Un premi … i tímidament una mica de mi

16 comentaris

Cada cop que rebo un missatge o comentari d’algú que em llegeix, em poso tan i tan contenta… és una d’aquelles coses que fan que comenci a somriure … I el dia que vaig rebre un comentari de la Vinyet  de small&nice dient-me que passés pel seu blog … doncs va ser un d’aquells dies que vaig somriure durant una bona estona. Aquest blog fa relativament poc que el segueixo, a la Vinyet la vaig “conèixer” per casualitat a través d’instagram i va ser a partir de les seves fotos que vaig saltar al seu blog. Té un blog molt xulo on principalment parla de la seva experiència com a mare i del seu petit Roger ( és una autèntica monada de nen ) i a més  li agraden les coses boniques, així que és un regal veure les fotos !! M’agrada molt la manera com explica les seves coses, transmet molta naturalitat.

Un plaer haver-te trobat Vinyet i moltíssimes gràcies per haver pensat en el meu blog !!

premi1       premi2

Temps enrera vaig rebre algun premi d’aquests, la veritat no recordo quins eren. He de confessar que no en sóc massa d’aquestes coses i mai havia entrat en el joc però aquest cop una frase m’ha fet reflexionar“Espero que aquests premis serveixen per conèixe’ns millor i fer-nos difusió mútuament “ i ha fet que em llanci de cap, i millor no hi penso més que si no no ho publicaré …

La mecànica és la següent:

  1. Anomenar i agraïr el blog que t’ha donat el premi (FET)
  2. Contestar les preguntes que et fa el blog que t’ha concedit el premi
  3. Concedir el premi a 5 blogs que estiguin començant o que tinguin menys de 100 seguidors
  4. Fer 11 preguntes que hauran de contestar els blogs premiats
  5. Seguir el blog que t’ha atorgat el premi ( FET )
  6. Informar als blogs premiats

Et voilà … aquí vaig a per les respostes ….

1. Per què vas començar a escriure el teu blog

Vaig començar fa un parell d’anys, agobiada amb la feina i amb ganes d’escriure, durant bastant temps no ho vaig dir a  ningú ( em feia vergonya ), era un lloc on em desfogava i escrivia coses que sentia o em venien de gust des del més absolut anonimat ( i això m’encantava ). Poc a poc i amb l’afició de cosir i “intentar” cuinar, vaig començar a endinsar-me en el món dels blogs i vaig fer el descobriment de la meva vida !!  em va agradar molt, moltíssim, trobar gent tan interesant i que compartia idees amb persones desconegudes, receptes, opinions, treballs … i va ser quan vaig començar a sortir a la llum i no me’n penedeixo. Tot i que la majoria de gent propera encara no saben que tinc un blog ; )

2. Quina importància té per tu el nº de visites i el nº de seguidors?

La veritat és que més que importància, em dóna satisfacció, no sé exactament quants seguidors tinc, crec que  poquets però els que tinc em fa molta il.lusió que ho facin !!

3. Vius del teu blog? a què et dediques?

Noooo, no hi visc del blog però ja m’agradaria hahahaha. Actualment estic sense feina i aprofito per estudiar anglès i alemany per si hem d’acabar fent les maletes i marxar.

4. Què t’agradaria ser/fer?

Sincerament … quan deixo volar la imaginació penso que m’agradaria ser escriptora, quan aterro … qualsevol cosa que em pugui deixar temps per a les meves aficions i em faci sentir bé i ser jo mateixa, amb això ja poso el llistó bastant alt oi ? tal i com està el panorama ….. Vaig estar molts anys fent una feina des de fora molt atractiva però que els últims anys em va enfonsar anímicament.

5. No vull morir-me sense…

Escriure un llibre, conèixer al Woody Allen ( he vist poques pelis seves però ell em sembla súper interessant ), anar al Japó ( tot i que no m’agrada el menjar japonès ), tenir un negoci creatiu … podria continuar amb una llista moooolt llarga

6. Què és per a tu la felicitat?

La felicitat són petits instants que em donen pau, tranquil.litat, en que el temps es para i somric tan per dins com per fora. Ser feliç és tenir moooolts d’aquests instants.

7. Què et fa por?

La malaltia i el patiment que pot produïr en el malalt i en qui l’envolta.

8. T’agradaria ser mare? I si ja ho ets, què ha canviat des de que ets mare?

No sóc mare però m’agradaria, de vegades la vida retrassa massa les coses.

9. Què no suportes en una persona?

Que em menteixin, em provoca desconfiança i malestar, la vida ha de ser més simple.

10. Creus en l’amor per tota la vida?

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, digue’m “romanticona” o tonta, no m’importa, n’estic totalment convençuda !! No sóc de llegir novel.la rosa però, eh ?

11. El got mig ple o mig buit?

Sempre he estat del sector mig buit però em sembla que estic canviant !!!

