat el vaig portar a la meva mare i ella em va confirmar les meves sospites … “dona, si és per regalar i sabent que t’agrada fer les coses bé, trobo que no ha quedat com hauria “, després de l’emprenyada inicial amb mi mateixa, doncs vaig desfer-la i vaig tornar a començar, aquest cop amb un punt molt més fàci l”punt baix” i que ha quedat molt millor. Després hi vaig afegir aquest acabament amb ganxet que ja no recordo amb quin punt ho vaig fer ( em faig un embolic de noms de punts … ) i finalment i després de veure unes estrelles a instagram, se’m va acudir aprendre a fer-ne per tal d’aplicar-ne una a la bufandeta del ” farcellet”. L’estrella potser no és la més ben feta però és la primera que vaig fer jo sola i em va agradar triar aquesta per a fer la bufanda més especial !
Un cop fetes les labors, inesperadament va sorgir la invitació per a un sopar i vaig pensar que era la ocasió ideal per donar-li els regalets, així que em vaig posar a idear uns paquetets ben bonics: paper kraft de color blanc com la neu, un cordill rústic per embalar, un washi-tape de dots blanc i vermell ( a ella crec que li agraden els topets blancs i vermells, sempre compra robetes així ) i en comptes de llaç unes estrelles de ganxet, gris com el carbó de reis ( aquest any són pobrets els Reis ) i verd com els avets i el verdet….mireuuuuuu
Vaig aprofitar que el dissabte vaig fer la desplegamenta de la decoració nadalenca a casa com a atrezzo per les foto jijijiji…
Les puntes de les estrelles s’aixecaven, així que les vaig “espraiar” amb” toke” i amb un drap a sobre i sense vapor, les vaig planxar. Van perdre cos però almenys les puntes van quedar planes, ben planes !!!
El paquetet del “farcellet” era igual que el de la seva mare i tot i que ella m’imagino que no entenia res, tinc l’esperança que quan sigui una mica més gran li agradi ; )
Ja ho veieu… amb paper Kraft, cordill, una mica de washi , unes estrelletes de ganxet i uns retoladors a falta d’uns tampons … es poden fer paquetets ben bonics i amb aire Nadalenc, no trobeu ?
Aquesta nota és per a la meva Amiga de l’ànima amb temes “costurils” i que és una gran seguidora del meu trosset de bloc: ara no tens excusa per sortir al carrer dos dissabtes al mes per anar juntes a cosir unes horetes, aniràs ben tapadeta de coll, almenys angines no n’agafaràs !! Aquesta vegada aconseguirem cosir plegades, oi ?I que sàpigues que em va agradar moltíssim veure la cara de sorpresa teva i del teu “amoret” al veure els paquetets, ara em sap greu no haver fet res per ell, l’hauré de posar a la llista de pendents perquè és un SANT acompanyant-nos en les nostres aventures “costurils” sort en tenim d’ell. I ja posada a fer aprofito per enviar-vos una abraçadeta a tots 3 i mig !!
Feliç nit de diumenge !!
ohlalamavieenrose.wordpress.com 