A partir d’aquí em sembla que em saltaré una mica les regles …. ( 6 blogs i alguns amb més de 100 seguidors crec )

Blogs a qui passo el premi i la llibertat absoluta de voler contestar les preguntes posteriors:

Alba’s sweets

Kosturetes

Coses petites Formentera

Gourmenderies

La cuina violeta

De como Pebbles aprendió a querer a Bam Bam ( no sé si et farà gràcia o em voldràs assassinar, si optes pel segon, enverina’m amb algun dels teus pastissos de xocolata )

Les meves 11 preguntes…

1. T’agrada llegir ?Ets de llibre de pàgines de paper o d’E-book ?? i si no és demanar massa què estas llegint?

2. Si et diguessin per fer un anunci per a la tele i poguessis triar, què t’agradaria publicitar ?

3. L’esmorzar perfecte és ….

4. Tens 24 hores per fer absolutament el que vulguis, què faries ?

5. T’agrada la feina que fas ? si no és així què t’agradaria fer ?

6. Quin país tens pendent i què t’atrau d’ell ?

7. Què no suportes de la gent ?

8. Un regal que t’encantaria que et fessin seria …

9. Una pel.lícula que podries dir que és de les teves preferides…

10. Una cosa que t’agradi tant com cosir o cuinar ?

11. Per què vas decidir escriure un blog ?

Suposo que si que és una manera de transmetre una miqueta com ets a gent que està pendent de que publiquis, a qui els hi encanta el que publiques i com ho publiques, potser mai coincidirem físicament però virtualment ens fa més propers.

Feliç tarda de diumenge !!

Autor: ohlalamavieenrose

ohlalamavieenrose@gmail.com

16 thoughts on “Un premi … i tímidament una mica de mi

  1. Ostras, Rosa! M’encanta tot el que has dit! I jo he vist moltes pelis del woody allen i m’encanten! I tot i que a mi em fa “cosa” explicar coses de mi m’agrada llegir coses dels altres…. gràcies per compartir una mica de tu! Muuuuuuuuak!

  2. jajajaja, m’has deixat amb un somriure als llavis.
    Sense ganes d’assessinar-te….et portaré un pastís de xocolata!!! I tant que si, com agraiment!!
    M’encanta que m’hagis passat el premi!!! Quina emoció!!! Puc fer com les dels Oscars?? (em posaré rotllo glamurós!)
    😉
    petons neighbor!

    • Hahahahahahahaha…. m’encanta que t’hagi encantat !! Si és que en el fons no ets tan bipolar com et penses !! Va ser tot un repte passar-te el premi, estava preparada psicològicament per qualsevol resposta teva hahahahahaha però sabia que això de recollir premis, com que és tan cinematogràfic, t’encantaria !
      1 petonàs desdes l’altra punta del carrer

  3. Ostres Rosa! M’ha encantat que contestessis el post i a més, m’ha encantat com ho has fet. Havia llegit en algun post teu anterior que ets força tímida i reservada, i sospitava que potser no continuaries aquesta “cadena” de premis… quina sorpresa!! Gràcies 🙂 Ens anem llegint guapa!

  4. Moltes felicitats per aquests premis.
    Bon Sant Jordi.

  5. Molt bé! Cal compartir i…jugar!

  6. Ei, aquí arribo jo amb les meves respostes, perquè no acostumo a participar de cadenes, però no m’importa obrir-me una miqueta a les persones que, encara que virtualment, tinc en estima:
    De moment sóc de paper, però vaig veient que tots els que es passen al E-book estan encantats; ara mateix estic llegint “Palmeras en la nieve” de Lus Gabàs; m’agradaria publicitar flors i plantes, m’agraden tant! Quan em llevo no tinc massa gana, un cafè amb llet ben calent a l’hivern em reconforta; amb 24 hores? un vol a primera hora a Paris i tornar a l’última de la nit; la feina que faig m’agrada, però ara mateix la deixaria, em resulta dura i em quedaria a casa cuinant i cuidant el jardí. M’agradaria anar al Canadà i al Perú, tenen un no sé què interessant…Em cansa la hipocresia…Oh, m’agradaria qualsevol cosa que fos feta per a mi expressament. Una pel·lícula? L’Apartament. Fotografiar i fer treballs manuals són de sempre les meves aficions favorites, a més de cuinar.
    Les meves filles i el meu marit em van animar…i van encertar!
    M’agrada el teu blog i la teva manera de ser i d’escriure.
    Gràcies per la teva amistat,
    Nani

  7. Enhorabona pel premi, Rosa!! Et diré una cosa….avisa’m quan escriguis un llibre i el publiquis perquè jo el compraré! mira que m’agrada llegir-te!!! Ara ja sabem una miqueta més de tu :). Una abraçada enooooorme!

    • M’has fet riure Marta ! No sabria pas que explicar … les llibreries estan plenes de bones històries ja. Però merci per saber que almenys 1 persona el compraria, bé, suposo que l’Enredo també hehehehe
      1 petó gran, gran

      • Una personaaaaaaa??????!!! Jo nomès espero en quin Sant Jordi veuré un llibre teu! I potser fins i tot hauries de montar una taula per les signatures ja que seríem moltes les persones que faríem cua per llegir-te!
        Ja sabia jo que tu voldries ser escriptora… no en tenia cap mena de dubte quan llegia les teves entrades i la manera com escrivies…. espero que tinguis moltíssima sort i no deixis de perseguir aquest somni si és que realment és el que tu vols. Molta sort, Rosa!
        Milions de muuuuuuuuuuuaks!
        I més mega muuuuuaks!
        I moltíssims super muuuuuuuuuuuuuuuuuuuaks!!!!!

Deixa una resposta a ohlalamavieenrose Cancel·la la resposta